Després d’un primer mandat com alcalde d’Alcanar truncat per la pandèmia, els aiguats i diverses crisis globals, Joan Roig torna a encapçalar les llistes d’ERC al municipi de cara a les eleccions del 28-M. L’alcaldable sent que els “han pres” temps de govern per poder executar els projectes que tenen en ment i estan decidits a mantenir-se en l’alcaldia.
De fet, el candidat republicà confia a repetir la majoria absoluta de fa quatre anys i ja planteja els diferents eixos -en funció del territori municipal- en què treballaran de seguir governant. Noves infraestructures, millorar les condicions de vida dels ciutadans i, especialment, fer front a les dificultats econòmiques sobrevingudes.
Va esdevenir alcalde d’Alcanar l’any 2018, quan Alfons Montserrat va renunciar al càrrec. Quin balanç fa d’aquests anys de mandat?
Han estat uns anys complicats perquè som un poble d’uns 9.000 habitants que ha patit desastres naturals, hi ha hagut una pandèmia, el temporal del Glòria… Han sigut uns anys en què ens hem dedicat principalment a gestionar emergències. Això vol dir haver de destinar recursos que tenies enfocats a desplegar el teu govern per arranjar problemàtiques com els aiguats que vam patir el 2021 i 2022. És una gestió inesperada a causa d’aquestes contingències sobrevingudes que hem anat patint aquests anys.
Personalment, quan entres a ocupar aquest càrrec d’alta responsabilitat a un municipi, mai pensaràs que passaràs prop de quatre anys gestionant emergències per les quals no hi ha manuals a nivell municipal. Però penso que des de l’Ajuntament ho ha fet d’una manera molt solvent, amb la col·laboració de tota la ciutadania tant d’Alcanar com de Les Cases i Alcanar Platja, i al final hem aconseguit recuperar el nostre municipi. Tot i que encara estem gestionant les conseqüències d’aquesta emergència, és a dir, no tenim el municipi encara com estava abans dels aiguats, serà així quan Alcanar recuperi totes les seves infraestructures. Per tant, només puc definir aquest temps com uns anys complexos.
Davant aquests contextos globals i les casuístiques particulars del territori, considera que han quedat projectes pendents de fer, precisament per prioritzar l’emergència?
I tant, haver de gestionar amb recursos propis, perquè les subvencions supramunicipals s’han de reformular i al final no acaben arribant tots els recursos que haurien d’arribar, i arriben molt tard a més; has d’acabar autorecuperant totes les infraestructures. Estem parlant d’uns 4 o 4’5 milions per recuperar camins i infraestructures importants. Això vol dir que es tensen enormement les finances d’un municipi i a l’hora de governar has de marcar prioritats, quins equipaments i projectes vol desplegar, però el principal és el benestar i la seguretat de les persones i famílies. Acabes plantat i reflexionant sobre les prioritats que marquen el camí, en aquest cas, per reduir les conseqüències dels aiguats.
I a l’hora de plantejar projectes, a partir de la seva experiència com a regidor, ha detectat quines actuacions necessita la ciutadania?
Quan tu implementes la teva idea de poble, després d’aquestes catàstrofes que hem viscut, ho fas de dues maneres: la primera correspon a tots els projectes que tenies al pla de govern, i després, paral·lelament has de mirar de cobrir les necessitats de les persones que han estat afectades pels aiguats, quant a estructures i equipaments, i ajudar sobretot a les famílies vulnerables que hagin vist afectada la seva economia domèstica. Per tant, aquestes dues vessants s’han de tenir molt clares i no només prioritzar-ne una i deixar l’altra de banda.
Per tant, els projectes més importants que ara tenim en ment són, en primer lloc, a Alcanar, acabar de desplegar una agenda cultural òptima al nou equipament, urbanitzar carrers del municipi que es troben al voltant dels centres escolars i el pavelló poliesportiu; al terme municipal de Les Cases, un projecte molt important és fer la modificació del port perquè tots els pescadors i pescadores tinguin les seves embarcacions segures quan hi hagi ventades, ja que, amb el canvi climàtic, seran més freqüents, i després, desenvolupar quelcom tan important com l’Oficina delegada, que és una seu de l’ajuntament al nucli urbà de Les Cases per apropar el govern als casencs i casenques perquè puguin realitzar gestions administratives allà i tenir suport tècnic i polític tots els dies de la setmana, això serà un punt d’inflexió; i en tercer lloc, a Alcanar Platja, continuarem urbanitzant aquells sectors que encara no estan recepcionats, no tenen el sòl consolidat i tampoc tenen clavegueram, llum ni aigua, per una mala praxi de la planificació urbanística de fa anys on es projectaven els blocs de pisos, però no s’urbanitzaven els carrers, i ara ens trobem amb aquesta dificultat i hem fet molta pedagogia i ja hi ha urbanitzacions que han iniciat el procés per normalitzar la situació dels veïns d’Alcana Platja.
A més, també, millorar una gran infraestructura com és l’N-340, que ja hem començat a fer i ja s’evidencien els resultats: hi ha hagut un projecte d’uns 3 milions d’euros, un càmping que s’ha fet nou i diversos hotels ja han tornat a obrir les portes, i ara hi haurà unes inversions molt importants que volen construir un hotel de 5 estrelles a la zona. És una inversió molt gran que afectarà positivament a les empreses del municipi i a l’ocupació del poble, a més d’un impacte positiu en el turisme de qualitat al territori.
Altres projectes també són la millora dels pluvials a la zona escolar i dels parcs infantils, mesures enfocades als infants i les famílies.
Això és molt important perquè la millora dels pluvials, arran dels aiguats, s’ha començat a desplegar enguany gràcies a unes subvencions de 700.000 euros, que anava destinada a la construcció de l’auditori i la vam desviar perquè, en cas que hi hagi aiguats, no es torni a inundar la zona escolar. És un projecte a mig termini, farem els pluvials i els connectarem amb una canonada al riu Sénia perquè tota l’aigua vagi drenant de forma òptima.
I la millora dels parcs infantils, per exemple, va ser una de les partides que teníem pressupostades i que vam haver de prioritzar per l’arranjament d’infraestructures. És un exemple, per tant, del que suposa repensar els pressupostos municipals d’acord amb les necessitats actuals de la ciutadania.
I també està en tràmits la construcció d’un nou polígon a Alcanar.
Sí, a Alcanar hi ha indústria molt potent i de màxima activitat, amb molts treballadors i producció de materials que es venen a tot el món per via marítima sobretot, hi ha indústria metal·lúrgica i agroalimentària, que segurament és la més important de tot l’arc mediterrani català. El que manca és agrupar-la en sector gran i, per això, estem treballant amb la Generalitat de Catalunya per poder fer realitat aquest projecte, perquè ens fa molta falta per reorganitzar la indústria que hi ha i també per atraure nova indústria de fora al polígon dels Campets. El problema és que l’època dels polígons industrials va passar i ara és summament complicat construir-ne un de nou, bàsicament, perquè les parcel·les han de ser rendibles econòmicament pels propietaris i això fins ara ha estat impossible perquè hi havia una sèrie d’infraestructures que s’havien d’instal·lar al polígon, com una depuradora, que feien que els costos augmentessin moltíssim i fos inviable pels empresaris. Ara, hem trobat una solució amb Incasòl i la Generalitat i sembla que podrem tirar endavant el projecte definitivament i fer una urbanització més austera perquè tot això pugui ser econòmicament viable per tothom.
A més de modificar el plantejament de les partides pressupostàries, se suma l’endeutament arran del Cas Turov; quina és la situació econòmica actual del municipi?
Se’ns presenta un escenari econòmic complicadíssim els pròxims anys i, per això, és important que al capdavant de les regidories que s’encarreguen de gestionar els recursos municipals hi hagi gent molt preparada. No parlo de sigles ni de colors polítics, gent preparada tècnicament. Perquè ens enfrontem a l’escenari econòmic-financer més complicat de la història del nostre municipi. Estem parlant de les despeses generades pels aiguats, d’una crisi econòmica i energètica pràcticament sense precedents i, a més, a Alcanar tenim el greuge de les herències del passat. Són més de 5 milions i mig d’euros que l’Ajuntament ha de pagar per males praxis dels anys en què la política s’entenia en base amb decisions que es prenien des d’alcaldia o les regidories sense tenir en compte les prescripcions tècniques.
Són errors que es van cometre en un passat i que estem pagant ara. Això genera una tensió de govern enorme i deixa una herència de futur també considerable i substancial. El que podem fer és mirar de posar al capdavant els millors perfils professionals per poder solventar els sotracs econòmics, que, inevitablement, marcaran les línies d’inversió del municipi.
Amb aquestes dificultats i els reptes que tenen davant, per què ha decidit presentar-se a la reelecció? Què suposa tornar a encapçalar les llistes d’ERC a Alcanar en aquest context?
És una bona pregunta perquè si fessis una valoració racional del risc que suposa ser alcalde en aquesta situació, el que comporta ser alcalde d’un municipi que viurà uns anys de màxima tensió econòmica i pressupostària, segurament el més sensat seria fer un pas al costat. Perquè la feina des de l’equip de govern ja l’hem fet, ja hem gestionat dues catàstrofes naturals, el temporal Glòria, la pandèmia… Però hi ha una cosa per damunt de tot això i és la passió que es transforma en vocació de servei, per ajudar als veïns i veïnes en tot el que es pugui des de l’alcaldia. Això m’apassiona i visc amb gran entusiasme implantar projectes que considero importants pel municipi, com l’Auditori José Antonio Valls, per exemple. No hi ha res comparable i, per tant, estem amb totes les energies renovades i ganes de poder continuar governant, sobretot per poder disposar d’aquell temps del qual se’ns ha desposseït a l’equip de govern actual. Perquè tenim un temps real de mandat, que són 4 anys, però entre la pandèmia, els aiguats i gestionar les crisis, el mandat s’ha reduït a pràcticament un any; i em fa la sensació que, almenys jo, no he tingut temps de ser alcalde i poder implementar les idees de poble que tenim pel futur. Per això em presento, perquè m’agradaria disposar lliurement i sense condicionants d’un mandat normal per poder demostrar a la ciutadania que és possible, tot i les adversitats que tenim.
I per tal de seguir treballant en aquesta línia, quina candidatura presenta? Què caracteritza la llista que ha configurat?
La candidatura és el nostre valor diferencial. El valor afegit no el dona el candidat ni les sigles polítiques, sinó l’equip perquè el conformen persones formades i preparades. Hem articulat una llista electoral que considero que vincula la formació, l’experiència, la capacitat dels candidats a les potencials àrees de govern del nostre Ajuntament. En segon lloc, és una candidatura que està formada íntegrament per gent vinculada al municipi, per tal de conèixer les necessitats del nostre poble. I, a més, és una candidatura que té la capacitat de regenerar-se per cada mandat, de forma normal es regenera la cadena de responsabilitat, i hi ha persones joves amb talent que tenen ganes d’entrar i s’incorporen a les llistes. És el nostre tret diferencial i estem convençudíssims que tenim la millor proposta per gestionar totes aquestes adversitats i implementar nous projectes a curt i llarg termini al municipi.
Per tant, confien a tenir de nou majoria absoluta? Són aquestes les perspectives de cara a les eleccions?
I tant, no només per tenir-la, sinó que volem millorar-la; volem incrementar aquesta majoria. Pensem que hem treballat per poder-ho fer i la llista electoral que tenim, conjuntament amb la feina que s’ha fet aquests quatre anys, ens permetrà guanyar la confiança de la gent. Volem que les persones del municipi ens atorguin aquest temps que ens han pres la pandèmia i els aiguats. La majoria és important en èpoques de crisi perquè hi ha d’haver governs sòlids, no fragmentats, per poder gestionar aquestes crisis, i per tant, estem decidits a millorar els resultats.
