.gif)
Ens desplacem fins a Roquetes per parlar amb el regidor de cultura, Sisco Ollé, uns dies abans de l’inici del Tradicionàrius.
Com se sent en arribar a la 31a edició del Tradicionàrius?
Ja és tota una generació del Tradicionàrius i el primer any es va fer com una prova i vam aplegar unes 700 persones. Hi ha 31 edicions perquè la gent ens ha anat responent i hem pogut dur molts bons músics.
És un dels esdeveniments de música popular més antics de Catalunya?
Sí, és un dels certàmens més antics, a banda del Tradicionàrius de Barcelona. N’hi van haver a Mallorca, a Vic, a València i tots aquests ja no es fan.
A quin públic està adreçat?
És per a tot tipus de públic, també per als més petits, perquè tothom s’ho passa bé i pots sentir música popular de grups ben diferents.
L’any passat va ser una edició una mica accidentada amb les pluges i es van haver de cancel·lar diverses actuacions. Enguany recuperen, de nou, l’essència del festival de l’any passat?
Sí, l’any passat es van suspendre totes les activitats a partir del dissabte. Vam acordar repetir els mateixos grups del cartell, excepte el de Balcans que l’hem canviat pel de Marcel Casellas i la Vella Clúndia. A més, l’any passat el grup de Quico el Célio havia de presentar el seu últim disc “Ilercavònia”. Es presentarà també en aquesta edició, tot i que ja fa un any.
A més, ho reforçaran amb una carpa per si plou?
A les festes majors vam decidir posar dues carpes grans a l’escenari i vam aconseguir salvar dues nits de festa. Mentre no siguin pluges massa fortes, els grups poden continuar tocant igual perquè no se’ls mullaran els equips de so ni els de llum.
Aquest any, com a plat fort tenim la fusió entre la banda de la Lira Roquetense i el cantautor valencià Pep Gimeno “Botifarra”. Aquesta combinació promet?
Aquest és un retrobament molt esperat i, de fet, l’any passat ja es va fer un concert en format íntim a l’auditori de la Lira Roquetense. Ja vam veure com seria i aquest any esperem que tingui molt d’èxit. A més, la Lira és una banda amb molta gent jove, un nou director jove i venen amb moltes ganes de fer coses noves. Serà un bon espectacle musical de gran format perquè hi haurà prop de 60 persones dalt de l’escenari.
Hi haurà també un espai gastronòmic?
Hi haurà un servei de barra que, enguany, també serà gestionat per la Lira que eren els qui ho havien d’haver gestionat l’any passat. I també estarà el servei del restaurant de l’Hort de Cruells per a aquells que vulguin sopar allà. Per fer-ho hauran de fer prèviament la reserva al telèfon que apareix anunciat al cartell.
Així doncs, també tindran música de taverna vinguda des d’Euskadi?
Normalment venien grups dels Països Catalans i ara hem decidit portar un grup basc que animaran la gent a ballar i, després, també tindrem la música d’un altre grup català que ja ha vingut altres vegades, els Somsoni.
La fira d’artesania serà de productes locals?
Sobretot serà de productes locals perquè hi haurà productes derivats de la pauma, objectes de ceràmica, orfebreria… per tal que els visitants puguin comprar, si ho desitgen, productes de la terra.
Quines altres propostes podran trobar-se els visitants del Tradicionàrius?
El que es trobaran és bon ambient i molta festa i, esperem, que no trobin pluja. Els qui han anat venint any rere any ja saben què s’hi trobaran, però els qui no han vingut mai es trobaran una festa amb un ambient familiar, però amb prop de 1.300 assistents. És un espai diàfan i dispers amb espai per passejar i per asseure’s.
I, per últim, per als qui no siguin de les Terres de l’Ebre, què era l’antic Hort de Cruells i per què apareixen aquestes fruites al cartell?
L’Hort de Cruells era un hort de la casa pairal dels senyors de la vila. És a on ara hi ha el casal. Tota la zona del parc i la plaça a on posem l’escenari, antigament eren horts de tarongers i llimoners. A partir de l’any 1978 o 1979 va passar a ser un espai municipal i, a poc a poc, ho hem anat transformant. Als inicis del Tradicionàrius encara quedaven uns quants tarongers a la part del darrere i, per tant, quan es van fer els cartells, la seva dissenyadora, la Neus Llatge, es va inspirar amb els productes típics d’aquells temps. Encara ara es conserven els colors taronja, groc i verd dels fruits i dels arbres. A més, tampoc hi pot faltar l’al·lusió a Lo Canalero, el versador de jotes que sempre inaugurava el Tradicionàrius i que ens va deixar fa anys i que tenia per costum alçar el braç per fer aturar la música abans de començar els cants.
