L’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, i el regidor de Cultura, Jordi Jordan, han visitat aquest matí el Fortí de Bonet, al barri del Rastre, per veure quin ha estat el resultat de la finalització de la primera fase de la restauració que, principalment, consistia a garantir la consolidació estructural de l’edifici i aturar el procés de deteriorament que havia afectat diversos elements defensius, fruit del preocupant estat d’abandonament en el qual es trobava.
En aquest sentit, s’han reforçat en morter de calç els panys de muralla de la fortificació i s’ha actuat en la neteja d’una superfície total de 1.650 metres quadrats entorn del fossar i l’esplanada d’accés. S’han restaurat els paraments verticals i el terra del coronament superior, com una mínima reconstrucció de la part de la guarida de guaita. També s’ha enretirat tota la vegetació que havia crescut a l’interior de forma espontània i que estava afectant els murs i havia provocat que també hi haguera filtracions d’aigua de la pluja.
Per la seva banda, Lleixà ha destacat que “podrem recuperar un dels espais més desconeguts del conjunt de les muralles i fortificacions tortosins”, un fet que ha volgut posar en valor tot recordant la candidatura de més de sis quilòmetres de muralles i fortificacions que volen que esdevinguin Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Les obres de rehabilitació han anat a càrrec de l’empresa Damarim SL i han tingut un cost total de 302.262 €, amb un termini d’execució de sis mesos. Al darrere del projecte hi ha hagut l’arquitecte, Carles Brull, que és un dels màxims entesos en recuperació i restauració del patrimoni de casa nostra. L’actuació també ha rebut una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de 200.000 €.
Ara bé, això no és tot, i a aquest fortí del segle XVIII encara li falta veure una segona fase de rehabilitació integral de la fortificació en la qual també s’inclourà la possibilitat de fer-ne una museïtzació amb panells informatius i figures, igual que a la resta de fortins i les Avançades de Sant Joan, vinculats al setge de Tortosa del 1708.
Pel que fa a l’interior, també es vol recuperar una porta, actualment impracticable, que el connectava amb la part de darrere de la piscina de l’antic Col·legi dels Josepets. D’aquesta manera, quan s’acabi el projecte de la zona d’aigües i refugi climàtic anunciats en el marc del Pla de Barris, es podria enllaçar fàcilment amb la fortificació. Una fortificació que també estarà inclosa en el Circuit Verd de les Muralles i, per això, el regidor de Cultura, Jordi Jordan, ha posat èmfasi en la importància d’adequar-ne també els accessos.
Avui en dia, al fortí s’hi pot accedir en cotxe a través d’un descampat de terra i, per fer-ho a peu, l’única via és mitjançant unes escales força malmeses que pugen des de l’antic aqüeducte del Rastre. L’objectiu que ha manifestat Jordan, no és només el de fer el camí accessible, sinó també disposar d’un aparcament de cotxes, bicis i bancs per a seure. Així com reconstruir el tram de l’escalinata d’accés des del barri del Rastre.
Però també hi ha previst desbrossar el camí de terra paral·lel al fortí, ara envaït per la vegetació espontània, per recuperar un antic camí de ronda amb tanques i filat que enllaçava amb la plaça Mossèn Sol del Rastre i que era d’ús molt popular entre el veïnat. De fet, encara ara es poden observar algunes restes d’aquestes tanques perimetrals als peus de la fortificació.
Com ja hem dit, el Fortí d’en Bonet, és un element defensiu militar datat l’any 1708, moment en què té lloc el Setge de Tortosa enmig de la guerra de Successió que va enfrontar borbònics i austriacistes. El fortí compta d’una cisterna, unes espitlleres, un cos de guàrdia i un gran polvorí. S’anomena “Bonet” perquè si el veiéssim des de l’aire, la seva estructura ens recordaria els antics barrets de Bonet dels capellans, un terme d’origen francès. I és que aquest bastió també va tenir un paper important, posteriorment, amb l’esclat de la Guerra del Francès i l’entrada de les tropes napoleòniques a la ciutat.
Al seu exterior, un enigmàtic escut nobiliari amb un lleó d’esquena que no pertany a cap de les famílies nobles tortosines documentades continua obrint el debat de la raó de la seva existència. El més probable és que fos posterior a la seva construcció perquè no té sentit que no s’ubiqui a la porta d’entrada. I, per tant, podria ser fruit d’un reaprofitament d’algun altre edifici enrunat que s’ubiqués aquí per a reconstruir el mur de sota de la guarida que, possiblement, havia estat enderrocat amb algun bombardeig.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat