Ens desplacem fins a l’Ajuntament de Tortosa, on ens espera la recentment proclamada alcaldessa del municipi, Mar Lleixà i Fortuño (Tortosa, 1969), fruit de l’acord de govern de l’inici de la legislatura de Jordi Jordan entre Movem Tortosa-PSC i ERC. Amb ella parlarem de la seva trajectòria política, de com és la persona que s’amaga al darrere de la política, de quins són els seus objectius per Tortosa i, també, de la importància de preservar i protegir el català des de les institucions.
La primera alcaldessa republicana, 86 anys després de l’afusellament de Josep Rodríguez... Tota una fita històrica?
Sí, és una fita històrica, un repte i un honor poder tornar a aconseguir que Tortosa sigui republicana, 86 anys després, amb tot aquest llegat de l’alcalde Josep Rodríguez que va ser afusellat pel feixisme i agrair també a tots aquells regidors i regidores d’ERC que han estat des del 1999 picant pedra perquè sigui possible el dia d’avui i poder portar a terme el projecte de ciutat que tenim, tenint en compte els valors republicans i treballant per a les persones.
Per als tortosins i tortosines que no la coneguin, expliqui’ns una mica més qui és Mar Lleixà i com s’arriba fins aquí?
Soc una dona treballadora, infermera i psicòloga. M’he dedicat a l’àmbit de la infermeria des de diferents vessants com l’assistencial o la gestió i la docència on, durant 20 anys, he estat donant classes a la Facultat d’Infermeria de la URV. Jo tinc la meva professió i no vinc a viure de la política, sinó a aportar el millor de mi mateixa per a millorar la ciutat que, al final, aquest hauria de ser l’objectiu de tots els qui ens dediquem a la política municipal, que és la més propera. Soc una persona normal i corrent a qui no li agraden els protagonismes i que vol una Tortosa millor per als seus fills. També em considero una persona de diàleg i de consens i sempre intento afrontar la feina sense por i m’agrada sumar perquè sempre es multiplica i crec molt amb el treball en equip i saber cuidar l’equip humà. Vull que la gent em senti propera i si a algú li incomoda venir a parlar-me aquí a l’Ajuntament, buscarem espais d’una altra manera per poder apropar-nos millor als ciutadans dels barris.
I, pel que fa a ERC, jo estava a la universitat quan el director dels serveis territorials de Salut d’aquell moment, Ismael Piñas, em va venir a buscar perquè tornés a l’ICS i a l’Hospital Verge de la Cinta com a directora territorial d’Infermeria. Vaig pensar que podria aportar moltes coses i, al cap de dos anys, em va proposar anar al seu lloc com a directora dels serveis territorials de Salut el 2017. En aquell moment era una conselleria d’ERC i em vaig adonar que estava a on havia d’estar, al costat d’un partit que em representava amb uns valors que també eren els meus i que van saber respectar el meu ritme, en el sentit que no vaig tenir mai cap pressió per a afiliar-me de seguida ni per participar de la intensitat de la política. Més tard, el 2019 el cap de llista de Tortosa, Xavier Faura, em va posar a les llistes municipals com a número 7 i, ja el 2023, anava de número dos i era la directora territorial d’Igualtat i Feminismes amb el govern d’Aragonès. Després dels resultats electorals obtinguts, Faura va fer el pas al costat i, tot i que l’opció més fàcil per a mi també hauria estat la de marxar, vaig pensar que tenia el deure de la responsabilitat de quedar-me i que, malgrat tenir 3 regidors, valdria la pena. En aquell moment, poc em pensava que faríem el pacte i que fruit d’això arribaria a poder ser l’alcaldessa.
El dia de la seva investidura ja va fer un anunci important: la creació de la regidoria de Llengua Catalana, en uns moments molt crítics per la llengua al conjunt del país. Ens explica millor en què consistirà?
La regidora de Llengua Catalana serà Pilar Caballé. És una regidoria necessària en uns moments en què hi ha una certa crisi i veiem venir el perill, malgrat ser una de les zones amb més parlants. Hem de fer accions per a impulsar la nostra llengua i els drets lingüístics des d’una àrea que és també transversal i li dona solvència, pes i prioritat. A més, la setmana passada vam tenir la visita del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que sabia que crearíem aquesta regidoria i també la signatura del Pacte Nacional per la Llengua. A partir d’aquí, farem altres accions perquè ja ens hem posat en contacte amb la direcció general del comerç i estem pendents d’una reunió per a la retolació en català dels comerços.
"La regidoria de Llengua Catalana és necessària en uns moments en què hi ha una certa crisi"
Podríem dir que amb la seva arribada a l’alcaldia, Tortosa tornarà a ser un municipi que treballarà per assolir la Catalunya independent?
Sí, són valors inherents d’ERC i que continuem defensant. Cal ser realistes i fer les coses a poc a poc i fer passos ferms. I sí, Tortosa tornarà a tenir més pes dins de l’AMI, l’Associació de Municipis per la Independència.
En aquest sentit, també va posar sobre la taula la seva voluntat de fer fora el monument franquista d’enmig del riu?
Sí, això és un compromís personal i del nostre partit i estem treballant a commemorar i recuperar la memòria històrica. Ja hem fet molta feina que estava pendent com col·locar la senyalització d’acord amb el memorial democràtic, integrar-nos a la xarxa del COMEBE o col·locar les llambordes Stolperstein. Allà a on toca i no a on volien posar-les. La retirada del monument no depèn només d’aquest ajuntament, però farem tota aquesta pressió al procés judicial i treballar acompanyats de la Generalitat, que és qui en té les competències, perquè l’enretirin al més aviat possible. Si s’enretirés, una bonica proposta i que tindria molt d’acord entre la ciutadania de Tortosa, seria recuperar l’antic Pont de la Cinta.
També ha anunciat la creació d’un nou centre d’interpretació de la Guerra Civil. En què consistirà aquest espai? Estarà inclòs en la ruta del COMEBE? S’ubicarà a les dependències del Museu de Tortosa?
Sí, Tortosa necessita tenir el seu espai de memòria que l’ajudi a reparar el passat i els joves de casa nostra sàpiguen què va passar i no es creguin els discursos dels partits de l’extrema dreta i que vegin què passa als països on no hi ha democràcia. Hem de conèixer per a poder reconèixer. Encara no està del tot determinat el lloc on s’ubicarà, ho estem treballant amb el Memorial Democràtic i, en unes setmanes, s’anunciarà. És un projecte molt important perquè hi haurà un espai de memòria exterior i un centre d’interpretació. És un projecte que costarà temps de fer i es vol fer ben fet, de la mà de persones que ja s’han encarregat de fer-ne d’altres al territori i la intenció és que formi part de la resta de museus de la Guerra Civil del COMEBE.
"Farem tota la pressió perquè enretirin el monument franquista s'enmig del riu al més aviat possible"
També va parlar-nos de l’antiga fàbrica SAMO. Quan està previst que torni a obrir portes?
L’antiga fàbrica SAMAR-SAMO està clausurada perquè allà ens vam trobar una obra d’aparador feta a correcuita perquè volien inaugurar-la abans de les eleccions. Una obra que fa patir molt quan veus com està el sostre i la coberta, la seguretat, les portes d’emergència, l’accessibilitat, els quadres elèctrics o els protocols antiincendis. Posem la seguretat per davant de tot, malgrat haver patit amb les obres de l’Auditori. El que està pitjor és la coberta perquè té moltes filtracions d’aigua quan plou i això suposarà un cost elevat important. Per tant, es farà bé, quan es pugui i quan disposem dels recursos. Això és un dels casos més flagrants de com es feien abans moltes coses. A més, també era un espai al qual van posar-li un nom determinat sense cap procediment i perquè van voler i ara hem creat la comissió del nomenclàtor. Per a mi, el nom que ha de tenir és el de SAMAR-SAMO que són les fàbriques que el van ocupar i que també van marcar molta gent de la ciutat.
Com valora la feina feta fins ara per Jordi Jordan i quins aprenentatges en treu?
Sí, soc una persona a qui li agrada molt aprendre i soc molt observadora. Això et dona un bagatge i el normal era que comencés ell sent l’alcalde perquè ja portava molts més anys com a regidor a l’Ajuntament i cap de l’oposició. Aquest temps m’ha servit per aprendre i per conèixer de primera mà tota la maquinària interna de l’Ajuntament. El pacte és de continuïtat, no hi haurà grans canvis, i els projectes estratègics estan clars i cal posar fil a l’agulla per iniciar tots els projectes pendents.
Un dels últims anuncis estrella va ser la subvenció del Pla de Barris de 25 ME. Què suposarà aquesta arribada de diners per a la ciutat històrica?
És una possibilitat i una oportunitat molt gran i poder-ho fer de la mà de la ciutadania a través de les assemblees participatives ens ha permès que el de Tortosa hagi estat el tercer municipi més ben valorat de Catalunya. Els pròxims dies haurem de crear l’oficina tècnica per a tots els projectes de la llei de barris i que també inclou la rehabilitació d’edificis com l’Espai Sant Francesc, els Josepets com a centre artístic i refugi climàtic, el convent de Sant Joan... que permetin recuperar la vida en aquests barris i que no sols anem a visitar-los a la Festa del Renaixement.
"El Pla de Barris inclou la rehabilitació d'edificis com l'Espai Sant Francesc, els Josepets o el convent de Sant Joan"
I, continuant amb l’economia, com valora la proposta per al nou finançament singular de Catalunya? En què pot beneficiar Tortosa i les Terres de l’Ebre?
Tenir més diners per a Catalunya és beneficiós. Seran més recursos per a Salut, però també per a les escoles, llars d’infants, joventut, drets de les persones... La Catalunya d’ara no és la mateixa que la de fa uns anys perquè som molta més població i hem de poder donar resposta des dels ajuntaments a totes aquestes necessitats de la ciutadania. Per tant, aquest acord de millor finançament que hem treballat des d’ERC és molt bo per a Catalunya i també per a cadascun dels ciutadans i ciutadanes. Hi ha partits que encara ho consideren poc, tots en voldríem més, però cal arribar a acords i has de cedir en coses. 4.700 ME són molts diners i no podem deixar passar l’oportunitat de poder millorar el finançament del nostre país i esperar que pugui ser efectiu perquè les persones necessiten política útil i vàlida.
Si s’aproven els pressupostos de la Generalitat, també està previst que arribin noves empreses a la ciutat. Ens pot avançar alguna cosa? I sobre l’ampliació del Polígon Catalunya-Sud?
Sí, són temes que estan pendents dels pressupostos de la Generalitat. Tenir-los sempre et permet tenir més recursos i poder afrontar millor totes aquestes necessitats que tenim. També està pendent abordar el tema del Pla Director del Polígon Catalunya – Sud i tinc prevista una reunió per poder actualitzar com està tot amb el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Joan Càstor Gonell.
Com a infermera de professió, suposo que deu voler que arribin els nous estudis de medicina a la URV. Com està el tema? Estaran operatius el 2027?
L’inici de les obres d’ampliació del nou hospital universitari són imminents i això ens permetrà donar resposta a les necessitats del present i del futur a curt termini. A més, hem de continuar treballant per a l’adquisició dels terrenys per a la construcció del nou hospital que encara tardarà uns 10 o 12 anys en entrar en funcionament. L’última via per adquirir els terrenys serà l’expropiació, però jo com a alcaldessa em vull reunir amb els propietaris perquè d’un inici no hi havia un acord amb els preus de sortida i caldrà negociar per trobar un acord i evitar l’expropiació, que és més lent.
També es farà una ampliació del campus Terres de l’Ebre de la URV per a poder acollir aquests nous estudis de Medicina, tot i que, jo no m’atreveixo a dir si serà el 2027 o al curs 2027-2028.
"L'acord de finançament és molt bo per a Catalunya, no podem deixar passar l'oportunitat"
I del Campus TIC de l’Escola 42, què més ens pot dir? Anirà als Josepets com apunten altres fonts?
És un projecte que encara està verd, estem estudiant encara diverses possibilitats i les pròximes setmanes es farà una visita a un espai. S’ha de presentar una candidatura que l’han d’avalar des de l’empresa i que serà un projecte engrescador per captar talent i formar-lo i d’un model eductiu innovador que ens pot marcar molt com a territori. I això estarà vinculat a la Gigafactoria del Molló, de Móra la Nova.
Diu que vol reunir-se amb els alcaldes d’altres municipis i EMD... Per on té pensat començar?
Evidentment, amb la junta de pobles ens reunirem presencialment la setmana vinent i, a partir d’aquí, faré una ronda de reunions amb les tres capitals de comarca, també Roquetes pels temes de la Mancomunitat i, després, els quatre consells comarcals, el delegat del Govern, directors territorials i la Diputació de Tarragona, entre d’altres.
Continuaran impulsant les polítiques socials i l’accés públic a l’habitatge? S’estan rehabilitant moltes cases abandonades pel nucli antic, forma part també del Pla d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya?
Feia 20 anys que no es feia cap acció d’habitatge de lloguer social i això volem que ajudi els joves a poder-se emancipar, que gent gran hi pugui viure... i ara és una molt bona oportunitat a través del Pla d’Habitatge de la Generalitat o el Pla de Barris. El nucli antic lluirà com mai amb la reforma del Parador, les muralles, la ciutat oberta al riu, els locals d’oci nocturn, el Mercat Municipal... que s’ha de posar en valor.
Quan algú comença a rehabilitar un edifici, això té un efecte dominó i fa que altres inversors s’hi interessin. Aquí ja ens n’han vingut a preguntar i que volen rehabilitar cases antigues per promocionar aquests habitatges.
"El nucli antic lluirà com mai"
I quan s’hagi d’anar a eleccions, com voldria que la recordés la ciutadania? Revalidarien el pacte de govern?
Voldria arribar-hi amb un pacte de govern que ha continuat amb la mateixa solidesa i lleialtat. Que la ciutadania ho hagi entès i hàgim estat capaços de fer-los partícips i de fer arribar aquesta il·lusió. Que el nostre projecte ciutat qualli i el vegin engrescador i que és una altra manera de fer les coses. El que m’agradaria que passés és que des d’ERC puguem continuar estant al govern i això voldrà dir que la gent ens haurà volgut fer confiança. Tot va en funció dels resultats electorals i l’entesa i la voluntat de la ciutadania creiem que tornarà a anar per aquí. Aquesta és també la nostra voluntat.
Quins valors creu que necessita una alcaldessa?
La transparència, el sentiment de responsabilitat, el treball i el treball en equip. També el fet de ser una persona propera amb la ciutadania que crec que la gent ho valora i no generar falses expectatives i vendre fum, que allò que anem dient, es vagi complint.
Per acabar, completi les següents frases:
- El futur de Tortosa passa per... una Tortosa orgullosa, il·lusionada per aquest projecte republicà que acabem de començar i en el qual tota la ciutadania està implicada.
- La ciutadania tortosina necessita... il·lusió, sentir-se escoltada i veure que pot aportar en aquest projecte de ciutat. Una ciutat connectada amb les persones de totes les Terres de l’Ebre.
- L’oposició serveix per a... Hauria de servir per a fiscalitzar i, sobretot, per a millorar Tortosa. Malauradament, no sempre és així, i el soroll a mi no m’interessa i no m’hi trobaran.
- El seu propòsit d’any nou és... El 2026 és un any molt especial que inicio com a alcaldessa de la ciutat que estimo, la ciutat que m’ha vist néixer i créixer i amb el propòsit de poder-la millorar conjuntament de la mà totes les tortosines i tortosins.
- El poder és... No m’interessa gaire, jo el que entenc és el lideratge, que ha de ser un lideratge generós, compartit... on tothom sumi i que els projectes de ciutat siguin de tots.
