Jordan anuncia que el Parc de la Fira s’anomenarà Parc de Rafel Vidiella

Rafel Vidiella va ser un reconegut sindicalista tortosí del PSUC i conseller de la Generalitat republicana

26 de febrer de 2026 a les 13:51h

El líder de Movem Tortosa i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa, Jordi Jordan, acompanyat de la resta de regidors i regidores del seu partit, ha explicat aquest matí que en els propers dies es formalitzarà el canvi de nom del, fins ara, autoanomenat Parc de la Fira, pel de Parc de Rafel Vidiella.

Hem de recordar que el Parc de la Fira va ser un nom que es va inventar el llavors regidor de Festes, Domingo Tomàs, per denominar d’alguna manera el que popularment es coneixen com els Jardins del campus de la URV per tal d’ubicar-los al plànol del circuit d’activitats de la Festa del Renaixement o de la fira multisectorial de l’ExpoEbre. Ara bé, mai hi ha hagut cap placa ni distintiu que així ho acredités. El que sí que hi havia, però, malgrat estar força en l’oblit, era una olivera envoltada d’una escultura laberíntica del ja desaparegut, Leonardo Escoda, amb una placa que recordava o homenatjava la figura de Vidiella. Aquesta va ser una acció que va dur a terme el govern socialista del tripartit al barri que havia estat vivint la família del conegut sindicalista.

Parc Rafel Vidiella - Tortosa -

De fet, la seva casa natal està al Rastre, a prop de la plaça de Sant Joan, i una placa commemorativa que sovint també passa desapercebuda, en reivindica el seu llegat.

Però qui era Rafel Vidiella i Franch? Vidiella va néixer al 1890 i va ser un reconegut sindicalista tortosí de la CNT, la UGT i cofundador del PSUC, que arribà a ser el màxim dirigent de la Federació Catalana del PSOE. Com a militant de la CNT, havia estat amic personal de Salvador Seguí (el Noi del Sucre) i defensor de la lluita obrera sindicalista des de la UGT. Vidiella va arribar a ser conseller de Comunicacions, Justícia i Treball de la Generalitat de Catalunya amb el govern de la República de Lluís Companys i va ser qui establí un decret perquè les dones i els homes cobressin el mateix sou. Malauradament, va veure’s obligat a marxar a l’exili quan esclatà la Guerra Civil, a Budapest, i morí a Barcelona al 1982.

Aquest canvi de nom ja es va anunciar que es faria en algun moment, l’any passat en el marc de l’ofrena floral que se li fa l’1 de maig, el Dia del Treballador, als mateixos jardins, quan des del consistori, llavors encara presidit per Jordi Jordan, es va inaugurar un monòlit en record seu. Desafortunadament, fa unes setmanes, aquest monòlit ha estat víctima d’un acte vandàlic i han arrencat la litografia explicativa de la vida de Vidiella. La regidora de Serveis, Marga Abelló, ja s’ha afanyat a puntualitzar que se n’ha encarregat un de nou i que, properament, es restituirà.

Cal recordar que aquest canvi de nom és un més dels de la llista proposada per part de la comissió del nomenclàtor que pretén també eliminar aquells noms de simbologia franquista o militar de les places i carrers de la ciutat i restituir-ne d’altres d’oblidats.