L’IRTA de la Ràpita investiga la resistència antibiòtica en les ostres

14 d'abril de 2021, 14:49

El projecte SPARE-SEA servirà per reduir l'impacte de la resistència bacteriana en la salut humana

Les resistències antibiòtiques són una de les amenaces més importants per a la salut humana els pròxims anys. Per reduir aquest impacte a través de la injecta d’aliments, l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita (Montsià) treballarà, durant 3 anys, en el projecte europeu SPARE-SEA. S’estudiarà amb quins mecanismes les ostres adquireixen resistència bacteriana, per millorar el cultiu i reduir la propagació d’aquesta resistència antibiòtica als humans.

Es farà una anàlisi genètica comparativa d’ostres que reben tractament antibiòtic en les fases de cria larvària amb ostres silvestres, i es coneixerà fins a quin punt l’ús d’antibiòtics en els processos de producció comercial, afecta l’abundància i la diversitat de bacteris resistents en les ostres.

Reduir els bacteris resistents als antibiòtics en els aliments suposa una millora general de la salut humana. La resistència als antibiòtics es pot moure entre espècies bacterianes amb molta facilitat. Els bacteris del marisc no solen afectar els humans, però alguns que afecten les ostres sí que ho fan perquè es mengen crues o lleugerament cuinades. L’ús d’antibiòtics en l’aqüicultura europea es troba molt regulat i restringit.

Els bacteris adquireixen la resistència als antibiòtics a través de diversos gens. El seguiment d’aquests gens específics en diferents compartiments ambientals (en el peix que s’alimenta del marisc, l’aigua, els sediments i el mateix marisc), permetrà als investigadors estudiar en quin punt de la cadena alimentària estan i com es transfereixen. Aquesta informació serà útil per gestionar les pràctiques de cultiu d’ostres d’una manera que pugui reduir la propagació de gens de resistència antibiòtica i el seu impacte en la salut humana.

El pla de treball inclou la seqüenciació del genoma d’espècies bacterianes capaces d’infectar tant als mariscs com als éssers humans i ha “d’aclarir els impulsors i les vies de transmissió de la resistència antimicrobiana a les ostres”.