Arribem a l’Equador del mandat de l’Ajuntament de Tortosa i ara és el moment en què es comença a fer balanç de tot allò positiu i negatiu que s’ha anat implementant des que la coalició de Movem Tortosa, ERC i PSC, amb el suport extern de la CUP, van aconseguir arribar a l’alcaldia.
Fa uns dies, l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, va comparèixer a la seu de la demarcació del Col·legi de Periodistes de les Terres de l’Ebre per tal de valorar l’acció de govern d’aquests dos anys. Ara toca fer-ne una valoració més detallada de tot allò que ha destacat aquests dos primers anys de mandat.
Com recordem, l’inici de la legislatura va estar molt marcat pel pacte que duia el canvi de cicle a Tortosa, després de dècades de governs convergents. Un fet que va ser molt mal rebut per l’oposició de Junts per Tortosa que, de fet, havia estat la força política més votada. I aquesta qüestió és la que ha dirigit molt el full de ruta de l’oposició, que ha fet una oposició molt bel·ligerant buscant els retrets i les acusacions fàcils a cadascuna de les sessions plenàries i rodes de premsa.
Jordan i el seu equip han hagut d’assumir situacions i problemàtiques heretades de l’anterior govern i que, de mica en mica, han demostrat també a la ciutadania que les coses no eren tan transparents com l’anterior consistori havia volgut fer creure.
Aquest és el cas de les irregularitats de la contractació d’obres públiques amb el cas EFIAL, de l’etapa en què Roigé estava de regidora d’Urbanisme, en el qual l’Ajuntament ha pogut personar-se com a acusació particular. També es va popularitzar el nyap del carrer Cervantes, una de les macro obres de l’anterior govern que es va fer a correcuita a escasses setmanes de la campanya electoral i que, a posteriori, s’ha demostrat que el formigó no era prou resistent per al pas de vehicles pesants i que s’ha hagut de renovar. D’altra banda, recentment ha estat notícia la problemàtica de l’antiga nau de la SAMO que ha comportat el seu tancament temporal, davant de l’incompliment de l’equipament amb les mesures antiincendis, seguretat i accessibilitat vigents.
Amb tot, però, Jordan ha començat a definir les polítiques del seu mandat i ja s’han començat a veure alguns d’aquests fruits. Diu que vol ser recordat com l’alcalde queva apostar pel patrimoni i que va fer polítiques públiques per als ciutadans. I això ho demostra haver encapçalat el primer govern tortosí que ha invertit 1,6 ME en 22 habitatges de lloguer social pensats per a l’arribada de joves al barri, que es construiran al C/ St. Felip Neri, després d’estar 16 anys sense construir cap habitatge de promoció pública municipal. A més, es destinaran 300.000€ a la rehabilitació d’habitatges de propietat municipal que actualment estan abandonats. Aquest és el cas de l’antiga botiga de la venda d’entrades de la Festa del Renaixement, ubicada al costat de la porta de l’Olivera de la Catedral, a la plaça de la Cinta. Es preveu que l’edifici pugui ser destinat també a habitatge. També n’hi ha prevista la rehabilitació de 16 cases més per part de la fundació Hàbitat 3 i Resilis i la dotació de 85.000€ per a cases particulars i comerços.
Sense oblidar que ha estat també el govern que ha creat les dues primeres llars d’infants municipals als barris del Temple i de Ferreries, un a cada costat de riu, i que han estat possible gràcies a la subvenció d’1,4 ME de la Diputació de Tarragona.
Una de les regidories més actives ha estat potser la de serveis per a les persones, amb la regidora Marga Abelló al capdavant, ja que, el govern ha impulsat els plans Cuidem Tortosa amb l’objectiu d’anar millorant tots aquells desperfectes rutinaris que preocupen als veïns i veïnes de cadascun dels barris. Amb tot, però, encara tenen feina per a fer per revertir l’incivisme que hi ha al carrer com, per exemple, amb l’abocament de deixalles fora dels contenidors de recollida selectiva, les sancions per infraccions de bicicletes i patinets a la zona de vianants o, fins i tot, les sancions per deixar excrements de gossos a la via pública.
Jordan ha reivindicat sempre l’objectiu de fer de Tortosa una ciutat més pròspera i, en aquesta línia, cal destacar la nova planta aerogeneradora de Kronospan i de la nova nau de Lucta, així com el compromís amb el Govern de la Generalitat d’ampliar el polígon Catalunya Sud i invertir 80.000€ en millores al polígon del Baix Ebre de Campredó. En aquesta línia, Jordan també ha destacat la imminent implantació de la tecnològica EACOM als Portals de l’entrada de Tortosa, a l’antiga nau de la SEAT, mitjançant un acord amb l’empresa ebrenca de telecomunicacions, Eports. Això permetrà implantar un centre logístic que crearà 85 llocs de treball directes qualificats, però que poden arribar al centenar al 2026. L’empresa aposta per retenir el talent jove del territori i disposarà també d’aules de formació. El projecte suposarà una inversió inicial d’1,2 ME.
I, recentment, s’ha inaugurat el supermercat de la cadena holandesa Action, dedicada als productes per a la llar, que ja ha creat 15 nous llocs de treball directes.
En matèria esportiva, hi ha el projecte de la rampa accessible des de la Via Verda fins al complex esportiu del WIN, la reparació del sistema d’escalfament de l’aigua de la piscina del WIN, l’ampliació de la pista del pavelló Jordi Angelats, les pistes de bàsquet cobertes del Pavelló del Temple, la pista d’atletisme homologada que es farà a Jesús o l’impuls de la comunitat energètica local de les Terres de l’Ebre.
I passant a l’àmbit de Cultura, les accions més destacades continuen sent l’ampliació del Teatre-Auditori Felip Pedrell i les millores a la sala gran amb la renovació del sistema de climatització, sistemes de seguretat, les goteres de la coberta i la renovació de tot el pati de butaques.
Tot i que un dels motius més rellevants d’aquest mandat és el de la candidatura a Patrimoni Mundial de la UNESCO de les muralles i fortificacions, que Jordan ja defensava des d’abans de ser alcalde. Entre dilluns i dimarts d’aquesta setmana se celebraran les I Jornades Internacionals de Ciutats Fortificades a Tortosa, amb la col·laboració de la resta de municipis de l’Estat espanyol i de cinc països que impulsen la candidatura transnacional.
L’any vinent també es restaurarà el bou del seguici festiu popular i també es durà a terme la museïtzació de les Avançades de Sant Joan i el Fortí d’Orleans amb elements que recreïn els fets del setge del 1708 o de la Guerra del Francès.
Per últim, a sobre la taula hi ha el projecte de la Llei de Barris que el Govern de la Generalitat tornarà a posar en funcionament i que durà una inversió de 25 ME al territori per als pròxims cinc anys. Un dels projectes que s’emmarquen dins d’aquest pla és el de la rehabilitació i museïtzació de la casa natal de l’escultor, Agustí Querol, ubicada al barri de Santa Clara i que va anunciar-se al 2015 però que, des d’aleshores, ningú havia fet cap moviment al respecte. Per tant, Jordan ha explicat que està previst recuperar aquell antic projecte i incloure’l a la Llei de Barris, si compleix amb els criteris de les bases de la convocatòria.
