Després de dos anys i mig en el càrrec, l'alcalde de Tortosa, Jordi Jordan (Movem-PSC), formalitzarà la seva renúncia el ple ordinari del pròxim 5 de gener per cedir el pas a Mar Lleixà (ERC), d'acord amb el pacte subscrit entre les dues formacions. Just a les acaballes d'un mandat carregat de crispació dialèctica amb l'oposició de Junts per Tortosa, Jordan celebra la inclusió del projecte del govern municipal en els ajuts de la Llei de barris. Un reconeixement que ha de servir per impulsar l'encara pendent transformació del nucli antic situant l'habitatge com a prioritat, segons subratlla en una entrevista amb l'ACN. Assegura, de fet, que ja detecten "inversors de fora de la ciutat" que aposten per rehabilitar cases al nucli antic.
Jordan treu pit d'haver situat el projecte presentat per l'Ajuntament Tortosa com el tercer més ben valorat entre els més de 80 presentats en la nova convocatòria del Pla de barris. És i serà, sense dubte, un dels projectes estrella del mandat i el següent. El municipi rebrà els pròxims anys 25 milions d'euros –"la subvenció més gran de la història" de la ciutat, precisa- que han de servir per anar més enllà de les actuacions impulsades per la primera convocatòria de la Llei de barris fa dues dècades. Es van fer obres en carrers i edificis públics, però l'abast dels canvis socials i de l'habitatge anunciats va tenir un abast molt limitat en un sector que continua profundament marcat per la degradació en tots els àmbits.
En aquest sentit, assenyala la manca d'ajuts en matèria de restauració d'habitatges com una de les grans mancances d'aquell primer projecte que, precisament, continua sent evident al nucli antic tortosí. "Per això, el nou Pla posa molt l'èmfasi en els ajuts a l'habitatge perquè ha de facilitar que el sector privat s'involucri en la rehabilitació i es torni a fer atractiu viure al centre i el nucli antic", ha assegurat.
Remarca l'encara alcalde, de fet, que el govern municipal ha detectat diverses operacions per part d'inversors privats d'altres indrets de Catalunya que, "veient Tortosa com una oportunitat de futur", estan adquirint cases –"algunes emblemàtiques"- al centre però també a la part més antiga. Això fa que mantingui viva l'esperança que, com a Girona, la dinàmica involutiva del sector es capgiri gràcies a l'acció de les polítiques públiques recuperant aquests espais "per tornar-hi a viure".
El projecte de transformació urbanística inclou, a més dels ajuts per a la rehabilitació d'habitatges -com una primera promoció pública de 22 habitatges al barri del Castell-, millores de places i carrers en espais de Remolins, Santa Clara i el Centre, integrant la reforma del primer tram de l'avinguda de la Generalitat. També es preveuen actuacions en matèria d'impuls comercial. A això, a més, se li sumen les obres de rehabilitació del castell de la Suda i el parador de turisme.
El nou pont i la recentralització del nucli antic
"Hi ha polítiques patrimonials, de seguretat, socials que també estem implementant. Polítiques per afavorir, per exemple, el comerç, valorant el mercat municipal, que també està al centre, que és la ciutat històrica, i tot això, a poc a poc, ha d'anar generant, relligant tots aquests espais importants", apunta Jordan. El recent anunci de construcció d'un nou pont sobre l'Ebre per al trànsit rodat a l'altura de Remolins, que hauria d'ajudar a millorar la mobilitat interna a la ciutat, juntament amb el projecte per obrir la ciutat al riu, recuperant com a espai d'oci la façana fluvial, es presenten com dos dels grans ariets per "lligar" i "cosir" la ciutat des del punt de vista urbanístic, recentralitzant el nucli antic en una "posició central" i afavorint la seva "integració".
L'anunci dels ajuts del Pla de barris ha marcat un cert punt d'inflexió en la vida política municipal, polaritzada per un ambient de crispació dialèctica constant entre el govern i l'oposició de Junts per Tortosa, formació que havia dominat el panorama polític de la ciutat i que, sense majoria de regidors en les últimes eleccions, no va poder mantenir l'alcaldia.
"És una oposició que fa soroll, que és totalment destructiva, demagògica i que segurament té el seu reflex en el fet que la denúncia -per suposada opacitat informativa- que van fer al Síndic de Greuges se'ls hagi girat en contra", ha assegurat Jordan. Ha recordat també, en aquest sentit, que la resolució constatava un "abús indiscriminat" de les peticions d'informació en un intent de "col·lapsar" el funcionament de l'administració local.
L'oposició ha marcat el pas
Malgrat això, admet l'alcalde que el seu govern ha actuat durant part del mandat a remolc de les crítiques formulades per l'exalcaldessa Meritxell Roigé, que ha aconseguit, des de l'oposició, marcar en molts moments l'agenda política del consistori. "En una primera fase sí que ens ha condicionat", ha admès. "Quan començàvem a governar vam trobar també tota la situació econòmica i tots els projectes que hi havia damunt la taula, la majoria dels quals eren anuncis sense finançament, va ser complicat", ha afegit. Ara, assegura que el govern està focalitzat en el treball per implementar el seu model de ciutat.
De fet, moltes de les crítiques rebudes des de l'oposició de Junts s'han centrat en la suposada incapacitat de Jordan i el seu equip de vehicular subvencions d'administracions superiors per a projectes que havia tramitat el govern anterior i renunciant a ajuts concedits. Un dels casos més recurrents és la construcció d'un pavelló poliesportiu a l'antic col·legi dels Josepets, al nucli antic.
El consistori disposava d'1,5 milions d'euros assignats per part del govern espanyol. "Però l'anterior govern va obviar que no es podia enderrocar el col·legi", ha indicat, atès que es trobava catalogat per Patrimoni. Per executar igualment l'obra, calia excavar bona part de la muntanya. "Vam igualment reduir el projecte per fer-lo més realista i tot així va quedar desert" davant la seva complexitat tècnica, ha apuntat.
El projecte, doncs, es va acabar descartant i s'ha optat per donar altres usos a l'espai. "Nosaltres hem aconseguit 1,5 milions més per a rehabilitar l'edifici", catalogat per Patrimoni, que se sumarien a 3 milions addicionals per restaurar la piscina, els patis i altres naus dins del projecte del Pla de barris. En una d'aquestes naus, justament, s'ha anunciat la posada en marxa d'un espai de creació artística i la voluntat és que l'antic col·legi albergui també una residència d'artistes.
Serà l'espai des d'on operarà també el projecte de festival de dansa que el ballarí i coreògraf tortosí, Roberto Olivan, traslladarà des de Deltebre, segons va anunciar recentment acompanyat dels representants del govern municipal. "En aquest espai també volem que molts joves i persones del barri antic tingui una oportunitat a través de la cultura, una palanca de transformació personal, lligant totalment aquest projecte de cultural, amb la dinamització i la cohesió social", ha indicat.
L'alcalde rebutja que l'anunci de la tornada d'Olivan a Tortosa, on va posar en marxa inicialment el seu festival abans d'emigrar al Delta, pugui generar recances al territori. "No hem anat a buscar ningú, ha estat al revés", ha assegurat. "Independentment de si venia a Tortosa o altres llocs del país, volia iniciar una nova etapa", tot recordant que el creador tenia sobre la taula altres opcions fora del territori. "El que ha fet Tortosa és retenir un festival que hagués pogut marxar de les Terres de l'Ebre", ha sentenciat.
Equilibris interns i externs
Ara, pocs dies abans de la seva renúncia, Jordan ha passat revista també a la salut del pacte que li va permetre ser proclamat alcalde com a cap de llista, amb set regidors, de la segona força més votada, gràcies a un acord amb els tres regidors d'ERC i el suport extern de la regidora de la CUP. Reconeix que ha calgut recórrer a diferents formes d'"equilibris" per poder tirar endavant, però reivindica la validesa de la proposta. "Estem treballant per tenir uns tercers pressupostos. Això contrasta amb el mandat anterior, quan no es va aprovar cap pressupost, i s'està complint tot allò que vam dir en relació amb el canvi d'alcaldia", ha manifestat.
El pròxim dia 10 de gener, després de dos anys i mig al càrrec, cedirà la vara a la republicana Mar Lleixà. Serà un intercanvi de papers, en realitat. Jordan es convertirà en primer tinent d'alcalde, càrrec que ha ocupat aquesta primera part del mandat la pròxima batllessa. Amb tot, afirma que seguirà treballant per defensar un model de ciutat "que pensi més en les persones, en més serveis, oberta al riu, que faci del patrimoni la seva bandera i amb més dinamisme".
Tot això, sempre, amb el permís de la CUP. La formació anticapitalista, amb una regidora al ple, s'ha convertit en l'àrbitre del complex trencaclosques polític tortosí. "Les relacions amb la CUP són constructives", ha valorat Jordan, "prou satisfet" de la col·laboració amb un grup "ideològicament més separat" dels partits que formen el govern.
"Hi ha vegades que en determinades qüestions no podem arribar acords perquè les diferències són molt grans" però destaca que intenten trobar punts de trobada que els uneixin, com han plasmat les votacions de pressupostos. S'han complert els compromisos assolits amb ells? "També saben la dificultat que en tan poc temps es puguin implementar totes les accions, però jo crec que com un govern clarament que aposta per la transició energètica" o altres aspectes clau per als cupaires, com l'habitatge o la posada en marxa de les llars d'infants municipals.
"No em plantejo cap altra situació"
Jordan es mostra reticent a l'hora d'avançar quin pot ser el seu paper en l'escenari polític local a un any i mig de les eleccions. "En aquests moments no em plantejo cap altra situació", més enllà d'esgotar el mandat com a primer tinent d'alcalde. Recorda que va renunciar a l'acta de diputat en el moment d'accedir a l'alcaldia "a diferència del que han fet els alcaldes anteriors, que sempre han utilitzat la palanca" del càrrec. Reitera, però, que l'experiència de la candidatura unitària Movem i PSC, que ha encapçalat, ha resultat positiva i es podria reeditar.
De moment, declara que es manté concentrat en la feina per "culminar" els projectes impulsats pel govern que ha encapçalat. Entre d'altres, més enllà del Pla de barris, cita la construcció de la pista d'atletisme, la zona d'oci a la façana fluvial, l'ampliació de l'auditori, l'impulsa a l'ampliació de l'Hospital Verge de la Cinta així com la compra dels terrenys per al futur nou equipament.