El passat 1 d’octubre era el Dia Mundial de la Gent Gran i, a Tortosa, el Consell de la Gent Gran tenia preparat un acte per homenatjar una sèrie de tortosins i tortosines majors d’edat que han destacat d’alguna manera a la seva ciutat. No obstant això, les fortes pluges i les alertes de la Dana van obligar a posposar l’acte que, finalment, va tenir lloc ahir a la tarda a l’Aula Didàctica del Museu de Tortosa.
És el primer cop, des dels 35 anys d’existència del Consell de la Gent Gran, que l’Ajuntament de Tortosa aposta per retre un reconeixement així als seus ciutadans de més edat. Un acte que ha estat molt ben rebut per la comunitat i que han agraït que sigui el primer cop que se’ls té en compte i que se’ls posa al centre de les polítiques socials per a la gent gran.
Així doncs, el regidor de la Gent Gran, Paco Vallespí, ha destacat que “a Tortosa tenim 7.000 tortosins de més de 65 anys” i que “aquest és un acte important i merescut per a totes aquelles persones que van contribuir a fer un millor present per a la nostra ciutat de Tortosa. Per tant, beneïda la gent gran i tot el que hem après d’ells”.
En el seu torn, l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, ha dit que “és el moment més emotiu que he viscut com a alcalde en aquests anys” i que “tots ells tenen una cosa en comú que és que havien tingut una vida plena de valors i són tot un exemple per a la ciutat”. Tot anunciant que aquest reconeixement ha vingut per a quedar-se i que aniran celebrant-lo anualment.
L’acte va homenatjar un total de vuit persones procedents de diferents àmbits i sectors de la societat que, per alguna raó, havien acabat deixant empremta a la seva ciutat o a la ciutat que els acollí. Tots els homenatjats eren encara en vida, a excepció del cas de Francisco Faiges, empresari oleic, que ha estat a títol pòstum en reconeixement de tota la seva trajectòria.
La resta de premiats han estat:
- Premi a la Projecció Exterior, al ballador de jotes, Ramon Balagué.
- Premi al Reconeixement Municipal, al director de la Revista de la Gent Gran, Josep Maria Estrada.
- Premi d’Oficis Tradicionals, al tapisser de la Raval, Francesc Favà i Guimerà.
- Premi a la Recerca, Salut i Ciència, a la doctora del CAP del Temple, Gràcia Garcia.
- Premi a l’Associacionisme i el Voluntariat, a Maria Cinta Jardí, directora de Càritas Interparroquial.
- Premi als Esports, a l’exjugadora del Bàsquet Cantaires i professora, Pili Monclús.
- Premi Cultural, al fotògraf del Rastre, Antonio Roca i Cid.
- Premi a l’Emprenedoria, a la carnissera de Remolins i del Mercat Municipal, Paquita Salaet.
Uns reconeixements que també han comptat amb la conferència prèvia del gerontòleg i psicòleg, director de l’Àrea de la Gent Gran de la Fundació La Caixa, Javier Yangüas, que ha impartit la ponència “Els reptes de la nova longevitat”.
Yangüas ha explicat que ja ens trobem en el punt en què la generació del Baby Boom està arribant a la seixantena i, per tant, el 40% de la població ja té més de 65 anys.
Afirma que ens trobem en una situació canviant a molts de nivells i que, això, tindrà conseqüències directes en la població de més edat tant pel que fa a la soledat no desitjada, com als nuclis familiars com a les cures i atencions.
Així doncs, per Yangüas, “dels 14 milions de persones, entre 1,5 i 2 milions arribaran a la vellesa sense haver tingut descendència i un 20% més, no tindran parella”. Pel que fa als canvis en les cures, creu que “ens trobem amb una societat que està negant la vulnerabilitat i que té por a perdre l’autonomia o la seva independència” i que “els qui tenen descendència tampoc parlen amb els seus fills sobre aquest tema perquè no volen que duguin la càrrega que han patit les seves generacions, però si neguem la conversa, estem negant la interdependència”.
Una curiositat que en destaca, però, és que “els mateixos que no volen ser cuidats pels seus fills, no tenen problemes per ser cuidats per la ‘cura colonial’, és a dir, per les dones vingudes de l’Amèrica Llatina que necessiten poder treballar”.
Obrint la porta també del debat de l’eutanàsia, encara per explorar, atès que molts dels enquestats refereixen que preferirien morir-se abans que estar en un estat vegetatiu i suposar una càrrega per als seus familiars.
Un altre dels problemes detectats, segons Yangüas, són els canvis amb els tipus de relacions, atès que abans pràcticament ningú es divorciava i ara, fins i tot, trobem casos de famílies monoparentals. “Estem massa acostumats a conjugar només la primera persona del singular i molt poc les del plural” i “vivim en una dictadura de la felicitat en la qual ens han ensenyat a no mostrar les misèries als altres”. En definitiva, que la societat s’està tornant cada cop més individualista i menys comunitària i que molta gent viu les relacions “com si fossin un full d’Excel, sense empatia, avaluant només els costos i beneficis que en treuen” i, d’altres, “es pensen que la jubilació és com una mena de ressort permanent a Punta Cana”.
I no, pel gerontòleg, “la bona vida no és aquella en la qual no hi ha compromisos, sinó aquella que s’aconsegueix canviant la forma d’entendre la vellesa i que està compromesa amb el bé comú”.
En el transcurs de l’acte, Consol Sagrera i Jordi Bonilla, representants del Consell de la Gent Gran, han estat els encarregats de llegir el manifest de la Diada de la Gent Gran. L’acte, conduït pel periodista Ignasi Vidal, ha conclòs amb l’actuació de l’esbart dansaire de jotes tortosines, Lo Planter, fundat pels Balagué, amb la interpretació del Fandango dels Adéus i els balls a càrrec de Carme Balagué i Josep Garcia.
