El passat mes de juliol, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va visitar l’antiga planta d’ERCROS de Flix, per anunciar l’arribada d’una nova indústria que vol reactivar la tradició industrial a la capital de la Ribera d’Ebre. Es tracta d’un centre de dades d’IA que preveu crear 150 llocs de treball fixos durant la primera fase. L’empresa que ho farà possible tirar endavant es Rubix Data Centers, una empresa de Submer Group, amb seu a Rubí, que invertirà més de 1.000 milions d’euros en aquest projecte.
Un projecte que, tal i com va explicar Illa, va gestar-se en el marc de la Taula de la Reindustrialitzacio i va comptar amb el suport del Departament d’Empresa i Treball. La construcció està prevista en dues fases i la primera d’aquestes està previst que tingui una durada de dos anys. Ara mateix ocupa un total de 50.000 m², equivalent a 5 hectàrees, dels antics terrenys d’ERCROS, però si el projecte funciona i arrela, no se’n descarta que pugui ampliar-se en un futur.
Què és un Data Center?
Els centres de processament de dades són unes instal·lacions físiques que alberguen ordinadors de molta capacitat que emmagatzemen dades i que executen sistemes i aplicacions. Es necessiten uns sistemes d’emmagatzematge i potencia a la xarxa que permetin processar, protegir i distribuir grans volums d’informació digital amb una ràpida velocitat i sense interrupcions. Però per tal de garantir-ne el correcte funcionament és necessari que hi hagi també uns potents sistemes de refrigeració que permetin mantenir una temperatura freda a la sala. En el cas concret del de Flix, hi haurà el cor (sala blanca) que és on es genera tota la computació i que és totalment restringida. Després hi haurà una sala tècnica, una sala mecànica i, a la zona exterior, la generació i distribució de l’electricitat, la de refrigeració i la planta de generació d’electricitat en camp de parada. També hi haurà unes oficines que allotjaran la part d’administració, logística i direcció del centre.
Consumirà aigua de l’Ebre?
Malgrat que han sortit diverses plataformes ecologistes anunciant que el Data Center comportarà un elevat consum d’aigua, totes les parts implicades expliquen que la instal·lació ha estat dissenyada per integrar-se de manera responsable al territori i que incorporarà un sistema de refrigeració líquida d’alta eficiència energètica amb sistemes de refrigeració Free Cooling d’última generació que garanteixen el consum zero d’aigua en tot el procés. Des de Submer hi ha un compromís amb l’eficiència i la sostenibilitat des dels seus inicis i, per això, cap dels seus projectes comporta el consum d’aigua.
El projecte, però, sí que té una energia elèctrica atorgada que provindrà de la xarxa elèctrica de les centrals nuclears i de les energies renovables del territori, que no afectaran de cap manera el consum habitual del municipi. En aquest sentit, davant d’una possible transició energètica i d’un tancament de les centrals nuclears en el futur, des de les diferents parts implicades coincideixen a considerar essencial l’existencia d’un PLATER que ajudi a planificar la ubicació d’energies i que respongui a la demanda de consum energètic del territori que, cada cop, és més creixent.
Un centre de dades que forma part dels Fons de Transició Nuclear
Pràcticament des de l’inici de les reunions de l’Òrgan de Governança dels Fons de Transició Nuclear que el projecte singular del Data Center de Flix estava a sobre la taula, malgrat que l’empresa reconeix que l’hauria tirat endavant igualment sense aquest recolzament. S’hi estava treballant acuradament des de la Taula de la Reindustrialització de la Ribera d’Ebre amb els propietaris dels terrenys d'ERCROS, el Govern de la Generalitat, i l'Ajuntament de Flix.
Des del consistori creuen que “el Data Center serà pioner en aquesta tecnologia de frontera com ho és la IA i que acabarà tenint un impacte directe a tots els altres sectors”. Els FTN volen ajudar els territoris dels quals actualment depenen els 3.000 llocs de treball de les centrals nuclears de cara a aquest horitzó futur del dia del seu tancament.
Des del Govern de la Generalitat, el delegat a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, ens explica que “l’arribada d’aquesta indústria tecnològica a Flix suposarà un canvi total per al municipi i per al conjunt de la Ribera d’Ebre. Una comarca que té un important passat industrial vinculat a les primeres colo nies industrials alemanyes vinculades al sector electroquímic”. Gonell ha posat l’èmfasi en el fet que “la creació de llocs de treball qualificats al territori volem que comporti la retenció de talents joves al territori”, tot recordant que sota aquest paraigua de la “prosperitat compartida”, del qual en feia referència el president de la Generalitat a la seva conferència del balanç dels dos anys de mandat, “les Terres de l’Ebre seran un dels millors llocs d’Europa per a viure-hi”.
La visió de Rubix de l’arribada de l’empresa a Flix
Però més enllà de la visió del Govern, hem volgut conèixer també de primera mà qui hi ha al darrere d’aquesta empresa, Submer Group, que ha decidit apostar per les Terres de l’Ebre per ubicar-hi el seu centre de dades. Per això, ens desplacem fins al Centre d’Empreses de Flix per parlar amb l’Ivan Prats, director d’enginyeria i centres de dades de Rubix. Prats és de Sant Jaume d’Enveja i va formar-se a Londres on va començar a treballar com a enginyer MBP i infraestructura crítica que, al cap d’un temps, li va permetre retornar a Catalunya. Per Prats, “per molt que jo fos de les Terres de l’Ebre, sabia que la feina la tindria a Barcelona i la casualitat ha fet que un dels projectes de l’empresa el desenvolupin a les Terres de l’Ebre”.
Prats ens explica que “Submer Group és una empresa que es va fundar a Catalunya l’any 2015 i ens dediquem a la infraestructura de la IA, la gestió del núvol i la computació digital. Des de Rubix Data Center desenvolupem i operem centres de dades d’IA a escala global”. Per Prats, Submer ha demostrat tenir “un gran respecte pel llegat industrial històric de la població de Flix perquè aquesta comunitat ha creat una identitat pro pia molt arrelada a la indústria, a la capacitat tècnica, el coneixement industrial i la cultura de l’esforç. Per això volem escriure un segon capí tol d’aquesta història i començar a regenerar un territori existent que ara mateix estava fora d’ús i es mereixia tenir una segona vida”.
Prats també defensa la idea de la retenció del talent jove, tot dient que des de l’empresa “volem en tot moment que els joves de Flix se sentin que aquest projecte també forma part d’ells i que és part del futur de les Terres de l’Ebre. E s una aposta que pot donar moltes sortides i que generarà llocs de treball qualificats a llarg termini. A més és una indústria neta, que no contamina i que, per tant, pot aportar molt de valor”.
Prats també ha destacat el paper clau que ha jugat en tot aquest procés la Taula de la Reindustrialització i ens explica que “les primeres converses amb l’empresa es van iniciar fa un any amb l’Ajuntament de Flix que van ser els qui ens van oferir aquests terrenys i que han tingut una total predisposició i moltes ganes que aterri aquí el projecte”. També amb el suport de la Generalitat, perquè “sense tots ells no hauria estat possible dur a terme aquest projecte”.
Finalment, Prats també ens explica que “una altra de les voluntats de l’empresa és poder oferir oportunitats de formació als joves”. Un fet que s’està estudiant i que, molt possiblement, va en la línia d’aquest anunci fet per part del Govern que apunten que tenen la voluntat d’oferir estudis universitaris no només a Tortosa i a Amposta, sinó també oferir-ne de formacions més específiques a les comarques de la Ribera d’Ebre o de la Terra Alta.
L’Ajuntament de Flix, satisfet amb l’arribada d’aquest actiu per al municipi
Parlem també amb l’alcalde de Flix, Francesc Barbero, perquè ens faci una valoració del procés i de l’arribada d’aquest Data Center. Barbero és alcalde del municipi des del 2019 i, des del 2023, també és el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Fa 125 anys va ser la principal factoria química del sud d’Europa i durant bona part del segle XX va ser un referent de la indústria química. Segons Barbero, això “va marcar l’evolució econòmica i social de la zona i la Ribera d’Ebre sempre ha estat una comarca que s’ha sumat a les revolucions industrials del moment com també va passar amb l’arribada del ferrocarril, els embassaments o les centrals nuclears. I, ara, veiem que el paradigma es torna a repetir en el camp de la digitalització i totes aquelles infraestructures que la fan possible”.
Barbero reconeix que “el Data Center comportarà un elevat consum d’electricitat i això farà que hagi d’haver-hi més producció d’energia, renovable o no, de la que s’havia previst”. Un fet que també té a veure amb les dificultats que hi ha hagut amb el PLATER per al seu desplegament al territori. Per Barbero l’existència d’un pla és essencial perquè “la transició energètica és l’única eina que tenim per lluitar contra l’escalfament global”.
Un dels objectius d’aquest centre és que sigui una solució per lluitar contra el despoblament, després de veure tancar les empreses i negocis de referència de la zona. “Des que va tancar ERCROS ens ha costat deu anys aconseguir que arribi aquí una empresa potent i que ens ajudi a donar oportunitats als joves”, comenta l’alcalde, que destaca que “e s una de les inversions industrials més elevades que es faran en aquest any al conjunt del país i amb la visita del president de la Generalitat es va poder posar en valor la gran feinada que hi ha hagut al darrere. I quan les coses surten bé, normalment, acostumen a ser mèrit de molta gent”.
Cal recordar també que a la Riber d’Ebre arribaran altres projectes tecnològics com ho és el cas de la Gigafactoria de Mora la Nova. Per Barbero, “totes les plataformes que s’han posicionat en contra de la Gigafactoria parteixen d’uns supòsits que no tenen cap fonament i els fa falta informació. Aquí creiem que serà positiu per a la comarca i no trobareu cap grup polí tic que hi estigui en contra. Amb el Data Center també passa el mateix, és cert que fa deu anys consumien un alt volum d’aigua, però avui i dia, això ja no és així i, a més, el projecte forma part de la UE i aquesta no subvenciona cap projecte que no sigui sostenible i ecològic”.
Pròximament, també serà notícia la central hidroelèctrica reversible de la qual formen part els municipis de Flix, Riba-Roja d’Ebre i la Fatarella. Tot i que fa més de deu anys que es va posar a sobre la taula, no ha estat fins fa poc que el projecte ha començat a despuntar. Ara, ja s’ha començat a donar a conèixer a la ciutadania a través de diferents assemblees informatives als pobles perquè es preveu que es pugui tirar endavant. A més, amb la voluntat que també esdevingui una infraestructura de país, s’ha demanat que compti amb el suport de l’Energetica de Catalunya i s’està estudiant que pugui formar part també dels projectes d’especial interès públic dels Fons de Transició Nuclear.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat