Aquest dimarts, l’Ajuntament de Móra d’Ebre ha fet entrega de l’estudi aeronàutic corresponent als terrenys proposats per a la instal·lació del nou heliport destinat als serveis d’emergències. Aquesta documentació ja ha estat remesa pel Govern a la subdirecció general d’Aeroports, que haurà d’avaluar-ne la factibilitat, un tràmit imprescindible abans que pugui iniciar-se el projecte constructiu de la nova base aeronàutica en aquesta capital de la Ribera d’Ebre.
El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, ha destacat que actualment l’helicòpter medicalitzat "estarà un temps sense retornar al territori", perquè segons ha explicat, la companyia adjudicatària no el tornarà fins que el nou heliport estigui operatiu i disponible les 24 hores.
Canvis en el servei d’helicòpters i impacte territorial
La rescissió del contracte entre el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i l’empresa Eliance, encarregada fins ara de gestionar tant l’helicòpter medicalitzat de Móra d’Ebre com el servei equivalent a Girona, ha provocat una pèrdua temporal del vehicle per a les Terres de l’Ebre. La nova adjudicatària, SAF, ha traslladat aquest helicòpter fins a Reus i només preveu retornar-lo quan s’hagi completat la construcció del nou heliport amb cobertura permanent.
En relació amb aquesta situació, Gonell ha lamentat que "s’hagi desplaçat" aquest servei però ha assegurat que es mantindrà garantida la cobertura mitjançant els tres dels quatre helicòpters operatius actualment al país.
Aceleració en els tràmits per al nou heliport
Davant aquesta circumstància, és urgent avançar en els processos administratius per formalitzar la cessió dels terrenys necessaris. El mateix dimarts, el consistori va aportar finalment l’estudi aeronàutic sol·licitat sobre el lloc on s’ubicarà l’heliport. Sobre això, Gonell va explicar: "L’Ajuntament ara està treballant seriosament a poder-ho resoldre i tan aviat que poguéssim disposar d’aquests terrenys, necessitarem un projecte i per portar a terme aquesta inversió".
A més, va afegir: "Evidentment, ens hauria agradat que tothom hagués fet la seva feina quan era el moment, però estem aquí i treballarem per resoldre-ho tan ràpidament com es pugui".
Nou enfocament participatiu al Parc Natural dels Ports
Pel que fa al relleu en la direcció del Parc Natural dels Ports, on no s’ha renovat la comissió de serveis del director sortint Antoni Curcó, des de la delegació del Govern han subratllat que es pretén instaurar una gestió diferent. L’objectiu és aconseguir un funcionament "més participatiu i pròxim als alcaldes", així com als propietaris implicats en el massís natural.
Gonell va puntualitzar: "No s’ha produït cap cessament però sí que respon al malestar manifestat pels municipis buscar una figura més gerencial i propera als alcaldes". El departament de Territori obrirà novament aquesta plaça mitjançant concurs intern amb requisits orientats cap aquest model exposat pel delegat.
A més, va recordar que els parcs naturals tenen com a objectiu garantir una conservació compatible amb les activitats econòmiques tradicionals locals: "Hem de poder treballar prenent decisions consensuades i fent les coses millor; igual que s’ha fet al Parc Natural del Delta -amb participació activa en Junta Rectora o comissions permanents bimensuals-".
Més representativitat municipal als Ports
Davant aquests canvis organitzatius ja s’ha creat un consell d’alcaldes dins del marc del pla estratègic recentment aprovat pel Parc Natural dels Ports. Aquest òrgan garanteix representativitat total dels municipis afectats i preveu reunions cada dos mesos.
Miquel Alonso, director dels serveis territorials de Territori a les Terres de l’Ebre, va assenyalar: "Posarem sobre la taula qüestions estratègiques pels municipis; buscarem solucions conjuntes i acords per fer servir el parc natural com eina clau pel desenvolupament regional; això és finalment allò què ens interessa".
Diners nuclears destinats a infraestructures industrials i educatives
D’altra banda, durant el consell de direcció celebrat dimecres també es van revisar els acords presos en la 26a reunió relativa als Fons de Transició Nuclears. Es va acordar iniciar convocatòria 2026 amb un pressupost inicial proper als 23 milions d’euros.
Aquests recursos serviran principalment per potenciar polígons industrials amb demanda real:
- L’ampliació del polígon La Verdaguera (Móra d’Ebre) en 18 hectàrees, amb una inversió prevista superior als 6,5 milions d’euros.
- L’expansió del polígon Les Forques (Bot – Terra Alta), dotada amb gairebé 3,25 milions euros, especialment destinada a facilitar noves implantacions empresarials com Olives Blai.
També està prevista una convocatòria estival dedicada a ajuts agrícoles amb fons propers als 5 milions euros , així com suport específic valorat en uns 3 milions d’euros orientats a autònoms i petites empreses.
A més dels projectes industrials i agraris, el govern planteja destinar partides importants perquè els estudis universitaris vinculats al grau de Medicina arribin definitivament a les Terres de l’Ebre. També es vol ampliar l’oferta formativa universitària mitjançant convenis amb la UNED.
Un altre projecte innovador pendent és crear seu localitza’t d’una escola tecnològica impulsada per Escola 42, pendent encara validació definitiva per part Telefònica respecte ubicació escollida (Tortosa).