Aquest matí, el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, Joan Càstor Gonell, ha presentat als mitjans de comunicació els detalls dels nous comptes que es preveu que siguin aprovats pròximament al Parlament i que permetran invertir més de 74,7 ME a les Terres de l’Ebre. Per Gonell, “aquests són els primers pressupostos de la legislatura i s’han d’entendre com un reforç a l’acord d’investidura i una garantia per a poder treballar en unes millors condicions, atès que, fins ara, s’havien hagut de fer pròrrogues dels comptes del 2023 i suplements de crèdit” i ha volgut agrair el suport dels grups parlamentaris d’ERC i dels Comuns per fer possible la negociació i aprovació.
Com ja és sabut, els nous comptes per a l’exercici del 2026 del Govern de la Generalitat de Catalunya preveuen un total de 49.162 ME, és a dir, un increment de 9.126 ME respecte el 2023 (+22,8%). De tot plegat, el més destacat és habitualment el Capítol 6è, destinat a les inversions que es faran al país que, en aquest cas, arriba a un total de 4.146 ME, el que suposa un 45% més respecte als pressupostos del 2023.
Per a l’Executiu d’Illa, una de les seves prioritats és l’Habitatge, del qual es destinaran 1.900 ME a tot Catalunya per a la construcció d’habitatge protegit, la rehabilitació, els pisos de lloguer social, ajudes per a joves... Malgrat tot, en aquest sentit, no hi ha cap partida extraordinària destinada a aquesta temàtica al nostre territori.
Els pressupostos en clau ebrenca:
Els nous pressupostos de la Generalitat invertiran un total de 74.784.065,06€ al conjunt de les Terres de l’Ebre, el que suposarà un increment del 32,4% respecte al 2023. Més concretament, es destinaran 61,7 ME al Capítol 6è corresponent a les inversions reals, 13 ME al Capítol 7è corresponent a les transferències corrents, dels quals formen part els 4.451.345€ pertanyents al RAM (Reforma, Ampliació i Millora) que el departament d’Educació destina als ajuntaments per a la millora de les escoles.
En aquest sentit, Gonell ha destacat que “les Terres de l’Ebre registren la xifra més alta d’inversions al territori dels darrers 15 anys amb un increment del 24% respecte al 2023”.
Així doncs, els totals que es destinaran a cadascuna de les comarques són: 34,6 ME al Baix Ebre, 15,1 ME al Montsià, 16,7 ME a la Ribera d’Ebre i 8,2 ME a la Terra Alta.
Pel que fa a aquestes inversions, cal destacar: els trams 2+1 de la C-12 entre Amposta i Vinallop i Ginestar i Móra la Nova amb gairebé 8ME, l’ampliació de l’HUTVC amb un total de 19,8 ME, l’Hospital de Móra d’Ebre amb 4,4 ME, la construcció del nou CAP de Flix amb 801.606€, la construcció del dic de recer del port de Les Cases d’Alcanar amb 2,8 ME, la continuació de la fase 2 del canal de regadiu del Xerta-Sènia amb 1ME, el reg de la Terra Alta amb 641.377€, les plantes fotovoltaiques a l’estació de bombament de Flix i la presa de La Palma d’Ebre, la creació d’un laboratori didàctic i de propulsió elèctrica a l’Ametlla de Mar, la reparació d’una coberta de la residència de la gent gran de La Sénia, la reforma i ampliació del Cinema-Auditori de El Perelló, la rehabilitació de l’antiga Sinagoga del call de Tortosa, la rehabilitació de diverses estances del Castell de Miravet, la restauració del molí fariner de l’Assut de Xerta o la recuperació del molí de la Butxaquina de Flix, entre d’altres.
Passant ja al Capítol 7è, corresponent a les disposicions addicionals, cal destacar que aquest es subdivideix en l’àmbit de les transferències nominatives que reben els Ajuntaments directament de la Generalitat per a l’execució d’obres públiques i equipaments municipals (7,7ME) i també cal tenir en compte els 840.000€ que es destinen a altres necessitats dels ajuntaments.
En aquest bloc hi destaca: la rehabilitació de l’edifici de l’Ajuntament de Camarles amb 735.000€, l’actuació al barranc del Llop d’Alcanar amb 2ME, la construcció d’un edifici plurifamiliar i un Centre de Dia a Caseres amb 1,1 ME, la construcció del Casal de Jubilats de La Ràpita amb 600.000€, l’enderroc de les cases malmeses i adequació de solars per la DANA a El Godall amb 325.000€, el camí entre Amposta i Poblenou del Delta amb 700.000€ o la reforma de la Plaça Alfons XII de Tortosa i de l’aparcament soterrat amb 300.000€.
I, amb tot, cal recordar que aquestes xifres totals no contemplen els 3.669.000€ dels romanents de tresoreria pertanyents a obres que ja estan en fase d’execució com ho és el cas del projecte de la Barnahus al Consell Comarcal del Baix Ebre, l’edifici judicial històric de Tortosa, les obres de millora ambiental de la bassa de Les Olles de l’Ampolla o el pla funcional per al nou hospital de les Terres de l’Ebre (240.000€).
Així com tampoc hi són sumats els prop de 50 ME addicionals provinents dels Fons de Transició Nuclear que hi ha previst destinar a projectes singulars de les Terres de l’Ebre com, per exemple, els nous estudis de Medicina de la URV, la viabilitat de la Gigafactoria del parc del Molló, l’Escola 42, els projectes per a la prevenció d’incendis i gestió forestal de Som Ruralitats i Mosaics Agroforestals Vius amb 6ME i una plurianualitat de 3 anys, entre d’altres.
A més, Gonell també ha posat l’èmfasi en totes aquelles partides genèriques no territorialitzades i plurianuals com: la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles, el Pla de Pobles, el Pla Clima per a que les aules de les escoles estiguin adaptades al canvi climàtic, el pla de protecció del Delta (42 ME en 15 anys) o el cas de l’Institut de La Ràpita amb 11,7 ME. També hi ha inversions provinents d’altres organismes dependents de la Generalitat com l’IDECE o l’INCASÒL.
Per acabar reblant que, “aquests nous comptes ens demostren la importància que tenen per al país i per al conjunt de les Terres de l’Ebre la millora de les infraestructures que tanta falta ens fan i també dels serveis públics”. Encoratjant la ciutadania a “quedar-nos amb allò positiu de poder arribar a acords en benefici del país i de les Terres de l’Ebre, més enllà d’anar al detall de si estan contemplades o no cadascuna de les inversions de cada poble com si juguéssim a la loteria perquè, després de molts anys de mancances importants a Catalunya i d’un creixement poblacional, és lògic que els serveis públics i les infraestructures hagin de créixer i millorar per adaptar-se als nous temps”.
