L’Hotel Corona de Tortosaha acollit la presentació del primer gran atles de les Terres de l’Ebre que posen en relleu el paper que ha tingut al territori els 10 anys de la declaració de la Reserva de la Biosfera per part de la UNESCO. El llibre Terres de l’Ebre. Reserva de la Biosfera. El gran atles de les Terres de l’Ebre; dels autors Josep Maria Franquet, Josep Aragonès, Pilar Ruiz, Antoni Querol i Miquel Torta, ha estat publicat per Onada Edicions, amb el suport de la Fundació Privada Duran-Martí. A més, aquest ha estat el primer acte que dona el tret de sortida a una sèrie d’activitats que farà la Fundació per commemorar el seu 30è aniversari.
Per la seva banda, l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, ha lloat la tasca de la Fundació Duran-Martí “per la promoció de la llengua i la cultura catalanes i per donar beques per a la recerca i la investigació”. Pel que fa a l’atles, ha recordat que “el segell de la Reserva de la Biosfera és el que dona a conèixer les nostres comarques i ens apropa al model de turisme de qualitat que tots volem”, per acabar dient que “el llibre posa més en valor el territori i tota la seva riquesa”.
En el seu torn, el vicepresident de la Fundació Duran-Martí, Lluís Pegueroles, ha explicat que, des del seu moment fundacional, l’entitat vol treballar per Catalunya i pel foment de la llengua catalana des de totes els seus vessants. Aquesta era la voluntat del seu fundador, Enric Duran, que en vida ja va col·laborar en molts temes d’àmbit territorial com, per exemple, fent una important donació a la PDE.
Des de Madrid, ha intervingut per videoconferència l’exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, que ha reivindicat que “ja toca preocupar-se per la Terra, per l’aigua i per la importància de la preservació de la natura”, ja que “estem arribant a un moment on els processos seran irreversibles”. Sense oblidar-se de tenir un record per tots aquells països que estan patint les conseqüències de les guerres, tot dient que “mai s’ha pogut aplicar la frase de la Carta Fundacional de l’ONU que diu: ‘nosaltres, els pobles, volem evitar als fills l’horror de la guerra’”.
D’altra banda, el delegat dels Serveis Territorials del Govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, ha dit que “el d’avui és un acte de militància del territori perquè contribuïm a consolidar les Terres de l’Ebre com un ens geopolític” i que “no hi haurà cap repte que sigui viable a les Terres de l’Ebre si no som capaços de disposar de talent”. Salvadó ha lamentat que, de moment, no puguem ser una Vegueria, però s’ha mostrat convençut en què “hem d’intentar fer infinita aquesta distància i fer passos endavant perquè el futur de les Terres de l’Ebre passa per nosaltres i, ara, ja hem fet un pas claríssim de maduresa perquè hem entès que des de fora no ens resoldran res i hem de fer-ho nosaltres mateixos”.
Així mateix, ha agraït al COPATE el fet de ser l’organisme responsable de la gestió de la marca de la Reserva de la Biosfera i de complir amb tots aquells requisits que demana la UNESCO. Finalment, ha reconegut que “aquesta obra es mereixia molt més recolzament institucional del que ha tingut”, com ja havien apuntat els mateixos autors del llibre als mitjans.
En una taula rodona posterior han intervingut els diferents autors del llibre, essent un dels més destacats, el polític tortosí, Josep Maria Franquet. Franquet ha explicat que el llibre és el resultat d’un llarg estudi que va començar amb el curset “Terres de l’Ebre, Reserva de la Biosfera de la UNESCO”, que es va impartir el 2016 a la UNED. El llibre vol posar de manifest la importància de les petites grans coses que conformen la identitat d’aquest territori i s’estructura en diversos capítols temàtics, escrits pels diversos autors, que van acompanyats d’una nodrida cartografia i de moltes fotografies, realitzades per Miquel Torta.
Franquet ha afegit també que el llibre és la resposta a “tots aquells que han considerat que som una reserva Índia perquè el que som és una Reserva de la Biosfera que ens ha de fer progressar i lluir de cara al futur”.
Un altre dels seus autors, Antoni Querol, ha explicat que “els municipis de l’Ebre es poden subdividir en cinc categories: els fluvials, els enllaçats amb carreteres, els de la plana del Delta, els litorals i els del peu del món de les muntanyes”. Reconeixent també que “la demografia de les Terres de l’Ebre està en constant retrocés i, sobretot, les dades són preocupants a la comarca de la Terra Alta a on hi ha un sobreenvelliment”. Per acabar demanant a la classe política que “intentin oferir expectatives a la joventut per evitar que marxin a viure a fora dels seus pobles” i que promoguin totes les iniciatives que ajuden “a promoure els territoris i fer que ens fem valdre pel que som a l’arc de tota la Mediterrània”.
L’acte ha conclòs amb el lliurament d’un exemplar del llibre a tots els assistents i un piscolabis.
