Després de vuit anys al capdavant de l’Ajuntament de Deltebre, Lluís Soler encapçala de nou les llistes d’Enlairem Deltebre com a candidat a la reelecció el proper diumenge 28 de maig. Les diferents casuístiques globals han impulsat el candidat a promoure i executar diversos projectes per continuar amb la transformació del municipi.
El candidat analitza les mancances principals del territori i, especialment, Soler valora positivament l’increment en inversions econòmiques que han permès seguir avançant en noves polítiques públiques i desenvolupament millores per la ciutadania deltebrenca.
Es torna a presentar per repetir alcaldia a Deltebre. Quines han estat les sensacions d’aquesta darrera legislatura?
Aquest últim mandat municipal ha estat molt complex, tots els mandats ho són, però aquest que finalitzem, del 2019 al 2023, ha estat un mandat sense precedents quant a complexitat; per la mateixa pandèmia que ha marcat un punt extra de responsabilitat en tots els alcaldes i alcaldesses, el procés sobiranista que també ha tingut derivades importants a nivell municipal, la guerra d’Ucraïna i la crisi de preus que ha portat a situacions, també, de complexitat en la gestió per complir amb els objectius municipals, o fins i tot, l’emergència climàtica, que al Delta de l’Ebre ha vist incrementada les seves conseqüències amb fenòmens meteorològics que han estat devastadors, com el temporal Glòria. Tot això sumat al fet que ha estat un mandat municipal molt complicat.
Què suposa, llavors, tornar a encapçalar les llistes d’Enlairem Deltebre?
El meu objectiu sempre havia estat, i així ho he explicat en diverses ocasions, si no hi havia res excepcional, volia que el cicle al capdavant de l’alcaldia fos de 8 anys, però totes aquestes situacions globals han fet que moltes coses estiguin començades, però no s’hagin executat o bé no s’han finalitzat, no han arribat al terme que jo com a alcalde esperava. Per tant, he hagut de fer una reflexió molt profunda, perquè volia assolir el cicle de vuit anys, però anar-me’n amb aquest context hagués estat una acció de molta irresponsabilitat per part meva. Així, vaig decidir prioritzar la responsabilitat en coordinació amb la meva conciutadania i tornar-me a presentar a l’alcaldia de Deltebre.
Han quedat molts projectes pendents?
La qüestió és que aquests diferents elements globals que han format part de l’agenda pública global han fet que moltes vegades haguéssim de reprioiritzar el pla de mandat que, en el cas de Deltebre, el programa havia estat refrendat per una majoria absoluta història. Per tant, aquesta repriorització ha de veure també un punt de llum i buscar assolir els reptes que havíem marcat per la ciutadania. No és el mateix que hem aprovat un POUM que mai havia tingut Deltebre i que soluciona problemes microurbanístics, però també té una visió de futur i que hem estat 7 anys treballant-hi, que poder-lo desenvolupar i que la gent vegi com es materialitzen els seus efectes positius.
Tampoc és el mateix dir que hem aprovat el Pla Especial del Port de Deltebre, per a l’ampliació del port fluvial, que estar ja en procés de buscar inversors i aquesta iniciativa privada. Així com el fet que hem resolt el contracte del servei d’aigua potable, una qüestió tan perjudicial per Deltebre en una situació de sequera com l’actual, amb un 70% de pèrdues de la xarxa domiciliària d’aigua potable; que ja hem licitat el concurs públic i estem implementant el nou contracte i les millores a la xarxa d’aigües. En aquest sentit, es demostren les necessitats de replantejar el pla inicial dels 8 anys i haver decidit presentar-me a la reelecció.
Després, podem ampliar a moltes altres qüestions que hem gestionat durant aquests anys i que encara no han vist la llum perquè estan en procés de tramitació com la rehabilitació de l’antiga arrossera com un espai emprenedor i pels joves (amb 1’8 milions d’euros d’inversió), el passeig del Carrilet (amb pràcticament una inversió de 3’3 milions), el cinema teatre Rialto (amb una subvenció de 950.000€) i així podem continuar amb altres projectes pels quals hem aconseguit finançament i manca un impuls de gestió perquè aquests anys han sigut complicats.
De fet, en aquesta línia, ja es va inaugurar fa aproximadament un mes la nova depuradora de Deltebre a Riumar.
Si, una depuradora que sobrepassa una inversió de 7 milions d’euros, que ha estat una de les actuacions que possiblement la ciutadania pot valorar menys, però que té un efecte més important en la biodiversitat i l’acció del medi ambient al Delta. Perquè no pot ser que un municipi com Deltebre, amb capitalitat al Delta i reconegut per la reserva de la biosfera i amb un espai excepcional de la gestió ambiental, acabi abocant les aigües residuals, les seves aigües negres del sector turístic directament al riu; amb tot el que això comporta per l’activitat pesquera i l’activitat de pesca esportiva; molt rellevants pel territori.
Tanmateix, amb el context de sequera, que acaba marcant les línies d’acció derivades d’una important emergència climàtica i que, al Delta, les conseqüències s’incrementen perquè no parlem, com en altres territoris, del perjudici que la crisi i aquesta reducció en la concessió de l’aigua al 50% pot acabar provocant en el sector de l’arròs, avícola o altres sectors productius; també parlem de l’impacte mediambiental i de la biodiversitat del Delta que va lligada a aquests sectors i, si es trenca el cicle productiu, pot afectar les dinàmiques pròpies del Parc Natural del Delta. Aniria més enllà de la pèrdua en els sectors productius, que ja és prou perjudicial, provocant la pèrdua de la seva essència amb el trencament de l’ecosistema de la zona.
Més enllà d’aquestes intervencions ‘urgents’ en medi ambient o economia, quines necessitats tenen altres àmbits com la sanitat o el teixit associatiu del municipi?
Hi ha alguns projectes que estan en vies de definició o d’impuls, a cadascuna de les regidories hi ha actuacions importants de cara a donar aquest progrés, benestar i cohesió social. En l’àmbit salut, per exemple, una de les qüestions que reivindiquem conjuntament amb l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja és la necessitat de reconvertir els dos CAP en un CUAP, un centre de salut d’urgència hospitalàries que faciliti el servei a la població del Delta, però també a l’estacional en èpoques turístiques. Que els visitants tinguin aquesta tranquil·litat i totes les facilitats, com tenen gran part dels municipis turístics.
Més enllà del treball per infraestructures que hem fet durant molts anys, també hem de treballar en ampliació de serveis i millores d’infraestructures, com ara els carrils per bicicletes de cara a aconseguir una mobilitat sostenible; més enllà de tot això que es materialitza molt clarament en forma d’obra, un dels projectes més importants que tenim és reclamar a la Generalitat tots aquests serveis necessaris perquè el Delta pugui actuar en conseqüència del benestar de la població. Per exemple, en l’àmbit de sanitat, o també disposar d’una comissaria al cor del Delta per reduir tots els furts, delictes contra la salut pública i activitat vinculada a drogues, tenint en compte que el territori és un punt estratègic d’entrada, o els robatoris que s’intensifiquen a l’estiu.
I per dur a terme totes aquestes accions, confien a mantenir aquesta majoria absoluta que el partit va obtenir fa quatre anys?
Aquella majoria va ser fruit del treball dels anys anteriors, dels primers quatre anys, i en cap cas en el primer mandat vam tenir la dotació d’injecció d’inversió econòmica que hem tingut, de forma agregada en els vuit anys, i sobretot aquests últims anys. La inversió a Deltebre, intensificada en el darrer mandat, ha estat superior als 40 milions d’euros, dels quals més de 22 milions venen de subvencions externes. Això vol dir que la capacitat de transformació, accentuada de forma progressiva en aquests vuit anys, és el millor aval que aquesta majoria històrica podia tenir. S’ha acabat transformant en el millor avenç per crear valor públic, que és el millor indicador perquè la ciutadania pugui valorar l’increment de progrés i benestar. Deltebre ha viscut vuit anys de gran transformació on hem fet possible allò que abans semblava impossible.
Normalment, quan arribem a contextos electorals, hi ha visions diferents. Alguns tenen una visió catastrofista, que acaben definint un municipi des de la vessant grisa, s’enfoquen a una visió utilitària a nivell política, del que vol aconseguir el poder; i, d’altra banda, hi ha les visions realistes, que la mateixa població pot observar, no cal recordar tot el que s’ha fet, perquè és evident i és des d’aquesta visió que volem impulsar una transformació molt més perllongada en el temps i no retornar a la governança que va portar a Deltebre a través de la resignació com a forma d’acció. La millor forma d’avançar és la il·lusió.
Quins són els seus objectius en tornar a liderar Enlairem Deltebre?
Al final, poder governar de forma compartida amb la ciutadania del municipi. No es tracta de revalidar el govern amb unes eleccions cada quatre anys, sinó amb un treball que es basi en la participació ciutadana, impulsar projectes conjuntament amb tots i totes és la millor forma de tirar endavant un municipi. Això, moltes vegades, s’acaba malinterpretant quan es parla de majories absolutes, per això m’agrada parlar d’una majoria sòlida que ens permet no crear obstacles en una governança compartida amb la ciutadania i en un treball que s’enfoca en els objectius i no en teixir aliances, que potser s’han de definir, però sense hipotecar el nostre pla de mandat.
