L’Ajuntament d’Amposta ha posat en marxa un projecte clau per a la recuperació i rehabilitació del Molí de Miralles, un dels elements patrimonials més significatius situats a la façana fluvial de la ciutat. Aquest dimecres, 17 de desembre, l’alcalde Adam Tomàs, juntament amb la regidora de Cultura i Memòria Històrica i la directora del Museu de les Terres de l’Ebre, han donat a conèixer els resultats dels estudis preliminars i les principals directrius d’actuació que permetran garantir-ne tant la conservació com una rehabilitació integral.
Segons explicava Tomàs, "L’any 2023 es va formalitzar l’adquisició pública del Molí de Miralles per un import de 97.000 euros, una operació que va comptar amb la col·laboració del propietari privat, que va entendre que la millor via per preservar l’edifici era la seva titularitat pública".
Projecte tècnic i pla d’actuacions
Després d’aquesta adquisició, l’Ajuntament ha dut a terme diferents estudis tècnics que han permès elaborar un projecte inicial enfocat a consolidar l’estructura. Entre les intervencions previstes hi ha el reforç de la coberta, l’estabilització estructural interior i el tancament hermètic dels espais per evitar una degradació progressiva. Aquestes mesures són imprescindibles abans d’encetar una rehabilitació més àmplia del conjunt arquitectònic.
A més, Tomàs assenyalava que el Molí forma part del Pla de Barris, un projecte presentat a la Generalitat que podria accelerar considerablement les tasques si s’obté finançament: "En aquest escenari, el projecte podria desenvolupar-se dins l’horitzó temporal del pla, que preveu una durada inicial de cinc anys, ampliable fins a vuit, període en què l’equipament podria quedar plenament rehabilitat".
Valor històric i singularitats arquitectòniques
Datar originalment al segle XV, el Molí de Miralles és reconegut pel seu alt valor històric i arquitectònic. Un element destacat és l’ús reutilitzat de pedres procedents de l’antic castell d’Amposta —visibles especialment en una arcada conservada— fet que vincula aquesta construcció amb altres projectes municipals dedicats a protegir el patrimoni històric urbà.
Aproximacions als usos futurs
Tot i que encara no s’ha definit amb exactitud quins seran els usos finals del molí després de restaurar-lo, des del consistori es vol apostar perquè sigui un espai viu i funcional respectant sempre els valors arquitectònics i històrics. Aquesta línia segueix exemples com les cases del Castell o edificis patrimonials com l’antic Sindicat o la biblioteca municipal.
L’acció dins el Pla d’Acció Municipal (PAM)
La redacció definitiva del projecte forma part també com acció número 22 dins el Pla d’Acció Municipal (PAM), reafirmant així el compromís institucional amb aquesta iniciativa cultural estratègica.
Detalls sobre els estudis històrics recents
Aquest mateix dimecres 17 de desembre a les 19 hores tindrà lloc al Museu de les Terres de l’Ebre una presentació pública on es mostraran els resultats dels treballs realitzats entre 2023 i 2024. Les investigacions han estat encarregades pel Consorci museístic local dividint-se en dos grans blocs:
- Arqueologia, història i memòria oral: A càrrec d’una arqueòloga experta —Judit Ciurana— qui ha reconstruït cronològicament el passat del molí identificant elements arquitectònics característics segons diferents èpoques. També s’han recollit testimonis orals vinculats als darrers anys funcionals del molí aportant detalls sobre maquinària emprada en el procés oleícola així com aspectes socials relacionats amb aquest espai com punt habitual trobada.
- Anàlisi tècnica en 3D: Jordi Gallart, tècnic superior en Disseny Mecànic ha elaborat una animació tridimensional explicativa sobre el funcionament antic hidràulic —concretament—d’una premsa ferro forjat situada actualment dins el molí.
L’edifici: protecció oficial i ubicació estratègica
Situat a la plaça de l’Aube, aquest immoble va passar a ser propietat municipal al mes d’abril del 2023 amb finalitats clares orientades a mantenir viva aquesta peça representativa localment catalogada com Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Així mateix està inclòs tant dins l’inventari patrimonial català com en catàlegs específics contemplats pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
D’acord amb Elena Fabra, directora museística, "Evidències documentals confirmen presència estable al llarg almenys set segles; primer registre data ja l’any 1487 quan estava parcialment destruït pel setge reial contra el castell local Joan II; posterior reconstrucció mantingué activitat continuada fins ben entrat segle XXI adaptant-se als canvis tecnològics vinculats al procés oleícola tradicional."
