Ens desplacem fins a Tivenys per parlar amb en Pere Josep Jiménez, director tècnic de l’Associació de l’Aube. També l’acompanya en Jordi Solé, biòleg i director de projectes de l’entitat que ens ensenyarà un dels llocs propers al terme municipal a on està previst poder fer una de les actuacions del projecte singular de Mosaics Agroforestals Vius.
Qui és l’Aube?
Com a entitat naixem el 2021 amb tres línies bàsiques d’actuació: l’àmbit fluvial (projectes de conservació, recuperació i educació ambiental al tram final del riu Ebre), l’àmbit de la salut i la natura (tallers per a col·lectius en risc d’exclusió social, persones grans o centres de salut mental com la Fundació Pere Mata) i l’àmbit agroforestal (redacció de plans per a la Reserva de la Biosfera, manteniment del sotabosc, basses estratègiques per a la biodiversitat o prevenció d’incendis).
Com neix la idea que l’Associació d’Aube presentés un projecte singular als Fons de Transició Nuclear?
Tot va començar a una finca experimental del Massís de la Picossa, la continuació natural del Massís dels Ports, mitjançant un acord de custòdia de 12 ha, i seguint un programa d’actuació en aquest entorn. Ara ja són 400 ha les que gestionen mitjançant acords de custòdia entre diferents propietaris. Per poder expandir-nos volíem tirar endavant un projecte de més grans dimensions, però no sabíem com es podria finançar i dur a terme. I va ser en aquest punt quan ens va sorgir l’oportunitat de gestionar-ho a través dels Fons de Transició Nuclear. Però vam haver de reformular el projecte perquè no s’ajustava a les línies que tenen i vam decidir explorar la línia de presentar-ho com a Projecte Singular.
Quina resposta obté la proposta per part dels membres de l’Òrgan de Governança dels FTN?
Es va veure que era un projecte interessant i el vam presentar a meitats del 2025. A finals d’any ja es va veure que era un bon projecte i ens van demanar de presentar-lo públicament a l’Òrgan de Governança al mes de gener a on ja van dir que es veia com un projecte possible de finançar perquè generava ocupació, mantenir activitats com la ramaderia extensiva, avançar en temes de gestió forestal i prevenció d’incendis... I aquest 30 de juny ja es va aprovar definitivament per part del Consell Executiu del Govern de la Generalitat.
Es va entendre fàcilment la proposta? Es va posar en valor des d’un principi o es va haver de fer pedagogia?
Cal recuperar l’espai agroforestal i hi ha molta feina a fer. El pressupost total que, finalment, ens van aprovar és de 3,7 ME en tres anys, el que suposa el 80% del projecte. Des del departament d’Empresa, des d’un primer moment, ens van contactar perquè volien conèixer els detalls de l’execució, si teníem la capacitat per fer-lo... I els serveis tècnics del departament també volen que sigui coherent i tingui sentit per al territori. La valoren prou bé des de l’inici arran dels fets de l’incendi de Paüls que hi va haver l’any passat i tothom estava molt sensibilitzat.
Creu que ha tingut prou suport al territori per part de la ciutadania?
Una cosa que hem pogut fer és desenvolupar un projecte d’educació i sensibilització ambiental a través de l’IDECE. Ha estat molt interessant perquè hem anat a moltes escoles de la majoria de les poblacions de les Terres de l’Ebre. També hem fet tallers i una exposició itinerant sobre la pastura a la Serra de Cardó que va comptar amb el suport del departament de Cultura.
El dia de la presentació vam entendre que ja s’ha començat a executar el projecte. Ens ho pot explicar amb més detall?
Bàsicament el que s’ha fet és tota aquesta fase de la planificació i diagnosi, tot i que, ja hi ha molts plans i estudis fets prèviament. Ara ja tenim determinades les diferents àrees possibles d’actuació per reobrir aquests conreus agroforestals i que es puguin mantenir amb l’ajut de la ramaderia extensiva. I això ho farem en el lloc on no actuen altres projectes com el d’eixos de confinament que està fent la Generalitat o els de franges de protecció. Actuem en espais naturals protegits on no hi ha ningú que faci accions concretes ni òrgans de gestió, són espais preferents de la Xarxa Natura 2000.
Formen part d’un projecte pilot de 3 anys. Creu que el temps d’execució és suficient o els preocupa no poder complir a temps amb els terminis previstos?
Hem tingut molt bona recepció i col·laboració per part de les administracions per les coordinacions i autoritzacions. El termini és de 3 anys i el nostre objectiu seria que pogués continuar més enllà. Que aquests primers anys ens serveixin per aturar la degradació del sector agroramader, l’agilització de recursos cap als ramaders, la sensorització i rotació de ramats... No podrem solucionar tota la problemàtica de la gestió agroforestal de les Terres de l’Ebre perquè hi ha molta feina a fer, però sí que serem una peça més del que està desenvolupant el Govern i altres institucions.
En aquests moments, tornen a estar al punt de mira els incendis a tot el país. Podrem veure resultats a curt o mitjà termini en el tema de prevenció d’aquests incendis?
Se’n veuran a curt termini perquè actuarem en aquestes 500 ha que ara estan cobertes de vegetació i aforestats. I voldríem que pogués tenir continuïtat en el temps per poder arribar a totes les Terres de l’Ebre perquè aquestes situacions dramàtiques aniran a pitjor i s’ha d’actuar en prevenció. I els costos d’oportunitat són immensament més grans per extingir un incendi forestal (desenes de milions d’euros només en l’extinció del foc) i per això cal invertir en la prevenció. És un concepte que tenim molt integrat, per exemple, en el camp de la salut, però en la gestió del territori, encara no, i cal interioritzar-ho perquè si no arribarem massa tard.
Una de les preocupacions que va traslladar l’altre dia a la roda de premsa el delegat del Govern era el fet de poder contactar amb els pastors que tenen ramats per tal de promocionar la ramaderia extensiva. Ens pot explicar com està evolucionant aquest apartat del projecte i si estan tenint bona acollida per part del gremi ramader?
Estem en contacte en diversos pastors i aquesta mateixa setmana ja hem fet reunions. Com a entitat ambiental que som tenim molt clar el pagament per serveis ambientals que existeix en altres països i que comporta que com a pagès o ramader tens una determinada zona a on actues i obtens com a societat un benefici que no es paga. Per tant, ha d’haver-hi un retorn cap a l’agricultura i ramaderia extensiva pel manteniment d’un ecosistema i per la tasca que fan en prevenció d’incendis. Nosaltres avaluarem quant costen aquests serveis i establirem un valor ambiental perquè cobrin uns diners per aquesta feina que beneficiarà la societat. Els ramaders ho veuen amb bons ulls perquè, durant anys, han col·laborat amb molts d’estudis i marcs teòrics i, ara, aquest projecte pretén actuar i que tot tingui una continuïtat.
Veuen la possibilitat de complementar aquest projecte amb d’altres existents o amb l’altre projecte singular de Som Ruralitats?
Sí, el nostre projecte és molt complementari amb el de Som Ruralitats. El d’ells és més en un marc d’actuació del sector cooperatiu i en un espai proper a les poblacions rurals. I, evidentment, tot suma.
Així doncs, el projecte de Mosaics Agroforestals Vius s’emmarca dins de les característiques específiques impulsades des dels Fons de Transició Nuclear i consisteix en la gestió agroforestal per a la prevenció de riscos d’incendis, la consolidació de pràctiques ramaderes i agrícoles extensives i la generació de bioeconomia territorial d’alt valor afegit. Un projecte multisectorial que té línies d’actuació importants en l’àmbit de la digitalització amb el laboratori 5G del Molló, la creació de llocs de treball, la gestió activa d’espais agroforestals o la recuperació de zones boscoses, agricultura i ramaderia extensiva, entre d’altres. Es presenta també com un projecte complementari a les accions que el Govern ja està executant en la prevenció d’incendis i la gestió forestal. El projecte no només afectarà a les Terres de l’Ebre, sinó que tindrà una extensa repercussió a les poblacions incloses dintre de les zones Penta I i Penta II, considerades com a territoris afectats per les centrals nuclears, i englobarà el sud de Lleida, Baix Camp, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià.
Segons va aprovar fa uns dies el Consell Executiu del Govern de la Generalitat, la subvenció atorgada destinarà 203.000€ al primer bloc de diagnosi al territori; 326.000€ a la digitalització del territori; 1.748.800€ a la gestió activa d’espais agroforestals; 1.180.000€ a les accions de generació de bioeconomia amb la creació d’un ramat fix en una finca pilot i donar suport a set ramats ja existents; i 292.200€ a la formació en gestió i valorització creant una oficina tècnica per donar suport al sector agrícola i ramader.