Roberto Olivan: “L’artista és aquell que s’arrisca a buscar una cosa en un lloc, per una intuïció, però sense tenir gaire clar què es trobarà”

A la plaça del davant del recinte del Teatre-Auditori Felip Pedrell ha arribat una gran carpa de circ que, fins diumenge, acollirà actuacions d’alt nivell de dansa i de circ, cada nit. Es tracta de la primera edició del festival Vèrtebra Dansa, de Roberto Olivan, després que finalitzés l’etapa del Deltebre Dansa al municipi de Deltebre. Anem fins al circ, però no pas per conèixer clowns ni acròbates, sinó per parlar amb el director del festival, Roberto Olivan, amb qui parlarem de la dansa contemporània, dels seus inicis i d’aquestes primeres impressions després del retorn a la seva ciutat natal.

S’acaba una etapa a Deltebre i ara és el retorn a casa teva. Com es viu tot això?

Tot això, quan jo vaig començar a ballar a Tortosa, vaig estar quatre anys, però aquí no hi havia manera de poder créixer professionalment o potser no s’entenia el nostre projecte i el lloc que vam buscar va ser a Deltebre. Allí sí que vam tenir molt bona rebuda i estaré eternament agraït a Tere Bo i Elena Fabra que són les persones que em van acollir. Però amb el pas dels anys, les necessitats del municipi han anat canviant i les del festival, també. I nosaltres hem decidit tornar a casa perquè a Tortosa ara sí que hi ha aquesta sensibilitat i estan passant coses que també seran molt importants.

Tortosa ha estat la primera ciutat a rebre el Pla de Barris i Viles de la Generalitat de Catalunya, amb una clara aposta per la revitalització del casc antic, on jugueu un paper important, oi?

Sí, per això veiem totes les necessitats van encaixant. Nosaltres també estem fent una revisió interna sobre com volem que sigui el futur del festival i cap a on hem d’anar, també en la nova realitat de les arts escèniques que no són les mateixes ara que fa cinc anys. Aquí no només estem fent un treball artístic, sinó també comunitari i, aquí, és on té cabuda el Pla de Barris. Aquest any, per exemple, hem tingut una elevada demanda als cursos de dansa participatius. Ens esperàvem que hi hagués gent, però ha superat les nostres expectatives. Veiem que l’atenció ara està anant cap al treball comunitari, més que no pas cap a l’artístic. Es busquen més les accions dutes a terme per la gent no professional que pels professionals i això també és molt bonic perquè entra en joc el paper social i la vida.

I això també valora el projecte de la residència d’artistes als Josepets, no?

Sí, exacte. Aquest és el pla que per a nosaltres seria l’engranatge total al que s’està fent i que cal veure i viure el procés i que la gent hi participi. Això per a ells és molt més enriquidor i estimulant perquè sàpiga que pot crear i que la seva veu és important. Poder disposar d’aquest espai de creació seria genial.

Vivim un auge de les noves tecnologies, la incorporació de la IA... No sé com es viu tot això des del món de la dansa, les coreografies...

És una molt bona pregunta que ens fem molt sovint. Hi ha una doble resposta: preocupació i meravella. La meravella per tot el que es pot fer amb les eines tecnològiques perquè et dona l’opció d’arribar més enllà del que pots fer amb el cos; però, d’una altra banda, tenim una preocupació perquè nosaltres ens basem molt en el cos i les eines tangibles i això té una bellesa que hem viscut sempre a la nostra carrera i voldríem poder trobar un punt d’equilibri perquè si el que hem de fer és abandonar la part del cos, ens està perjudicant molt. I això és un dels temes que més es parla amb els artistes internacionals que venen aquí, perquè tots hem de mirar cap a on anem. David Mamet deia en un llibre que “els artistes som com els exploradors de la societat, perquè t’endinses a un bosc sense saber què et trobaràs però amb una mínima intuïció. I si trobes alguna cosa, te’n tornes cap a la societat per a mostrar-ho”. L’artista és aquell, doncs, que s’arrisca a buscar una cosa en un lloc, per una intuïció, però sense tenir gaire clar què es trobarà.

Enguany encara no heu pogut comptar amb l’Auditori Felip Pedrell finalitzat. No sé si penseu reorganitzar la distribució dels espais un cop ja estigui en funcionament?

Òbviament, un altre espai renovat amb totes les condicions i últimes tecnologies per poder dur a terme un espectacle només ens pot aportar coses positives. Sempre veig els problemes com a oportunitats, perquè és l’única manera de poder avançar. També soc impacient i prefereixo tirar endavant i de tot el que tinc, donar-li la volta, posar-li el cor i fer-ho positiu perquè funcioni. I això a Tortosa passa molt perquè hi ha molts raconets on ningú s’ha parat a pensar què es pot fer allà i això és el que intentem fer amb la nostra tasca.

Sereu l’últim festival de les Terres de l’Ebre abans de l’arribada de l’eclipsi solar. A més, també teníeu programada alguna actuació a l’Observatori de l’Ebre, no?

Sí, però al final la situació de l’Observatori de l’Ebre ja estava una mica saturada i no vam poder fer-ho a dins del recinte, però ho vam poder fer igualment al pati dels Til·lers. L’eclipsi pot marcar per tots un nou inici i hem de mirar cap a la llum, cap a fer-ho possible, i no quedar-nos ancorats en aquesta situació de pessimisme que es viu quan veiem el que passa a la societat a escala mundial.

A la ciutadania de Tortosa li ha costat sempre això d’implicar-se activament en les activitats culturals o socials. Com s’aconsegueix?

El que cal és persistència i fer les coses d’una manera en què la gent les pugui comprendre. És com allò que la gent vol casar-se i abans ja volen tenir el pis perfectament arreglat. Doncs, a vegades, val la pena casar-se i arreglar la casa més a poc a poc. Això és el que fa que les coses vagin funcionant a poc a poc i que altres persones de les Terres de l’Ebre s’hagin animat a obrir altres portes i fer altres projectes que et fan adonar que el teu potser no era tan estrany. Ara vivim un moment molt dolç i la roda està en marxa i, per tant, ara ja podem començar a moblar a poc a poc aquest pis.

Ens trobem avui aquí celebrant la Nit solidària del circ. Què trobarem a l’escenari?

Sí, estem fent una campanya solidària per recollir aliments i agraïm a Arròs Nomen la seva donació per als més necessitats. Avui aquí a l’escenari trobarem el millor de cada especialitat del circ amb sis números de sis disciplines diferents. Parlem d’una nit de cabaret perquè és més lúdic, ràpid i divertit. Són artistes d’altíssim nivell perquè la gent pugui fer-ne diferents lectures i també a preus força econòmics, per 8€, ja que aquests espectacles a Barcelona valdrien el triple.

Però, al festival també hem tingut presència de talent local, com ho és el cas de l’actuació de l’Anna Hierro...

Sí, som un festival de renom internacional, però això no exclou que es pugui treballar amb el talent local. Aquí tenim a l’Anna Hierro, que és una artista de primeríssima línia que va tenir a la mateixa professora que jo, l’Anna Maria Bel, i quin més orgull que poder sumar entre nosaltres. Avui ha fet un gran espectacle a la plaça de l’Absis i trobo que la sinergia que estem creant entre els de la ciutat i els de fora forma part d’un mateix organisme i això és el que vertebra tot allò que volem en les arts i en la vida.

I, per últim, per tota aquella gent que encara no conegui que s’està fent aquest certamen a Tortosa, què els diries?

Que ho provin perquè t’ho poden explicar, però costa d’explicar i, com que els preus dels espectacles són molt assequibles, val la pena provar-ho. És una cosa que potser et sorprèn per a bé o potser t’adones que això no és el teu. Però el que veiem és que en el nostre sector hem anat guanyant públic quan en altres sectors se n’ha perdut. Per tant, això vol dir que alguna cosa bona sí que estem fent.