Ahir a la tarda, el Passeig Central del Parc Municipal Teodor va acollir l’acte inaugural de les Festes de la Cinta 2025 amb la tradicional imposició de bandes i insígnies a les pubilles, pubilletes, hereus i hereus infantils de la ciutat.
L’acte es va iniciar amb la cercavila dels gegants de la ciutat i un ball de benvinguda. A continuació, des de l’escenari van anar citant cadascuna de les entitats de la ciutat, prop d’una seixantena, perquè pugessin a l’escenari amb les seves i els seus representants. I és que enguany s’han vist més nens fent d’hereus infantils, tenint en compte que l’any passat va ser el primer cop que es va instaurar la figura dels representants masculins a les festes majors, com una passa més en aquesta línia de treballar per una ciutat més inclusiva.
Finalment, l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, va ser l’encarregat d’imposar les insígnies de les torres de guaita i de l’Ordre de l’Aixa a la reina de Festes, Judit Albacar Puig, del Club d’Atletisme Terres de l’Ebre; a l’hereu major, Arnau Gaya Belles, de l’Associació de Sevillanes Punt i A Part; la reina infantil, Abril Alegret Móra, de l’Associació de Veïns de la Simpàtica; i l’hereu major infantil, Hugo Cortés Henares, de la Colla de Diables i Tambors de Lo Golafre.
Després de la foto de família, Jordan pronuncià el seu discurs, el darrer que ha fet com a alcalde de la ciutat, abans de passar-li el relleu a l’actual tinent d’alcalde, Mar Lleixà.
Jordan, però, no ha buscat la nostàlgia, sinó els èxits i les fites del seu mandat, tot destacant que “estem en un moment clau per a Tortosa perquè els pròxims dies entraran en funcionament les primeres llars d’infants municipals de la ciutat als barris del Temple i de Ferreries; i estem també finalitzant el circuit verd de les muralles”. Jordan ha volgut recordar aquells projectes que més duen el seu segell, essent historiador de formació, com ho és el cas de la recuperació del Fortí d’en Bonet, la rehabilitació del Balneari d’en Porcar que serà la futura seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre o la recuperació de les galeries subterrànies i dels alts forns del Castell de la Suda. Tot i que també ha tingut present la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya que permetrà invertir als barris més degradats de la ciutat com el barri del Rastre i el del Castell; així com la creació d’habitatges de lloguer social en aquests mateixos barris del nucli antic.
En clau de les Festes de la Cinta, va voler agrair-li a l’actor, Pere Ponce, haver acceptat l’oferiment de ser el pregoner de les Festes i va recordar que “les festes són sempre un moment molt emotiu perquè representen la continuïtat, dies de xalera, cultura i orgull de ciutat”.
Es va dirigir també a les pubilles, pubilletes, hereus i hereus infantils per recordar-los que “aquesta és una tradició molt arrelada a la nostra ciutat que es remunta a finals del segle XIX i que simbolitza que, a partir d’avui, sereu els ambaixadors de la nostra ciutat”.
Finalment, va recordar que “durant aquests dies podreu gaudir de més de 200 activitats gratuïtes per a totes les edats” i va encoratjar la ciutadania a viure les Festes des del respecte i el civisme.
En el seu torn, la regidora de Festes, Dolors Bel, va fer un extens repàs a la graella del programa tot destacant activitats plenament consolidades de les Festes com el Correfoc, el Cós Iris, el repartiment del panoli o la Diada del Riu; així com també els actes litúrgics més destacats com la missa solemne en honor a la Verge de la Cinta o l’Ofrena de Flors i Fruits.
Amb tot, també va posar t l’accent amb aquest nou model que vol fer de les festes majors unes festes inclusives i, per això, per segon any consecutiu, hi haurà una fila zero reservada per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda als principals actes i també hi haurà franges horàries amb les atraccions i casetes de fira lliures de música perquè hi puguin anar els nens amb autisme. També es compta amb la interpretació amb llenguatge de signes a tots els actes institucionals de les Festes i la xocolatada infantil serà apta per a celíacs.
Bel va agrair també la tasca feta per part de la dissenyadora del cartell, la il·lustradora Marta Viladrich, i va felicitar a totes les entitats locals que han estat designades com a portadores de l’estendard de la Ciutat el dia de l’Ofrena: els Amics dels Castells, el Club de Natació Tortosa, l’Orfeó Tortosí i Lo Golafre.
Unes festes que també han de ser segures i lliures de violències masclistes, per aquesta raó, Bel va recordar el dispositiu policial especial que estarà en funcionament durant aquests dies conjuntament entre la Policia Local i els Mossos d’Esquadra, així com també el servei del Punt Lila que ahir a la nit va estar ubicat al Pavelló Firal de Remolins amb motiu de la Festa de les Penyes i que, la resta de dies, es trobarà al costat de la Nau del Parc Municipal.
Per últim, va voler agrair la tasca que fan totes les persones invisibles que treballen des de l’ombra per fer possibles les festes: els treballadors municipals, la brigada, protecció civil, equips de neteja i tot el personal del departament de Festes.
Tot seguit, va ser el torn del pregoner de les Festes de la Cinta, l’actor tortosí, Pere Ponce, molt conegut a Catalunya i a l’Estat espanyol pels seus papers tant en el món del cinema, com de les sèries de televisió, com al teatre. Ponce, per exemple, per molts és recordat com aquell professor de català rondinaire de la sèrie de Merlí de TV3 o, ara mateix, com el pare de la Mai a la sèrie Mai Més de TV3. Tot i que, anys enrere, també havia estat el capellà Eugenio de la sèrie de TVE1, Cuéntame cómo pasó, o havia encarnat el paper del president Lluís Companys en una coproducció dels Gaudí.
Ponce, es va mostrar agraït de la confiança del consistori amb ell per tronar a la ciutat i fer-lo pregoner i, després de parlar-ho amb el seu fill, va decidir que faria un discurs breu i bonic. Per això va decidir fer un homenatge als poetes ebrencs que l’han influït.
Va començar citant els versos d’un poema sobre les Festes de la Cinta que li van permetre guanyar els Jocs Florals del 1882 al poeta tortosí, Lluís Lluís i Dolç.Va dir que “el poema ens convida a celebrar les festes amb alegria i omplir la ciutat de gent que vol celebrar i compartir”.
A continuació, Ponce va explicar la història d’un filòsof alemany que, després d’haver viscut l’horror de l’Holocaust nazi, es preguntava si seria possible que tornés a existir la poesia. Ponce ha llençat la mateixa pregunta al públic, tot recordant que “a dia d’avui hi ha un Holocaust al poble de Gaza i el govern d’Israel continua implacable davant del silenci de la Unió Europea i del món”.
També va recitar el poema ¿Por qué cantamos?, de Mario Benedetti, tot recordant que “allò que ens uneix com a poble és el paisatge, la terra, l’estesa d’oliveres, les muntanyes dels Ports, la cella del vent... i la gent honesta, humil, propera i espavilada de Tortosa”.
“Ens uneix el passat: totes les persones que ja no hi són, que ens van acompanyar i que formen part de la nostra identitat” – va dir- tot citant uns versos del gran poeta, ja desaparegut, Gerard Vergés.
Per seguir parlant del “Poble de Costums”, de Manuel Pérez Bonfill, o del futur que “ens ha d’unir i que ha d’estar ple d’esperança, de respecte i de llibertat”, com la llibertat que reclamava una altra poetessa tortosina, Zoraida Burgos, a través del poema “Coloms de Pau”.
Però, finalment, Ponce va sorprendre tothom amb el seu final, quan va dir que el que realment ens uneix és “la Cinta que és una part essencial de les nostres vides i de les nostres festes” i es va posar a cantar, animant tot el públic a fer-ho amb ell, l’Himne de la Cinta, una lletra que va composar Joan Moreira el 1918.
I després de l’Himne de la Cinta, va ser el torn de l’Himne i Pasdoble de Tortosa que va interpretar la Banda Municipal de Música de Tortosa, sota la direcció del mestre Juanjo Grau, i amb l’acompanyament de l’Orfeó Tortosí. L’acte conclogué amb el lliurament d’un quadre per part de l’alcalde a l’actor, Pere Ponce, i el llançament de confeti d’inici d’aquestes Festes de la Cinta 2025.
