Entre el 3 i el 5 d’octubre, Tortosa ha acollit la XII edició del festival d’art efímer A Cel Obert que omple els patis i els claustres del nucli antic de Tortosa per tal de continuar apostant per la cultura i per apropar el patrimoni arquitectònic a la ciutadania. Durant aquests dies, s’han pogut visitar un total de 15 intervencions artístiques, en aquesta ocasió, inspirades en el món dels somnis.
Aquest diumenge al matí s’han donat a conèixer els guanyadors dels premis a l’Antic Escorxador del Museu de Tortosa. El jurat estava format per: l’arquitecte i director de Guiding Architects Barcelona, Lorenzo Kárász; l’arquitecte i secretari de la demarcació del COAC a les Terres de l’Ebre, Enric Roig; i la directora d’art i cofundadora del festival, Maria Bernad. I, per unanimitat, han decidit atorgar el premi a la intervenció “Quimera”, ubicada al pati del convent de la Puríssima Concepció Victòria. Els seus autors, Adrian Thelen i Bartomeu Oliver, han instal·lat un contenidor d’aigua amb miralls on els visitants veuen la seva imatge distorsionada, igual que els records dels somnis, generant una imatge invertida i alterada. El contenidor té forma de piràmide invertida i està ubicat al mateix lloc on hi ha l’antiga font del claustre del convent de la Puríssima. Cada segon, deixa caure una gota d’aigua a sobre de la superfície del contenidor, generant una vibració constant a l’aigua i un joc de llums i ombres singular.
El jurat també ha decidit lliurar una menció especial a l’obra “Arxius de somnis”, instal·lada al Passatge Franquet, dels artistes Ariadna Yue i Roc Vendrell. Un llarg passadís de fils amb centenars de papers amb somnis escrits per alumnes de diferents escoles i que estan suspesos des dels balcons del passatge. Una obra participativa on tots els qui volguessin també podien escriure i penjar el seu propi somni.
Ara bé, el premi del públic se l’ha endut la instal·lació “Anhel”, ubicada a l’interior de la Casa Bau, seu de la demarcació del Col·legi d’Arquitectes de les Terres de l’Ebre (COAC). Aquesta és una creació dels arquitectes, David Oliva i Elisenda Planas, d’SP25 Arquitectura, que han estat convidats pel festival a la ciutat dins de l’espai “A Cel Cobert”. Planas ens explica que l’obra ens parla d’un somni que preocupa molts joves com ho és el fet de tenir la teva pròpia llar. Una instal·lació explícitament reivindicativa amb el dret a l’habitatge digne per a totes les famílies i que consisteix en l’esquelet, l’estructura per capes, d’una casa que ha estat construïda mitjançant centenars de plantilles de dibuix tècnic, superposades, que a través dels seus colors taronges , verds i grocs, configuren una superfície vibrant que juga amb la llum que entra pels grans finestrals, emulant també els vitralls del seu darrere, de l’edifici modernista que l’acull. En definitiva, com diuen els seus autors, “una casa construïda des del somni de viure-hi” que, de ben segur, veurem per altres punts de Catalunya, ja que, als arquitectes vigatans ja els han fet arribar altres ofertes expositives.
Pel que fa al premi dels nens i nenes, ha estat per a “Finestres”, ubicada al Convent de les Serves de Jesús, una intervenció molt especial, ja que ha estat creada artesanalment pels nois i noies discapacitats de la Fundació Mercè Pla de Tortosa. Es tracta de més de cent caixes de sabates apilades que configuren l’skyline d’una ciutat quan arriba la nit. Al més pur estil de les casetes de nines de joguina, cada casa ens amaga una història, una família, un balcó, un negoci.... que s’encenen i s’apaguen de forma intermitent i al ritme d’una música de fons. Quan tots els llums s’apaguen, és quan els somnis comencen a escampar-se per tots els racons de la ciutat, omplint-la de móns imaginaris.
Aquesta és una instal·lació patrocinada pel Projecte Transefímers de la Xarxa Transversal i procedent del festival Lluèrnia d’Olot, a on havia estat ideada també pels arquitectes d’SP25 Arquitectura de Vic i coordinada per la directora de l’A Cel Obert, Cristina Bestratén.
A més, aquesta intervenció s’ha endut també el premi de l’organització del festival Deltachamber, el festival de música de cambra d’Amposta. Un fet que significa que, a la pròxima edició, podrà ser el rerefons d’un dels concerts del festival.
Les altres intervencions que s’han pogut visitar al llarg de tot aquest cap de setmana han estat “Connexions”, una proposta dels alumnes de 5è de primària de l’Escola de Sant Llàtzer, coordinada per la professora Nines Casado Serra, ubicada al pati de l’Antic Escorxador. Aquesta obra simbolitza la connexió entre el món real i l’univers dels somnis i està feta amb portes de fusta d’estils i èpoques diverses que han pintat els nens i nenes. Són les portes que fan que els somnis tinguin vida i viatgis d’un somni a l’altre passejant per tot el pati. Per fer-la possible, ha col·laborat l’empresa de Pots, pintures i decoració; així com el Servei Educatiu del Baix Ebre. Cal tenir en compte que aquest ha estat un projecte escollit d’entre una desena de maquetes que van presentar els alumnes dels diferents centres educatius que s’han pogut visitar als baixos de la Casa Bau.
Al pati del Palau Montagut s’hi ubicà l’obra “Olors de Somnis”, creada per Isabel Pamela López i Andrea Tusell, i que simbolitzava un herbari flotant de plantes somníferes que han fet interactuar l’usuari intentant endevinar quina espècie era a través de l’olor de les flors o llavors i llegint una poesia sobre la planta. L’enigma es resolia al final del pati, on hi havia el llistat amb les tretze espècies de plantes, totes elles autòctones del clima mediterrani. Malauradament, la instal·lació no s’ha pogut gaudir fins al final, ja que a causa del vent d’ahir a la nit, va patir danys a la infraestructura.
I encara al casc antic, un nou espai s’ha recuperat per acollir una intervenció del festival com ho és l’Assoc, els Banys Àrabs Vells de la ciutat. Allà s’hi ha ubicat “Vida Latent”, una creació d’Anna Fonollosa, d’Imaginary Landscape Factory, que ja s’havia exposat al festival Deltachamber d’Amposta. En aquest cas, es tracta d’un passadís pn hi ha organismes vius que comencen a brotar com llavors, bacteris o algues i, d’altres, que moren. Els qui moren són els arbres dels boscos que sofreixen estrès hídric arran de la sequera i els sons que s’escolten a la sala del fons són els sons que fan els arbres quan es moren i que s’han pogut enregistrar.
Un altre dels nous espais que s’han incorporat en aquesta edició ha estat l’interior de l’Antiga Fàbrica del Gas del barri del Rastre, a on s’ha pogut veure una proposta ideada per l’alumnat de primer d’arquitectura de la URV a Reus, en la qual ha col·laborat també l’estudi de Rècop, de recuperació de béns cultruals, cedint-los teles que han servit per protegir les muralles del castell de la Suda que s’estan restaurant actualment. D’aquesta manera, la instal·lació embolcalla l’estructura de la fàbrica com si fos un vestit blanc d’una núvia, amb una llarga cua, que es mou quan bufa el vent i que genera una sèrie de transparències i jocs de llum que reivindica la memòria històrica per no oblidar-nos de tot allò que ens envolta del passat.
Però no pas tots els somnis generen bons records, per això també hi havia una intervenció dedicada als que ens deixen un mal gust de boca. “Mal-sons” era la intervenció que hem pogut visitar al pati del Forn de la Canonja i que han creat els alumnes d’ESARDI, l’Escola d’Art d’Amposta, inspirant-se amb el malson fet realitat de l’incendi de Paüls que va afectar diverses poblacions de les Terres de l’Ebre. Per això, l’obra la integren diverses soques socarrimades per l’incendi de la zona de Tivenys i de Xerta. Els troncs, acompanyats d’uns llums vermells que simulaven el foc, i amb el so de fons de l’espetec de la fusta quan es crema, semblen éssers fantàstics o aranyes enormes que fugen pel passadís fins a l’exterior de la reixa i més enllà perquè tothom reflexioni sobre les pors individuals, inseguretats o preocupacions que ens assetgen. De dia, l’obra perdia tot aquest sentit terrorífic, per quedar-se només amb el significat imponent de les soques d’arbres de diverses espècies cremades i totes les ferides que tenien a l’escorça causades pel foc.
Al pati del Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, del conjunt dels Reials Col·legis, ha acollit la intervenció “Umbrales de Ensueño”, dels artistes Zhifei Xu, Zimo Zhang i Luis Medina, que reproduïa l’arc de l’entrada al pati amb diverses teles de roba blanca que penjaven des del sostre. Són els camins indefinits dels somnis que flueixen segons l’imaginari de cadascú i que, de nit, encara eren més espectaculars amb un joc de llums i corbes de tonalitats blavoses.
A l’altre pati dels Reials Col·legis, al de Sant Jordi i Sant Domènech, hi havia “Hypnagogia”, d’Alba Carbonell, Julian Pineda i Isabel Camarena; una instal·lació que ofereia un recorregut sensorial que et transportava des de la vigília fins al subconscient mitjançant un laberint de teles blaves que finalitzava quan es trobava el pou central, símbol de la fase REM del son, el seu punt més àlgid, i a on es podien escoltar sons i músiques a través d’uns codis QR.
Una altra de les intervencions convidades ha estat la del pati del convent de St. Joan, seu de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa, que ha estat creada per les alumnes, Ariadna Tobar i Paula Delmonte, de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus amb la intervenció “Entre Núvols”. L’obra consta d’unes 500 peces de vidre reciclat, procedent d’empreses vitralleres de Reus, que han polit i treballat artesanalment per a l’ocasió i que se sostenien a través de fils de pescar penjats des del terrat. Els vidres transparents evocaven els núvols flotants dels somnis i eren, alhora, fragments d’una realitat. Durant el dia es podien veure reflexos de les fulles dels arbres del pati i quan hi havia silenci, s’escoltava el dringar dels vitralls.
I continuant amb les distorsions oníriques dels somnis, una altra proposta similar era la de “Habitando el sueño”, de l’alumnat de segon curs de Disseny d’Interiors de l’EASD de València, al calvari de Santa Clara. Una intervenció immersiva que convidava l’espectador a endinsar-se a la natura fragmentada de la percepció humana del somni a través d’un túnel triangular amb llums rosades i miralls trencats i superfícies reflectants que donaven una sensació calidoscòpica.
Al convent de les Serves de Jesús hi havia una altra intervenció al pati exterior creada per una artista ebrenca, Clara González, i també per Isaac Colin, anomenada “Somiar la distòpia: oasi d’un futur proper”. Malauradament, la intervenció va patir diversos incidents, atès que la segona nit es va quedar sense subministrament elèctric i, més tard, va sofrir greus desperfectes a causa del fort vent que van impossibilitar que es mantingués l’estructura inicial. L’obra era un laberint circular de mantes ignífugues que ens conduïen a un escenari erm i amb plantes seques, l’oasi àrid d’un futur pròxim que pot deixar de ser un somni per fer-se realitat com una de les conseqüències del canvi climàtic.
Finalment, la quinzena aturada ens duia fins al pati de la Immaculada de l’edifici de l’EMD de Jesús. Allà hi havia la instal·lació “Rhubarb”, del taller d’arquitectes d’Atelier Darn, convidats també pel festival. Ens presentava el pati com un espai immersiu i d’interacció per a l’espectador que podia moure els tubs creant formes i sons diferents. Una figura geomètrica presidia el pou central i estava elaborada amb materials sostenibles impresos amb impressores 3D i plàstics reciclats d’origen vegetal. De nit, la llum dels focus donava una visió diferent al conjunt, amb ombres canviants que evocaven la bellesa efímera dels somnis i la imaginació.
Amb tot, a la valoració final del festival, la seva organitzadora, Cristina Bestratén, ha dit que s’han superat les xifres de participació de l’anterior edició, ja que, les primeres dades recaptades per part d’alguns dels patis participants indiquen que, només ahir a la tarda, la seu del COAC i el convent de les Serves van rebre un total de 4.000 visitants. Per tant, un cop més, la mostra ha acollit un gran nombre d’assistents, també vinguts d’arreu, que han visitat la ciutat en un cap de setmana ple d’activitats, ja que, també s’hi celebrava fira de les Entitats Socials, la Nit de la Ciència de la URV, la trobada d’Espeleòlegs de Catalunya o el tret de sortida de la campanya de dinamització comercial dels Bons Tortosa.
Pel que fa a l’any vinent, des de l’organització ja s’ha avançat que la temàtica del 2026 serà la Natura.