Ens desplacem fins al cor del Delta, al municipi de Deltebre, per conversar amb en Lluís Soler (Deltebre, 1983), el seu alcalde. Amb ell parlarem de l’emergència climàtica, de la regressió del Delta, dels nous Hubs turístics i del passeig de Lo Carrilet.
Des de ben jove vinculat a la política. Com s’arriba fins a aquí?
Des de ben jove que m’ha agradat la política i l’àmbit de la gestió pública. Vaig entrar com a regidor al 2007 i al 2015 vaig rebre la confiança ciutadana per transformar Deltebre com a alcalde. En molt d’esforç, constància i, sobretot, molta resiliència és com s’arriba fins aquí.
Com ha canviat Deltebre en els últims anys? Quin ha estat el seu millor projecte? I quin és el que encara se li resisteix?
La ciutadania ha passat d’una resignació històrica a una il·lusió persistent de mirar cap al futur i això és la millor mostra de veure com ha canviat Deltebre. Hem invertit més de 60 milions d’euros i el millor indicador és el balanç positiu que en fa la ciutadania de Deltebre amb l’efervescència i orgull de poble que ens permet enlairar el municipi cap al futur. Un municipi que ve d’una emancipació, d’una independència, i que ha sofert uns dèficits històrics molt importants. Els millors projectes han estat obrir una oficina turística a Riumar, fer un carnaval multitudinari, les obres al passeig del Carrilet o el festival Mescla, entre altres. I les coses que encara ens queden al tinter, una cosa que se’ns resisteix és l’ampliació del port de Deltebre i que ens ha costat set anys de tirar endavant el pla especial d’ampliació; però també l’ampliació del polígon industrial.
Com s’aconsegueix canviar la mentalitat o concepció de l’anomenat “Sud de Catalunya” a Barcelona?
Hi ha una dualitat on al concepte “Ebre” li faltava una fortalesa d’identitat i, a més, érem “el sud” i no les Terres de l’Ebre. I els de Deltebre érem “aquells d’allà baix”, que no deixava de ser una falta de respecte. Al final, l’Ebre i també Deltebre hem aconseguit amb treball i persistència que se’ns reconegui i que els qui érem la riota d’altres, ara marquem la diferència i tenim serveis propis.
Una clara aposta, des del primer dia, per la cultura. Com van les obres de recuperació del cinema del Rialto? I la nova sala d’assaig de l’Escola de Música?
Feia anys que es volia homologar una Escola Municipal de Música perquè poguessin anar-hi els xiquets i xiquetes a l’acabar l’estudi i que fos reglat. Vam fer unes reformes i vam crear l’escola que és el bressol de la nostra banda de música de la Societat Musical Espiga d’Or. Ara estem fent una sala d’assaig perquè la ciutadania també pugui assistir i presenciar els assajos de l’Escola i de la Banda i es podran veure des de la mateixa carretera i per la nit. A més, Deltebre, durant molts anys ha perdut el poc patrimoni històric que tenia i el que quedava estava abandonat o en mans privades com l’antic cinema del Rialto, que va tancar al 1983, i que gràcies al POM, l’Ajuntament l’ha adquirit convertint-lo en un equipament i hem aconseguit les dues línies del PIREB del Fons Europeu del ministeri d’Habitatge i que ens permetrà també recuperar l’antiga cambra arrossera de La Cava. El cinema obrirà les seves portes aquest 2026 amb una programació concertada i que farà bullir l’essència cultural de tot el país al Delta.
I el Centre Cultural del Delta, té bona acollida?
El Centre Cultural del Delta va ser de les primeres coses que vam fer quan vam entrar a l’Ajuntament i teníem un centre cívic que no servia per a res i vam utilitzar una subvenció per reconvertir el centre cívic en un centre cultural i ubicar també la biblioteca, la sala d’actes, espais de treball compartit i recerca, un espai d’art en dos pisos... i una plaça a l’exterior que donen força a la cultura del nostre municipi.
Què ha passat amb el Deltebre Dansa? S’ho esperaven? Què passarà a partir d’ara?
Hi ha gent que li agradava molt el festival del Deltebre Dansa i n’hi havia que no li agradava gens. No despertava transversalitat, sinó segons els col·lectius. El festival és un patrimoni que s’ha fet i forjat a Deltebre i les formes de com se’n va el seu director no han estat les més adequades perquè, al final, quan jo vaig entrar com a alcalde el festival es feia al Centre Cívic i els artistes dormien a l’institut, penjaven la roba a les tanques i estava molt mal vist. Al cap d’onze anys vam aconseguir canviar-lo d’ubicació i dur-lo al costat del riu, canviar la imatge del festival i que guanyés un premi com un dels millors festivals d’Europa... Tot va ser fruit de les bones idees de qui ho promovia, de les ajudes i subvencions que rebien de les diferents administracions.
Al final, el festival Deltebre Dansa no marxa enlloc, el qui marxa és la persona que ho organitzava, però el festival continua més enllà de com es faci aquest nou model. Per tant, a nosaltres ens han plogut les propostes i encara no hem decidit què farem, però estem reunint-nos amb molta gent i plantejant-nos què farem. No volem seguir en la mateixa línia perquè en l’última edició ja es va veure que l’ambient no era el mateix i vam haver de fer una carpa una mica més reduïda. Volem donar-li un contingut diferent, complementari o pot ser no fer-ho. Ho sabrem abans d’arribar a la primavera.
Tenen el pressupost més elevat per al 2026, de 30.650.000€. Quines seran les principals accions?
És el pressupost més gran de la història del nostre municipi, la meitat dels diners dels quals són inversions vinculades a subvencions i ajuts d’administracions diferents. És un pressupost contextual perquè s’ha de complementar i no volem apujar la capacitat fiscal, per tant, ho hem de fer a través del deute públic que ens ha de permetre cofinançar les diferents subvencions. Per tant, mantenim la capacitat fiscal i en deu anys i mig no hem apujat els tributs ni tampoc els hem actualitzat perquè les taxes les van pujant a molts altres llocs. Per tant, aquestes inversions inclouen les obres del Rialto, del passeig del Carrilet, dels dos camps de gespa dels camps de futbol, els hubs turístics, l’enllumenat LED o la digitalització de l’aigua potable dels diferents comptadors que hem tret a licitació. A més, també donem reforç a les altres coses que hem anat fent els últims anys com les polítiques socials pròpies que complementen les del Consell Comarcal i que no volem que es quedi ningú enrere o la neteja de les platges durant tot l’any, que abans tampoc es feia.
I, pel que fa al turisme, com va l’impuls del nou Hub Turístic?
Estem gestionant dos plans de sostenibilitat turística en destí que estan vinculats a dues etapes del passeig del Carrilet. L’Ajuntament ho farà en tres etapes, des de l’entrada de l’Avinguda Rogles de l’Ebre fins al C/St. Sebastià. Dues estaran cofinançades pel pla de sostenibilitat turística de la Generalitat de Catalunya i del Govern de l’Estat i la tercera que serà amb fons municipals. Això permetrà disposar d’un carril cicloturístic i, al mig, hi haurà dos Hubs Turístics. Un serà el Hub del Carrilet de La Cava que deixarà preparat l’espai per a poder reconstruir l’antiga estació del Carrilet el dia de demà i, de moment, serà espai d’acollida de turistes i punt de venda i d’informació. I, l’altre, unirà el passeig del Carrilet amb el passeig fluvial i es dirà Lo Maset. Allà hi haurà un embarcador per a les barques que vinguin de Riumar, perquè puguin amarrar allà i agafar les bicicletes per fer la ruta de circumval·lació per tot el poble.
Com estan funcionant les campanyes de foment del reciclatge? És una de les assignatures pendents a la majoria de municipis ebrencs? Com es pot millorar?
Deltebre és un municipi complex per la seva dispersió urbana, que ens comporta dificultats a l’hora d’implementar les polítiques de reciclatge. No obstant, no parem amb les campanyes i, la setmana passada, vam anar a les escoles per transmetre la pedagogia i els valors del reciclatge i fer el lliurament de premis de la setmana dels residus que vam fer al mes d’octubre a les escoles. A més, els últims anys hem posat illes de reciclatge a tot el casc urbà i a les zones rurals també n’hem estat posant. De cara al nou contracte del 2028 estem treballant en fomentar la taxa justa, a base d’incentius i també contenidors intel·ligents que ens permeti controlar el reciclatge i bonificar les famílies que reciclin. Una de les coses del Pla de Barris és un programa de taxa justa com a prova a tot això que haurem d’acabar implementant.
Com sorgeix la idea d’en Risquet, la mascota de Protecció Civil?
És un programa del departament d’Interior i una manera de fomentar entre els xiquets i xiquetes els riscos de Protecció Civil d’una forma il·lustrativa i dinàmica adaptat a les casuístiques de cada municipi i de les emergències reals.
Com va tota la gestió dels desperfectes de la passada DANA? S’està parlant d’unificar el Pla Delta (Taula de Consens), l’Estratègia Delta (Govern de la Generalitat) i el Pla de Protecció del Ministeri. En quin punt es troben? S’ha definit ja el marc d’Actuacions Prioritàries de Protecció del Delta de l’Ebre?
Sobre la DANA, cada cop que hi ha una tempesta ens afecta moltíssim i les lamentacions ja les deixem de banda, només estem treballant per adaptar-nos a les crisis climàtiques. Aquí ens va afectar en camins rurals i equipaments, però ja veníem també de tres caps de setmana on ja havíem tingut una pedregada molt forta que va afectar equipaments i camps d’arròs i més aiguats. Ja vam fer l’informe de greuges i començar a tramitar les ajudes i reparacions més urgents. Els primers deu dies de gener finalitza l’ajuda de la Generalitat i ho estem acabant de presentar, com cada any.
Pel que fa al Pla Delta, tenim cinc anys de treball conjunt amb la Taula de Consens on s’ha parlat molt i s’ha aconseguit molt poc. La línia de mar retrocedeix més cada dia, a l’agenda institucional es parla molt més del Delta que fa deu anys, però les actuacions al Delta han estat molt tímides. Han fet moviments d’arena i estudis, però efectivitat molt poca i estem esperant el Pla Unificat que va anunciar el Ministeri i que encara no està damunt de la taula.
Què va passar amb els expedients d’atermerament de Costes de Tarragona? Com és que es van aturar? Com estan actualment?
Hem viscut un expedient d’atermeranent llarg que venia de fa dos anys. Volíem aturar-lo perquè no ens agradava que no es consensués amb el territori i que representés un retrocés i, en aquest cas, aquests darrers mesos vam intensificar la necessitat d’arribar a un acord i l’expedient ha caducat i no s’està implementant a hores d’ara. Més val arribar a acords abans d’haver d’anar a un jutjat.
Quan es farà l’ampliació del Port Fluvial?
No tenim cap termini. El que sabem és que tenim el pla aprovat, després de set anys, i que s’han de fer els tràmits de la inscripció portuària i saber si la Generalitat acaba d’implementar el projecte i, si ho fa, també se sumaran els privats.
Fa anys que l’Escola de l’Assumpció i l’Escola de Sant Miquel tenen problemes d’inundabilitat. Què es farà en aquest sentit?
Sí, amb l’Escola de Sant Miquel la solució és més fàcil perquè és un tema d’obres d’adequació a la inundabilitat, per tant, s’ha de pujar el nivell de la cota i ho farà la Generalitat quan considerin oportú. Pel que fa a l’Assumpció, és més complicat perquè quan plou es desborden les aigües fecals i el mòdul d’infantil està per sota del nivell de terra i caldria fer un mòdul nou i posar-ne uns de prefabricats, per part de la Generalitat, a partir de l’any vinent.
Vostès també es presentaven al Pla de Barris, però han quedat a fora. Què faran a partir d’ara? Quins projectes presentaven?
Al Pla de Barris teníem prevista una inversió de 12,5 ME que permetrà canviar canonades d’aigua potable, reforçar els pluvials, fomentar l’accessibilitat als habitatges, potenciar l’energia renovable als habitatges, plantació d’arbrat per a descarbonitzar l’ambient al centre del poble. Ens n’hem quedat fora, però seguirem lluitant i tornant a presentar-nos de cara a la pròxima convocatòria que es faci.
La Generalitat va anunciar millores per reduir la sinistralitat de la TV-3454 amb unes rotondes. En quin punt estan aquests projectes? I la seva execució?
D’aquest projecte s’han fet bastantes de les rotondes que estaven projectades i, ara fa dos anys i mig, la Generalitat va redactar el projecte de dues rotondes noves i aquestes estan pendents de licitar al 2026 a través del pla d’inversions si s’aproven els pressupostos del Govern. Aquestes serien la del Cementiri i la del Tanatori i encara faltaria les reversió de tres rotondes més.
En el seu dia, s’havia parlat de mancomunar serveis entre municipis com la comissaria dels Mossos d’Esquadra o el centre d’urgències d’Atenció Primària. Com està aquest fet?
Això són temes que hauria de fer la Generalitat si consideren que ha de venir una nova comissaria al Delta perquè necessitem més seguretat ciutadana i davant de l’entrada de drogues també. I pel que fa al CUAP, és una llarga reivindicació que fem des de l’Ajuntament de Deltebre i des de l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja i que continuarem reclamant-ho.
Han estat pioners en la creació de la Mancomunitat Delta Gestió. Com és que s’ha incorporat La Ràpita? En què consisteix? Amb quins objectius es funda?
La Mancomunitat Delta Gestió està formada per sis ajuntaments i existeix des del 1984. Ara hem ampliat les competències que tenim per llei i la possibilitat que s’incorporin altres ajuntaments com Sant Jaume, l’Ampolla i La Ràpita. Volem fer algunes coses junts per estalviar-nos diners. Tenim tres línies principals com les compres agregades del Delta, mancomunar de serveis públics i subvencions conjuntes per a projectes d’alt valor públic per al territori.
Com voldria que el recordés la ciutadania després del seu pas per l’Ajuntament?
Voldria crear aquest orgull de poble del qual tots ens en sentim il·lusionats de formar part del cor del Delta. Que la gent estigui contenta d’allà on viu.
De cara a les municipals, hi ha qui parla de la creació d’una agrupació d’electors sota les sigles d’Enlairem Terres de l’Ebre, més enllà del seu municipi. És certa la creació d’aquesta plataforma? Encara estarà vinculada a compromís municipal?
Enlairem és un partit local de Deltebre. A partir d’aquí, no hi ha res decidit. N’estan parlant més els qui no n’han de parlar que els que sí. Estem en un procés intern de pensar si ens quedem com estem o si donem opció a altres municipis de constituir agrupacions locals d’Enlairem.
Per acabar, completi les següents frases:
- El futur de Deltebre passa per... aquesta il·lusió de continuar escrivint l’horitzó de Deltebre amb la mateixa força que fins ara.
- El propòsit d’any nou per al municipi és... sortir d’aquesta incertesa de la preservació de la línia morfològica de la costa i defensar, d’una vegada per totes, la fragilitat que té el Delta.
- Com viuran aquests Nadals? Els viurem en la intensitat que representen els actes que organitzem i les trobades amb amics i familiars.
- L’oposició serveix per a... marcar la fiscalització de l’acció de govern, però també per a enriquir els debats i el model que dibuixem des de l’acció pública.
- El poder és? És allò que en política fàcil acaba traduint-se en l’antídot del que és veritablement l’essència del servei públic i la vocació pública. Quan exerceixes en bases a la vocació pública, no tens en compte el poder, perquè ho fas per a la ciutadania.
- Els valors de la política són... les 3 H: Honradesa, Humilitat i Honestedat i són les que t’han d’acompanyar sempre en el dia a dia de l’acció pública.