El ple de l’Ajuntament de Tortosa dóna llum verda al nou pressupost per a l’exercici del 2026 d’un total de 52.306.000€, el que suposarà un augment del 8,85%, mentre que el pressupost general consolidat relatiu al conjunt de les societats municipals de l’EPEL Hospital, Tortosa Media, TortosaEsport, GESAT, GUMTSA, Tortosa Salut i el Consorci de la Ruta dels Tres Reis; seria, per primera vegada, superior als 100ME i suposaria un increment del 2,54% respecte al 2025. Ha estat aprovat amb els vots favorables dels grups municipals de Movem Tortosa-PSC, ERC i la CUP i els vots en contra de Junts per Tortosa.
Així doncs, la regidora d’Hisenda, Maria Jesús Vinya, ha explicat que aquest s’estructura en sis grans eixos: Les persones al centre de les polítiques municipals; una Tortosa que creix econòmicament i que fomenta l’ocupació; una ciutat que cuida l’espai públic; una ciutat més equilibrada, més verda, més saludable i segura; una ciutat que aposta per la cultura i el patrimoni i un municipi transformador i descentralitzat.
Pel que fa al primer eix, es destinaran prop d’un milió d’euros en polítiques d’habitatge i es destinaran 330.000€ a una prova pilot de nous models d’accés a l’habitatge; 200.000€ per a ajudes per a la rehabilitació d’habitatges mitjançant el Pla de Barris; 260.000€ per a ajudes per a la rehabilitació d’habitatges destinats al lloguer i 210.000€ destinats a reformar habitatges al barri del Rastre per a dones que han estat víctimes de violència de gènere.
En la línia del comerç, es tornaran a destinar 200.000€ als Bons Tortosa, però també s’han previst 281.000€ per millorar la façana del Mercat Municipal i 100.000€ d’actuacions de millora per al polígon del Baix Ebre. Un espai que també preveu inversions del Pla de Barris per a fomentar la cohesió social dins de la Festa del Renaixement, l’acabament de les obres del nou aparcament dels terrenys de RENFE i les fires de l’ExpoEbre i FesTast.
L’eix destinat al manteniment de l’espai públic, comptarà amb un total de 818.720€ per a l’arranjament de l’espai públic, 252.000€ per a la connexió de la Via Verda amb l’Avinguda Lleida, 110.000€ per a la reposició d’infraestructures, 96.720€ per a la millora de les voreres, 60.000€ per a l’eliminació de barreres arquitectòniques, 50.000€ per a la millora de l’enllumenat públic, 50.000€ per a la millora d’equipaments municipals, 50.000€ per a la millora de les instal·lacions dels centres educatius i 150.000€ per a la millora de camins municipals.
En l’àmbit d’una ciutat més verda i segura, es destinaran 1,7 ME per a la nova pista d’atletisme de Jesús, 300.000€ per a la reforma dels vestidors i l’adequació de la graderia de l’Estadi Municipal, 300.000€ per adaptar els carrers de la ciutat històrica a la resiliència climàtica i 323.000€ destinats a la millora de la mobilitat. En aquest apartat també s’ha anunciat que està previst encarregar un estudi de la qualitat de l’aire amb la UPC, la redacció d’un pla director per a la construcció del refugi climàtic dels Josepets o la instal·lació de les plaques solars a les dues llars d’infants de Ferreries i del Temple.
En l’àmbit de la Cultura i del Patrimoni es destinaran 1.050.000€ a la rehabilitació de la nau dels Josepets com a nou centre de creació artística, 344.630€ a l’excavació arqueològica del Balneari d’en Porcar i els habituals festivals i certàmens artístics de la ciutat als quals s’hi suma també el Vèrtebra Dansa, el nou festival de Roberto Olivan.
Finalment, es destinaran 250.000€ per als pressupostos participatius i les EMD de Jesús, Campredó i Bítem rebran una partida de 210.000€, el que suposa un increment d’un 1% respecte a l’any passat, mentre que les pedanies de Els Reguers i de Vinallop rebran un total de 20.000€, el que suposa un increment d’un 9% respecte l’exercici anterior.
Per la seva banda, la regidora d’Economia i d’Hisenda, Maria Jesús Vinya, ha volgut agrair la feina feta a la CUP perquè “és important dialogar i arribar a acords que han fet que sigui molt millor la nostra proposta” i que “el sanejament de les finances va reduir les despeses en un 21%”.
Lleixà també ha comentat que aquest “és un pressupost històric, expansiu i ambiciós, adaptat a les necessitats del municipi, que incrementa les inversions sense apujar la pressió fiscal a la ciutadania” i que “les inversions superaran els 7,9 ME, suposant un increment d’un 72,44% en relació als comptes anteriors”. I és que també cal recordar que hi ha hagut un increment substancial de les transferències de capital, arribant a un 173,9%, que preveu posar en marxa el projecte per regenerar la ciutat històrica mitjançant el Pla de Barris i Viles de la Generalitat de Catalunya que hi destina una inversió de 25 ME per als propers cinc anys, la tercera més important de Catalunya, i que ha de començar a implementar-se a partir d’aquest 2026.
Per la seva banda, la portaveu de la CUP, Selene Alberich, ha destacat que “hem deixat de ser un xec en blanc per poder incidir en temàtiques socials i d’habitatge per a la ciutat que ens estimem” i “gràcies a nosaltres, es destinaran 18.000€ per abordar el racisme immobiliari i realitat que es nega i s’invisibilitza. Es reforçarà la casa d’acollida per la situació del sense-llarisme que cal abordar, hi haurà 60.000€ per a propietaris en risc exclusió social i es destinaran 26.000€ al suport psicològic per als joves”. A més, es crearà l’Oficina Municipal d’Escolarització que es reivindicava des del 2009 i es destinaran 200.000€ a la digitalització de l’administració de l’Ajuntament.
Des de Junts per Tortosa s’ha criticat el pressupost a la totalitat posant en dubte totes les dades aportades per la regidora d’Hisenda i qüestionant que no es tirin endavant algunes de les inversions previstes pel seu govern com, per exemple, la remodelació integral de l’Avinguda de la Generalitat, el bulevard de l’Avinguda de Catalunya del barri de Ferreries, el pavelló poliesportiu dels Josepets o la remodelació de 5,3 ME de la plaça Alfons XII. Roigé s’ha mostrat preocupada pel tancament en negatiu de l’exercici del 2025 de les societats municipals de GESAT, Aigües Tortosa i TortosaEsports; però ha obviat que totes aquestes deficiències són els greuges acumulats del seu govern i que, ja aleshores, la Generalitat havia de destinar diners per a pagar els rescats continus de totes aquestes societats. I és que, com bé s’ha plantejat des de la bancada de la CUP, potser tard o d’hora, i amb l’arribada del nou hospital, caldrà replantejar-se aquest model heretat del post-franquisme de reconvertir antics convents hospitalaris en clíniques municipalitzades de titularitat públic-privada, atès que és un model que està quedant obsolet, que es fa molt difícil de mantenir a dia d’avui i que ja no està operatiu pràcticament enlloc més. I, per aquesta raó, malgrat la qualitat dels seus serveis pròxima a la de les clíniques privades, la continuïtat d’aquest model tot acaba apuntant que no tindrà una llarga durada i que el seu destí més escaient seria passar a formar part dels centres públics gestionats directament per l’ICS del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, adequant-se als convenis amb el personal laboral i arribant a acords amb les mútues operants, com en el cas de la Clínica de les Terres de l’Ebre.
