Raquel Sánchez desmenteix Roigé i confirma que s’invertiran 11,7 ME en la renovació integral del Parador

El nou hotel comptarà amb quatre salons per a convencions i s’instal·laran plaques solars a la coberta

09 de març de 2026 a les 20:15h

La presidenta de Paradors Nacionals de Turisme de l’àmbit espanyol, l’exministra Raquel Sánchez, ha fet una visita a Tortosa per parlar amb més detall de les obres de la renovació integral del Parador Nacional de Turisme del Castell de la Suda i per desmentir les 'fake-news' que des de Junts per Tortosa s’havien difós durant aquestes darreres setmanes generant intranquil·litat i neguit als mateixos treballadors de l’hotel.

Un misteriós comunicat de Paradors sense cap signatura i enviat per correu electrònic a una part de la plantilla de treballadors informava que les obres no es farien i que l’establiment continuaria en ple funcionament. No obstant això, des de l’empresa afirmen no haver emès mai aquest comunicat i ho atribueixen tot a una campanya intencionada de desprestigi i difusió de mentides.

“No ens ho esperàvem, però a Tortosa també han arribat les fake-news i encara en vindran més”, ha reblat Sánchez tot responent les acusacions de l’exalcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, als mitjans de comunicació. I és que Sánchez s’ha mostrat contundent a l’hora de refermar el compromís del Ministeri amb Tortosa explicant que “es farà una inversió històrica d’11,7 ME que transformarà íntegrament el Parador de Tortosa” i que “en cap punt s’ha fet un replantejament de la inversió ni s’ha volgut enretirar-la”.

De fet, Sánchez ha destacat que “l’actuació es reforça i se’n duplica el pressupost i, per això, encara estem ajustant-nos al nou cronograma. Licitarem les obres al mes de juny del 2026 i l’hotel estarà tancat a partir del gener del 2027. Les obres s’iniciaran el març del 2027 i tindran una durada de vuit mesos, amb la previsió de reobrir-lo a partir de l’octubre del 2028”.

No obstant això, sí que han reconegut que hi ha hagut un endarreriment d’un parell de mesos respecte al calendari previst que havia anunciat fa dos mesos el ministre de Turisme de l’Estat espanyol, Jordi Hereu. Aquest fet es deu a la decisió d’incrementar amb 4 ME més la inversió inicial prevista el 2022, de 6,5 ME, per tal d’incloure millores a la cuina i als salons.

Així doncs, d’aquesta segona fase ja se n’ha presentat la llicència d’obres a l’Ajuntament i només falta que els donin el vistiplau des de Patrimoni. Les principals actuacions de millora seran en la línia de l’estalvi energètic amb la instal·lació d’unes plaques solars a la coberta que reduiran un 50% el consum elèctric; la millora dels espais comuns i dels equipaments, la reforma de les instal·lacions i dels espais dels treballadors i la redacció de plans de seguretat i d’accessibilitat i mesures antiincendis al Polvorí, així com disposar de vies d’evacuació.

Pel que fa als accessos, també es vol disposar d’un accés independent a les dependències de l’hotel per poder accedir a la torre de l’Homenatge, així com fer una passarel·la que permeti accedir a la zona de la piscina directament des de dins de l’hotel. L’ampliació pressupostària, com ja hem dit, preveurà una millora a la cuina, la reforma integral de l’habitatge del director del Parador, una actuació de millora als magatzems, disposar de 42 noves habitacions i crear quatre salons per a esdeveniments i convencions.

A més, també hi ha previst que surti a licitació el projecte d’interiorisme per a la nova decoració de l’equipament pel valor d’1,2 ME. Segons l’arquitecte responsable de l’obra, Paco Velasco, “es vol mantenir l’essència del Parador, dels elements de la història local, la calidesa i l’ús de materials nobles” i també s’ambientaran les habitacions com antigues estances andalusines, els WC estaran inspirats amb els banys àrabs i s’instal·laran imitacions de cresteries a les finestres creades per part d’artistes locals.

 

Les obres paral·leles de Turespaña

Amb tot, cal recordar que paral·lelament a això hi ha també en execució les obres de Turespaña, amb una inversió de 4 ME, que està previst que finalitzin aquest mes d’abril. En aquest cas, estem parlant de les galeries subterrànies dels antics alts forns i pous del castell, la reforma del pou, la remodelació del bastió nord de la muralla amb la instal·lació de la passarel·la elevada entre la zona de l’antiga necròpolis i el Portal de la Bassa, la connexió de la Poterna del General Cabrera amb la part posterior del Polvorí, l’adequació de les restes arqueològiques del segle XVII de la zona de la piscina, la recreació en fusta d’un antic baluard desaparegut del segle XVIII i la instal·lació del nou enllumenat monumental de la façana del castell.

Ara mateix, la part que ja ha comportat més crítiques és la de la passarel·la, atès que s’ha construït una arcada de fusta de grans dimensions just al davant de l’emblemàtica porta d’accés al Castell de la Suda. Aquest fet fa que s’hagi perdut totalment la visual i la panoràmica que es tenia de la fortificació mentre s’anava pujant pel camí, tant a peu com en cotxe, causant així també un fort impacte en el paisatge en ser un element força discordant amb la narrativa de la pedra de morter de calç dels panys de muralla adjacents a la mateixa i que sorprèn que hagi rebut l’aprovació directa per part de la Comissió de Patrimoni.

A més, l’ús de la fusta per a la construcció de la portalada i la passarel·la també ens fa pensar que serà un espai exposat fàcilment a les accions vandàliques i que el seu deteriorament serà més ràpid que si s’hagueren emprat altres materials. Un espai que requerirà molt de control i manteniment i que, de moment, no queda definit si aquest ha de dependre del Ministeri, de l’empresa privada, o bé, si s’arribés a un acord, se cedís com a propietat municipal.

Sempre convé recordar que el Parador Nacional de Turisme del Castell de la Suda va ser una obra que es va inaugurar el 1976 i que, en aquella època, no va comptar de gaire criteri i assessorament històric i arqueològic. Per aquesta raó, lamentablement, es van enderrocar la gran majoria d’estances de l’antiga alcassaba del segle X, tot el Palau reial del rei Jaume I i la capella de Sant Joan; quedant només els fonaments d’algunes torres, el tancament perimetral de la muralla o l’ala esquerra del complex que, malgrat no conservar res original a l'interior, encara manté moltes parts intactes a la façana com algunes de les finestres.

Si bé sí que hi havia una doble porta per entrar a la fortificació i un espai de pas per al cos de guàrdia i les canoneres, ara seria impossible reproduir-lo perquè el nivell de cota del Castell de la Suda respecte del carrer es va modificar per a fer la carretera d’accés dels Jardins del Príncep i, per tant, l’autèntica portalada principal del castell, la del Portal de la Bassa, a la que hem d’imaginar-nos que hi anava vinculat el pont llevadís, ara està inutilitzada enmig d’un pàrquing improvisat de vehicles, on passa totalment desapercebuda per tothom.