Aquest dissabte, Tortosa presentava una sèrie d’actes per commemorar el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust nazi, però no s’ha pogut fer tot el programa a causa de les fortes ràfegues de vent que han obligat a suspendre l’acte d’encesa de torxes a la Torre del Célio, un acte per reivindicar els Drets Humans i els morts en naufragis a la Mediterrània que, anualment, organitza l’IRMU i Òmnium Cultural. Per aquest motiu s’ha encès simbòlicament un fanalet a l’Aula Didàctica del Museu de Tortosa, on s’han dut a terme la resta d’actes.
La tarda s’ha iniciat amb la lectura del manifest de l’encesa, que en aquesta edició han preparat els membres del fons de cooperació de les Illes Balears, i que ha llegit el membre de l’Associació de Veïns de Remolins, Francesc Íñiguez. El manifest demana que “la por i l’odi no governin els nostres cors” i que “no ha d’haver-hi diferència entre qui mira des de l’atalaia i qui navega cercant refugi” per acabar reclamant que “s’encengui la flama de l’acollida i de la convivència”.
En el seu torn, l’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, ha explicat que “al 2026 arribaran a la ciutat les primeres 6 llambordes Stolperstein, les llambordes de la memòria, dels sis primers deportats tortosins i es posaran al davant de les que van ser les seves cases o els seus llocs de feina”, un estudi que ha estat possible gràcies a la feina feta per l’historiador, Joan Baptista Beltran. D’altra banda, també ha explicat que es realitzarà un projecte per fer arribar les llambordes de la memòria als centres eductius mitjançant el DEMD-EBRE als instituts Dertosa, Despuig, El Temple i Daniel Mangrané.
A continuació, una de les membres del DEMD-EBRE, Carme Magí, ha estat l’encarregada de fer la lectura del manifest unitari de l’AMICAL Mathausen que recorda a les noves generacions “com s’organitzava el Tercer Reich per a produir matances massives, la destrucció generalitzada i una tràgica experiència col·lectiva”.
Recordant també que des d’Amnistia Internacional es continuen denunciant greus violacions del dret internacional i que “els drets de les persones no estiguin condicionats mai més”.
L’escriptor campredonenc, Emigdi Subitats, ha estat l’encarregat de fer la glossa sobre el poeta de Miravet, Roc Llop i Convalia, que va morir a l’exili francès el 1997. Ell fou professor, escriptor, esportista, polític i anarquista conegut com “el bicicleta” i va haver de marxar a l’exili al 1939. Va passar pels camps de concentració d’Argelers i Mathausen, on va sobreviure als treballs forçats. Va veure com tres dels seus companys del poble morien en mans dels alemanys i, fins i tot, va haver de comunicar les seves morts per carta als seus familiars. Al cap de molts anys, va poder retrobar-se amb la seva esposa i el seu fill i, fins i tot, retornar al seu estimat poble de Miravet. Malgrat tot, al poble ja no hi quedava res dempeus ni gairebé ningú que el conegués i va decidir tornar a l’exili francès fins al final dels seus dies. Roc Llop, entre el 1945 i el 1997 va decidir dedicar-se a que tota aquella barbàrie no quedés en l’oblit fent-ne escrits per mantenir viva la memòria com, per exemple, el conte “la rialla de la mort” o el poema “Dempeus”, que ha recitat de memòria.
Finalment, el cantautor de Miravet, Èric Vinaixa ha fet un concert de presentació del seu últim disc dedicat a musicar poesies d’en Roc Llop i Convalia, a banda d’altres cançons pròpies inspirades en les situacions que Llop va viure al llarg de la seva vida o que van viure els companys que van perdre la vida als camps nazis.
