La regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Tortosa va encarregar la realització d’un estudi al periodista i historiador, Andreu Caralt, membre de l’empresa de turisme de Terra Enllà, per tal de conèixer quin havia estat el cost real humà de la Guerra Civil a la ciutat de Tortosa. Demà, a les 19h, es presentarà en detall aquest exhaustiu estudi a l’Aula Didàctica del Museu de Tortosa. Un estudi que parla d’unes xifres d’entre 900 o 950 tortosins morts no només durant l’etapa de la Guerra Civil, sinó també com a conseqüència d’aquesta ja fos a l’exili, als camps de concentració o executats durant el franquisme.
Tot just ahir, 13 de gener, es recordaven els 86 anys de la caiguda de la ciutat en mans de les tropes franquistes en el marc de la Batalla de l’Ebre. I és que Tortosa va ser una de les poques ciutats de Catalunya de les quals s’ordenà l’evacuació de la població durant nou mesos, a un total de 20.000 persones. Molts d’aquests ciutadans es van refugiar als boscos i a les muntanyes, també en altres municipis i, fins a un centenar hi van perdre la vida. També s’ha pogut quantificar que van morir 180 dones i 55 infants, molts d’ells també entre els refugiats a les muntanyes.
Van ser 225 els tortosins que van ser abatuts en zona de combat entre el front de l’Ebre i el de l’Aragó. La violència revolucionària del 1936 va escombrar la vida de 159 persones més a la nostra ciutat, mentre que la xifra més coneguda fins ara continuava sent la dels bombardeigs del Divendres de Sang (Divendres Sant) de l’abril del 1938, que va comportar la mort de 119 civils. Amb els Fets de Maig del 37 també van morir vuit tortosins, però la llista va continuar estenent-se amb el franquisme, ja que van ser 70 els ciutadans executats durant la postguerra, més d’una vintena els que van morir als camps de concentració nazi i també s’han comptabilitzat altres casos aïllats com els tortosins morts als hospitals, durant les seves estades a l’exili o formant part de la División Azul.
Ara, tal i com ha manifestat la regidora de Memòria Democràtica, Mar Lleixà, l’objectiu de l’Ajuntament és el de crear un espai de record amb els noms de tots aquests tortosins i tortosines que van perdre la vida durant la Guerra Civil. Està previst que la redacció del projecte es faci aquest any i que s’acabi executant i inaugurant de cara a l’any vinent.
Aquest estudi ha estat possible de realitzar-se gràcies al creuament de dades de diversos fons com els de la base de dades de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Tortosa, que constava amb un total de 1.600 persones, tot i que moltes d’elles, tot i haver mort a la ciutat, no eren empadronades a Tortosa. Això s’explica perquè, aleshores, es consideraven part del terme municipal de Tortosa altres nuclis de poblacions com: Camarles, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre i l’Aldea. I també els del fons del Cost Humà de la Guerra Civil de la Generalitat de Catalunya, L’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, l’Arolsen Archives dels deportats als camps de concentració del nazisme i el Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca, a banda de la consulta de diverses fonts documentals i tesis doctorals que s’han anat fent sobre aquesta temàtica.
A més, Lleixà ha recordat que el pròxim 25 de gener tindrà lloc, per segon any consecutiu, l’encesa de la Torreta del Cèlio amb motiu de la commemoració de l’efemèride de l’encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans. Una iniciativa que vol recordar tots aquells morts migrants que encara hi ha enmig del mar i que compta amb el suport de la UNESCO, Òmnium Cultural i l’Associació dels Amics dels Castells.
D’altra banda, el 27 de gener es commemorarà el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i el 80è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazis i de la fi de la II Guerra Mundial. Per aquest motiu, la Biblioteca Marcel·lí Domingo acollirà la presentació de l’estudi “Els deportats tortosins als camps de concentració nazis”, a càrrec de Joan Baptista Beltran Reverté i la presentació del llibre “Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis”, de l’exdirector dels Serveis Territorials de Justícia a les Terres de l’Ebre, Lluís Montull, i Carme Maigí, membre del grup de treball del DEMD-Ebre.