Aquest matí, el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Joan Càstor Gonell, acompanyat del director tècnic de l’Associació l’Aube, Pere Josep Jiménez, i del director de projectes de la mateixa, Ismael Bentieb; ha presentat els detalls del primer Projecte Singular en clau ebrenca que rebrà finançament directe dels Fons de Transició Nuclear.
Al mes de gener, l’Òrgan de Governança dels FTN va aprovar per unanimitat tirar endavant els Projectes Singulars de “Mosaics Agroforestals Vius” i “Som Ruralitats”, unes iniciatives promogudes per l’Associació de l’Aube i per FITES i el Sindicat Agrícola de Sant Isidre de la Fatarella. Un cop aprovats per l’Òrgan, aquests havien de ser validats pel Consell Executiu del Govern i, el passat dimarts, el Govern va autoritzar-ne la concessió de la subvenció de 3ME al Projecte Singular de “Mosaics Agroforestals Vius”. S’espera que, pròximament també s’acabi autoritzant l’altre projecte de “Som Ruralitats”.
Però en què consisteix aquest projecte i per què se’n denomina “singular”? Els FTN van establir que hi hauria una sèrie de projectes que, pel seu gran abast i per la seva repercussió, es considerarien com a singulars. “Mosaics Agroforestals Vius” és un projecte que s’emmarca dins d’aquestes característiques, que s’ha de dur a terme al llarg de tres anys i que consisteix en la gestió agroforestal per a la prevenció de riscos d’incendis, consolidació de pràctiques ramaderes i agrícoles extensives i generació de bioeconomia territorial d’alt valor afegit. Un projecte multisectorial que té línies d’actuació importants en l’àmbit de la digitalització amb el laboratori 5G del Molló, la creació de llocs de treball, la gestió activa d’espais agroforestals o la recuperació de zones boscoses, agricultura i ramaderia extensiva, entre d’altres. Es presenta també com un projecte complementari a les accions que el Govern ja està executant en la prevenció d’incendis i la gestió forestal.
Per Gonell, “aquest projecte pilot és molt interessant per al territori perquè està basat en l’adaptació al canvi climàtic i la prevenció d’incendis a les zones d’un valor ambiental més elevat creant aquests mosaics agroforestals i recuperant la ramaderia extensiva a les zones complicades d’accés per netejar el sotabosc i que s’emmarquen en la línia del Govern d’actuar en la prevenció d’incendis”. A més, ha destacat que el projecte “incorpora una part important de noves tecnologies que permetrà tenir totes aquestes zones monitoritzades amb sensors que ens podran informar en temps real de la situació del bosc”.
En el seu tron, el director de projectes de l’Associació l’Aube, Pere Josep Jiménez, ha explicat que “és un projecte transversal i d’abast multisectorial que no podia encabir-se en una de les línies generals de subvencions dels FTN” i que “mostra col·laboració públic-privada amb les administracions, però també amb la gent del territori mitjançant els acords de custòdia que permeten actuar a les entitats en zones de propietats privades”. Jiménez ha afegit també que “és un projecte executiu i no de diagnosi, perquè la població reclama accions concretes i urgents”.
El director de projectes de l’Associació l’Aube, Ismael Bentieb, ha estat l’encarregat d’explicar amb més detall la presentació del projecte i el paper de l’entitat. En aquest sentit, l’Associació de l’Aube és una entitat sense ànim de lucre amb seu a Móra la Nova i entre els seus objectius hi destaquen els d’impulsar, promoure i dur a terme projectes de conservació i recuperació del patrimoni natural i dels espais naturals; així com la integració de les estratègies de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre i de les de biodiversitat, salut i natura de Catalunya. També han impulsat projectes d’educació ambiental, recerca aplicada o temes socials com el programa hospitalitat i natura.
El projecte no només afectarà a les Terres de l’Ebre, sinó que tindrà una extensa repercussió a les poblacions incloses dintre de les zones Penta I i Penta II, considerades com a territoris afectats per les centrals nuclears, i englobarà el sud de Lleida, Baix Camp, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià.
Així doncs, es destinaran 203.000€ al primer bloc de diagnosi al territori; 326.000€ a la digitalització del territori; 1.748.800€ a la gestió activa d’espais agroforestals; 1.180.000€ a les accions de generació de bioeconomia amb la creació d’un ramat fix en una finca pilot i donar suport a set ramats ja existents; i 292.200€ a la formació en gestió i valorització creant una oficina tècnica per donar suport al sector agrícola i ramader.
Per Bentiev, “el cost d’oportunitat ens demostra que tot allò que invertim amb els mosaics agroforestals seran recursos que ens estalviarem evitant incendis de sisena generació com el de Paüls o el de la Ribera d’Ebre”.
Finalment, Gonell ha recordat que “la innovació tecnològica ens dóna seguretat per actuar i prevenir i ens permet actuar en espais de la Reserva de la Biosfera mitjançant els acords de custòdia” i que “busquem un win-win entre els ramaders que necessiten ajuda per no abandonar l’ofici i la recuperació d’aquesta ramaderia extensiva”. Uns projectes que permetran “aconseguir en un futur l’objectiu d’evitar que es produeixin aquests incendis i que, en cas que es produeixin, es puguin gestionar molt millor”.