La creixent preocupació per la crisi climàtica ha impulsat les Nacions Unides a fixar l’objectiu d’emissions neutres de carboni per al 2050, incloent-hi la descarbonització del turisme i el transport. Aquest desafiament és particularment complex en destins rurals i naturals, que sovint presenten una baixa densitat de demanda turística, infraestructures de transport limitades i una dependència elevada del vehicle privat.
A Catalunya, el Delta de l’Ebre és un exemple clar d’aquesta problemàtica, ja que els turistes han prioritzat l’ús del cotxe per explorar-lo. Aquesta dependència no només contribueix a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, sinó que també genera problemes com el deteriorament del medi o la massificació en zones de capacitat limitada, factors que afecten directament les espècies del Delta.
Per fer front a aquestes externalitats negatives i promoure una transició cap a una mobilitat més sostenible, investigadors del Grup d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics de la URV han desenvolupat una metodologia per dissenyar polítiques de transport alternatives en zones rurals. L’estudi, amb el Delta de l’Ebre com a cas pràctic, ofereix una metodologia extrapolable a altres destinacions que busquin un sistema de transport públic orientat al turista.
La platja de la Marquesa s’omple de cotxes durant la temporada alta.
Per desenvolupar-la van utilitzar una base de dades de patrons de viatge dels turistes, recopilada mitjançant sistemes d’informació geogràfica (SIG). Aquestes eines els van permetre captar i gestionar un volum important de dades per identificar les pautes de mobilitat, la durada i ubicació de les parades i les rutes més freqüentades per cada perfil de visitants.
També hi van incorporar un recull dels punts d’interès destacats a les guies turístiques i un inventari d’aparcaments, planificats i espontanis, al voltant de les localitzacions més atractives. A més, l’anàlisi va tenir en compte l’estat de la xarxa de transport públic existent, amb la ubicació de parades i estacions i les freqüències dels serveis d’autobús i tren.
D’aquesta manera, l’equip investigador ha pogut corroborar que el disseny de les línies de transport públic del Delta no és adequat per a les necessitats dels turistes i que les opcions de desplaçar-se en transport públic des dels centres urbans als llocs d’interès són molt limitades.
“Les línies actuals només comuniquen els dos nuclis urbans principals amb sis pobles del Delta; això provoca dificultats per visitar les zones menys poblades i els focus d’interès fora de les àrees urbanes”, assenyala Aaron Gutiérrez del Departament de Geografia, investigador principal del projecte i coautor de la recerca.
Aquest fet aboca els visitants a desplaçar-se en cotxe i provoca la proliferació d’aparcaments espontanis al voltant de les zones de més interès, amb tots els perjudicis que la presència de transit rodat provoca a l’ecosistema delicat —i protegit— del Delta.
Per revertir aquesta tendència, els autors de la recerca proposen accions concretes per millorar la xarxa de transport públic del Delta, dissenyades mitjançant la metodologia desenvolupada en aquesta recerca.
La primera, crear un nou servei de bus circular dissenyat específicament pels turistes. Es tracta d’una línia que connectaria les zones més concorregudes amb els principals llocs d’allotjament i els centres de transport, i que permetria als usuaris pujar i baixar en diverses parades, facilitant la visita a múltiples punts d’interès en un sol dia.
“També s’integraria amb la xarxa de carrils bici existent, per fomenatar sinèrgies entre busos i bicicleta. El fet que puguin ser autobusos descapotables oferiria una experiència atractiva que podria incrementar la seva demanda, i així reduir l’ús de l’automòbil a la zona”, explica Gutiérrez.
La segona iniciativa passa per millorar les línies regulars que ja existeixen i per fer-les compatibles amb les necessitats dels turistes, sense que deixin de ser atractives pels residents, augmentant les freqüències i obrint línies amb parades noves. La finalitat? Oferir alternatives realistes als visitants que preferirien no conduir en una zona desconeguda.
La recerca, publicada en un article a l’International Journal of Tourism Research, posa en valor la planificació estratègica per a la sostenibilitat en entorns delicats com el Delta de l’Ebre que són, a la vegada, un actiu turístic.
No obstant això, els investigadors assenyalen que caldrà una àmplia col·laboració entre els diversos actors locals, incloent-hi autoritats públiques, operadors turístics i de transport, gestors del Parc i comunitats, per tal d’avaluar la viabilitat de les propostes i, si s’escau, implementar-les.
