La setmana passada, una delegació ebrenca, encapçalada pel delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Joan Càstor Gonell; acompanyat dels Grups d’Acció Local Rurals (GAL) formats pel Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta i el Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià (CODEBEM) i del Grup d’Acció Local Pesquer (GALP) Mar de l’Ebre; van desplaçar-se fins al cor de la Unió Europea, a Brussel·les, per tal de defensar la tasca feta fins ara al territori per part dels GAL, així com també per demanar la continuïtat del programa LEADER, dels Fons de Desenvolupament Rural i del Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA).
Aquest fet es deu a un nou plantejament del futur Marc Financer Pluriennal (2028-2034) que presenta una reestructuració radical de les polítiques de la UE, passant d’un model de fons separats a un sistema integrat de Plans de Col·laboració Nacionals i Regionals. Així doncs, el nou marc financer posaria en risc la continuïtat del programa LEADER i, com a conseqüent, el desenvolupament econòmic i social de les zones rurals de les Terres de l’Ebre. En aquest sentit, les principals afectacions del Marc Financer Pluriennal envers el LEADER serien:
- La pèrdua de l’obligatorietat actual de destinar un mínim d’un 5% dels Fons Europeus de Desenvolupament Rural i Agrari a la reserva del LEADER, passant-ho a considerar com una mesura opcional per a cadascun dels Estats Membres i sense establir cap percentatge d’assignació de fons.
- La reducció de les competències dels GALs, ja que les funcions essencials d’aquests s’eliminarien com, per exemple, la capacitat de fer convocatòries, seleccionar projectes o establir nivells d’ajuda; per convertir-los en unes meres entitats tècniques.
- La limitació de beneficiaris i el seu abast: La nova regulació de la Política Agrària Comuna (PAC) podria acabar restringint els agricultors beneficiaris, excloent les PIMES, les ONG o els municipis. Limitant les intervencions només a aquelles que siguin d’un alt valor afegit per als agricultors, deixant de banda els serveis bàsics, la cultura o la joventut.
- La centralització i el risc de “renacionalització”: el model centrat en rendiment (resultats i objectius) i la gestió centralitzada pels Estats Membres posa en risc la naturalesa ascendent del programa LEADER.
- Una classificació social inadequada: actualment consta que no contribueix a la despesa social de la UE i s’invisibilitza el seu impacte real en el desenvolupament comunitari i la inclusió a les zones rurals.
Cal recordar que, durant dècades, el programa LEADER ha estat un motor de dinamització rural perquè, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, ha permès invertir centenars de milions d’euros en projectes i generar activitat econòmica. En el cas de les Terres de l’Ebre, el darrer període entre el 2014 i el 2022, els GAL van destinar més de 9ME a un total de 272 projectes que, al mateix temps, van permetre crear 226 nous llocs de treball.
La proposta del nou Marc Financer Pluriennal comportaria una pèrdua d’autonomia i un risc de centralització dels recursos en els estats quan, el que convé, és que les decisions es prenguin des de les regions, des dels territoris afectats, amb diàleg i co-governança compartida. A més, en un context marcat per l’èxode rural i el despoblament, les societats envellides i la distribució desigual dels recursos; el programa LEADER era una eina necessària per als pobles de les comarques rurals.
Per tot plegat, el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Joan Càstor Gonell, i la resta de representants ebrencs van assistir a l’acte “Crida de la Mediterrània per uns territoris vius, solidaris i sostenibles”, amb la presència dels eurodiputats del PSC i ERC, Javi López i Diana Riba, així com també la presidenta de l’ACM, Meritxell Budó; el secretari general de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, Xavier Bernard-Sans; i el president de l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA), Sergi Méndez.
La Crida de la Mediterrània és una plataforma que reclama que el nou Marc Financer Pluriennal garanteixi la continuïtat dels instruments diferencials de les polítiques agràries, rurals i pesqueres dels Fons de Desenvolupament Rural, el programa LEADER i el FEMPA dotant-los d’un finançament estable i suficient. Així doncs, a la pàgina web es pot adherir-se a la signatura del manifest totes aquelles entitats i organismes que vulguin, així com també ciutadans a títol individual.
En el seu pas per Brussel·les, Gonell també va trobar-se amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Òscar Ordeig; la delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a la UE, Ester Borràs; i la subdirectora general de Pesca, Aqüicultura i Estructures Pesqueres, Itziar Segarra; en el transcurs de l’acte en defensa del model de pesca costanera-litoral del Mediterrani. Un model que també va poder defensar el president del port pesquer de la Ràpita i president del GALP Mar de l’Ebre, Eusebi Rosales.
En aquest sentit, el conseller Ordeig destacà que “necessitem tenir sobirania alimentària, de qualitat, sostenible i saludable” i reclamà “més democràcia i un canvi de governança perquè només des del diàleg i la co-governança compartida tindrem un finançament realment democràtic, socialment just i que escolti els territoris”. Per acabar reblant que “nosaltres ja hem fet els deures i tenim propostes” i recordant a la UE que “Europa serà rural o no serà”.
