Aquest estiu s’ha caracteritzat per una situació d’onades de calor extremes que han afectat bastant el nostre territori, essent les Terres de l’Ebre un dels llocs on s’han registrat algunes de les temperatures més elevades. Al llarg de l’estiu hem vist com diversos ajuntaments i organitzacions de festivals han llençat un clam unànime per demanar que s’estudiï la possibilitat de modificar les dates d’aquests certàmens per ubicar-los en altres dates de menys calor. Amb tot, s’obre un debat interessant a diversos municipis perquè n’hi ha que tenen més facilitats per canviar les dates, mentre que n’hi ha d’altres que es troben sobresaturats d’ofertes culturals durant totes les setmanes d’estiu, o bé les seves festes majors estan vinculades al calendari santoral d’un patró en concret i no és tan fàcil traslladar-les en el calendari.
Principals conseqüències del canvi climàtic a les Terres de l’Ebre:
- Regressió i pèrdua de platges: La pujada del nivell del mar i la menor aportació de sediments empobreixen les zones de costa i poden acabar perjudicant el turisme de sol i platja, familiar o de natura.
- Temperatures extremes: A l'interior de les Terres de l'Ebre, superar els 40 graus, com ha passat, per exemple, a Vinebre, desincentiva el turisme actiu i les activitats a l'aire lliure.
- Danys al medi natural: La degradació dels ecosistemes i la pèrdua de flora i fauna al Delta de l'Ebre redueixen l'atractiu per al turisme ornitològic i ecològic.
- Fenòmens meteorològics extrems: Les tempestes de gran intensitat i els aiguats violents malmeten les infraestructures, com la barra del Trabucador, i interrompen l'activitat turística.
Un dels principals maldecaps per a tots els ebrencs és la regressió del Delta de l’Ebre i l’intent de trobar-hi una solució per minvar-ne els efectes del seu retrocés. Aquest fet, juntament amb l’increment del nivell del mar i la subsidència del Delta, està provocant un augment de la salinitat del sòl de la zona que pot acabar afectant els camps d’arròs i devaluant-ne les collites i el producte. A més, l’augment de la temperatura de l’aigua del mar també està afectant a la producció de musclos, ostres o ostrons a la Punta del Fangar o a la Badia dels Alfacs. El canvi climàtic també està causant un augment del nivell del mar que, tard o d’hora, acabarà afectant a tots aquells hotels i allotjaments de primera línia de costa que, quan es van autoritzar construir, ningú pensava que algun dia podrien acabar sent un greu perill. Aquesta és una problemàtica que ha afectat municipis com l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Alcanar o La Ràpita.
Parlem amb en Fernando Pardo Macià, representant de Delta Ràpid Multiserveis i dels allotjaments turístics Delta Ràpid Rural que operen a Deltebre, l’Eucaliptus, Sant Jaume, Poblenou del Delta i Els Muntells. Per Pardo, “amb el tema de la regressió del Delta, de moment tot són promeses i no ha servit de res el que s’ha fet. No hi ha ni unió ni coherència a l’hora de prendre decisions i potser no s’escolten prou els tècnics. En altres llocs, com als països nòrdics, s’han pres mesures i han estat efectives”. Fa uns dies es va tornar a inundar la barra del Trabucador amb els aiguats i Pardo recorda que “quan érem petits sempre s’inundava amb les pujades de les marees, però ara la franja de sorra és tan pobra que a la mínima ja queda totalment impracticable”. Una situació que també es troben a alguns dels municipis de les Terres de l’Ebre com, per exemple, Sant Jaume d’Enveja, que es veu afectat per la regressió de les platges de Buda, del Migjorn o l’Alfacada.
D’altra banda, el president de l’Associació d’Empreses d’Ecoturisme de les Terres de l’Ebre i propietari de l’empresa 4 camins Lloguer de Bicicletes i Caravàning Delta, Pasqual Bertomeu, ens explica que “el canvi climàtic ja està tenint un impacte directe en el turisme del Delta: les onades de calor, la DANA, el risc d’incendis i, sobretot, la regressió del Delta afecten a les activitats de turisme actiu. Per la qual cosa ens hem de reinventar en els canvis de cicles horaris i la creació de zones naturals d’ombreig”. En aquest sentit, Bertomeu vol deixar clar que “des del nostre sector veiem el canvi climàtic com un repte, però també com una oportunitat per avançar cap a un turisme més resilient, responsable i desestacionalitzat. L’ecoturisme pot ajudar a posar en valor el territori i, alhora, contribuir a conservar-lo. Però és imprescindible actuar i passar de paraules, projectes i consens a fets. Si no cuidem i protegim el Delta, també posem en risc el futur de la nostra activitat turística”.
En canvi, en Gabriel Colomé, propietari del Càmping Eucaliptus i del restaurant La Mar del Delta de la platja de l’Eucaliptus, d’Amposta, i representant de les Terres de l’Ebre de l’Associació de Càmpings de Catalunya, ens explica que “estem a tocar del llindar de costes, però en el nostre cas cada cop tenim més lluny el mar perquè la conseqüència de la regressió de la sorra de l’Illa de Buda fa que ens arribi a la nostra costa i que la platja dels Eucaliptus sigui cada cop més ampla. Però pel que fa a la importància de l’aportació de sorra al Delta, crec que des que hi va haver el temporal ja ha passat prou temps com perquè s’hagués trobat una solució. Però aquí som el país del estudis, es fan estudis de tot i, mentre, no són capaços de fer res ni prendre decisions. En canvi, a Holanda ho estan fent i allà no hi ha hagut cap problema”.
Pel que fa a com ha afectat la calor a la fauna autòctona, des de Lo Sirgador, Jordi Domingo, apunta que “veiem que la fauna del riu està molt més amagada i busquen ombres durant aquests dies de més calor”.
Per la seva banda, el propietari de Musclàrium, Albert Grasa, ens comenta que “el canvi climàtic és una realitat i veiem com, progressivament, van pujant les temperatures de l’aigua any rere any i també estem en una zona amb molts depredadors com el cranc blau, la moixarra o les cornetes que es mengen les cries i que ens acaben afectant amb la producció”.
Però, això no és tot, el canvi climàtic també està tenint els seus efectes al sector de la restauració i als allotjaments rurals. I és que aquestes onades de calor extremes han acabat comportant que s’hagin de garantir unes condicions de confort a les habitacions i a les sales dels restaurants que requereixen una important inversió en sistemes de refrigeració i aire condicionat eficients que, al mateix temps, disparen les factures de la llum dels hotels i encara contribueixen a perjudicar més la capa d’ozó. Molts turistes també han acabat modificant els seus hàbits i les hores de dinars i sopars es veuen alterades segons la climatologia, concentrant-se les reserves dels restaurants majoritàriament al vespre i a la nit o reforçant-se a l’alça els capvespres amb ofertes culturals, servei de menjar i begudes.
Malgrat que les últimes dades sobre l’ocupació hotelera a Catalunya ens tornen a situar en un nivell de turistes similar al de la temporada passada, cal destacar que a la Costa Daurada l’ocupació hotelera ha disminuït en un 2,5% respecte a l’any passat i que hi ha hagut un canvi de preferències a l’hora d’escollir un destí turístic prioritzant destinacions més fresques o amb més ombres. Pel que fa al turista català, també cal destacar que un 14% ha marxat a fora perquè considera que a Catalunya els preus són més elevats que en altres destinacions.
A Delta Ràpid Rural afirmen que “pel que fa a les onades de calor d’aquest estiu, hem tingut també cancel·lacions i hem hagut d’adaptar allotjaments a on no disposàvem d’aire condicionat” i que, a més, “l’increment del preu del petroli, l’adequació de les cases a l’eficiència energètica amb materials aïllants o sistemes de climatització... s’ha notat molt. Aquest any no ha bufat quasi cap tarda el ponent i abans era agradable per la tarda i fins i tot a les nits refrescava, i enguany no ha estat així”.
El president de l’Associació d’Empreses d’Ecoturisme a les Terres de l’Ebre, Pasqual Bertomeu, considera que “les onades de calor comencen a tenir un impacte directe al turisme del Delta, no tant en allotjaments, però sí directament al turisme actiu”.
En Gabriel Colomé, del Càmping Eucaliptus, destaca que “al juliol hem notat que el turisme del nord d’Europa ha baixat perquè allà han augmentat les temperatures i no tenen la necessitat de desplaçar-se fins aquí on, a més, aquí ara és exagerada. A l’agost no ho hem notat tant perquè acostumem a tenir turisme d’aquí. A la zona d’acampada la gent no s’ho passa bé perquè no és el mateix venir amb una autocaravana amb aire condicionat o un bungalow, que la tenda d’acampada”. I és que Colomé també ha hagut d’adaptar el càmping a la calor. Segons ens explica, “nosaltres ens trobem en una zona humida del Delta i estàvem acostumats que, abans, quan arribava la nit sempre hi havia brisa. I enguany no hi ha hagut ni una gota d’aire i ens ha obligat a haver d’instal·lar també aires condicionats als 80 bungalows que tenim”.
S’ha notat el fenomen de l’eclipsi al sector turístic?
El passat 12 d’agost les Terres de l’Ebre van convertir-se en un dels escenaris perfectes per gaudir de l’eclipsi solar total. Municipis com Camarles, l’Ametlla de Mar, Amposta, l’Aldea, Gandesa, Alcanar, Santa Bàrbara o Móra la Nova van ser distingits i recomanats pel Govern de la Generalitat com a enclavaments estratègics per gaudir-ne de la seva observació. Però, realment s’ha notat aquest impacte al territori?
En aquest cas, des de l’empresa turística de Lo Sirgador Turisme Fluvial, el seu gerent, Jordi Domingo, considera que “els dies previs i posteriors de l’eclipsi sí que vam notar bastant un augment en les sortides i reserves, tot i que Tortosa no va ser un dels municipis principalment recomanats per a la seva observació. Cal dir que també hem tingut molta més gent la setmana després de l’eclipsi que no pas la mateixa de l’eclipsi”.
Des de Musclàrium, Albert Grasa, destaca que “el 12 d’agost sempre és un moment d’alta activitat, però sí que va venir gent expressament per a gaudir de l’experiència des de les Terres de l’Ebre. Vam ser molt privilegiats de poder gaudir d’aquest fenomen que ja no veurem mai més i durant aquella setmana es va veure molta més gent per aquí a La Ràpita”. I és que, per Grasa, “tot allò que faci que vingui gent a descobrir el territori és bo. Aquesta zona és d’una manera que, un cop l’has descoberta, la gent acostuma a tornar perquè som un lloc autèntic i l’autenticitat és un valor molt gran. La gent et valora l’experiència rebuda, però també destaquen molt positivament la nostra manera de ser a les Terres de l’Ebre”.
Per la seva banda, Fernando Pardo, de Delta Ràpid Rural, ha explicat que “la setmana de l’eclipsi l’ocupació va ser del 100% i vam tenir reserves i demandes des de l’any passat per venir-hi. Això va comportar també que hi hagués un increment de preus i, realment, hi ha negocis que van fer l’agost, mai millor dit, i en alguns casos potser van ser poc ètics. Es va veure molta gent, però en cap moment hi va haver cap col·lapse, es va gestionar molt bé”.
Una opinió que és bastant compartida des del Càmping Eucaliptus on el seu propietari, Gabriel Colomé, comenta que “aquell que el 12 d’agost no tingués l’ocupació al 100% està tenint un problema molt greu. Pràcticament és impossible afirmar que ha estat gràcies a l’eclipsi que hem tingut plena ocupació. És evident que no podem programar la data d’un eclipsi, però sí que és cert que si ens hagués vingut el mes de juny hauria estat molt millor per a tots i la valoració seria més exacta. El que penso és que es va veure molta gent a la zona i que alguns negocis van apujar preus, però a mi no em sembla que sigui el correcte quan tens clients dels de sempre”.
També ho destaca en Pasqual Bertomeu, de Caravàning Delta, que valora “molt positivament l’impacte de l’eclipsi, ja que ha estat molta l’afectació en el nombre de visitants i ens ha servit per seguir consolidant el destí turístic del Delta de l’Ebre”.
Les alertes de Protecció Civil repercuteixen en el turisme?
Des que van començar a haver-hi fenòmens naturals extrems com l’incendi de sisena generació de Paüls o els aiguats del Glòria o la DANA, que la població de les Terres de l’Ebre ha acabat interioritzant al seu vocabulari les paraules: ESALERT, PROCICAT, INUNCAT, VENTCAT... i tot el que soni com una alarma estrident al telèfon mòbil i t’obligui a estar en alerta o a confinar-te temporalment a casa. Val a dir que les alertes es van incrementar després de la catàstrofe del País Valencià per allò que val més sempre prevenir que curar. Ara bé, hi ha diverses fonts que també qüestionen si tota prevenció no és poca davant de qualsevol fenomen extrem incontrolable o si tanta precaució no acabarà comportant just l’efecte contrari, el de la incredulitat, quan el ciutadà es confiï davant d’avisos i alarmes que han resultat ser innecessaris.
Amb tot, la sensació de por i pànic no deixa d’estar present, com en els dies d’elevat risc d’incendis, de risc de tempestes elèctriques o de forts aiguats que d’una manera o d’una altra també han acabat perjudicant alguns negocis turístics.
El gerent de Lo Sirgador, Jordi Domingo, ens explica que “la gent està cansada amb tot el tema de les alertes meteorològiques de la pluja i les tempestes elèctriques perquè ens cancel·len viatges i després no acaba passant res. També considero que alguns mitjans són molt alarmistes i això ens perjudica negativament perquè s’acaba paralitzant l’activitat a tot arreu, tot i que són alertes genèriques per a tota Catalunya”.
En el seu cas, Gabriel Colomé, propietari del Càmping Eucaliptus, veu com una amenaça les tempestes fortes i virulentes perquè “abans passaven cada 4 o 5 anys i ara és contínuament. Les Danes de l’octubre no ens van afectar perquè ja estàvem tancats i amb la d’Amposta vam aconseguir que no ens perjudiqués gaire perquè també tenim un sistema d’evacuació d’aigua amb bombes molt ben preparat”. Colomé reconeix que “amb les alarmes hem passat de no dir res a dir-ho contínuament. L’administració vol curar-se en salut, però nosaltres sempre estem patint perquè no sabem si serà real o no. Pel que fa al que ha passat aquests dies a Roda de Berà, cadascú hauria de tenir redactat un Pla d’Evacuació i saber quines són les problemàtiques que té al seu càmping. Aquí a l’Ebre, els més problemàtics són els de la zona dels Alfacs, que estan al costat del barranc”.
En el seu cas, Albert Grasa, de Musclàrium, ens explica que “la temporada ha estat similar a la de l’any passat, tot i que nosaltres sempre estem exposats a la meteorologia com els aiguats o els episodis de vent. La Dana que hi va haver a La Ràpita l’octubre de l’any passat, per sort, no ens va afectar gaire perquè ja estàvem a finals de la temporada”.
Des de Delta Ràpid Rural, Fernando Pardo comenta que “ens han afectat molt les Danes perquè els mesos de setembre i octubre hem hagut de fer molts canvis de dates i cancel·lacions arran de les pluges, el vent i les alertes”.
La tornada a l’escola i l’alteració del calendari escolar
Fins fa poc, el curs escolar s’iniciava després de la Diada i les famílies amb nens encara aprofitaven les primeres setmanes de setembre per fer sortides o acabar d’allargar els dies de vacances. Des d’alguns càmpings i allotjaments rurals ens comenten que han notat aquests efectes en la modificació del calendari escolar que, a l’avançar-se les dates del retorn a l’escola, també s’han avançat els dies en què es van a comprar els llibres, el material escolar... de manera que no només ja no tenen reserves de famílies a les primeres setmanes de setembre, sinó que també se’n ressent l’última setmana del mes d’agost.
Aquest és el cas dels allotjaments de Delta Ràpid Rural que destaquen que “hem perdut prop de tres setmanes per culpa de l’avançament de la tornada a l’escola. Abans la gent aprofitava l’última setmana d’agost i les primeres de setembre fins a la Diada i, ara, ja podríem dir que abans de finals d’agost ja vénen poques famílies i comencem a veure gent de fora, gent gran o grups d’amics joves”.
Des de Musclàrium, Albert Grasa, també diu que “abans començaven les classes després de la Diada i el fet d’haver-ho avançat s’ha notat molt en aquestes dues setmanes de setembre perquè el turisme familiar ja no ve i ens han baixat la quantitat de visites”.
Per la seva banda, el representant de les Terres de l’Ebre a l’Associació de Càmpings de Catalunya, Gabriel Colomé, opina que “canviar el calendari escolar ha estat la pífia més gran que ha comès l’administració a Catalunya perquè abans havíem aconseguit que la davallada del mes de juliol es recuperés al setembre fins a la Diada, quan teníem un 70% o 80% d’ocupació. Ara només ens queda gent gran del nord d’Europa o joves”.
L’aposta per la desestacionalització turística:
Per evitar algunes de les conseqüències que hem comentat en l’actual model turístic, diverses empreses de la zona prefereixen apostar per la desestacionalització del turisme al llarg de tot l’any. Aquest és el cas de les rutes cicloturistes, potenciar esports com el kite-surf o el caiac, fer rutes verdes i blaves vinculades a l’observació d’animals aquàtics o d’aus del Delta, organitzar jornades gastronòmiques de productes D.O. de les Terres de l’Ebre, ofertes culturals i festivals diversos que també atreuen públic a la zona, acollir jornades o esdeveniments de divulgació científica com en el cas de l’eclipsi i l’astroturisme o, fins i tot, organitzar experiències o visites guiades que donin a conèixer les tradicions i els costums de la gent del Delta com ho és el procés del conreu de l’arròs amb les festes de la plantada i de la sega, les visites als centres d’interpretació, a les salines de la Trinitat o descobrir antics mètodes de pesca.
Des de Delta Ràpid Rural, Fernando Pardo, opina que “el turisme de vacances és molt limitat i és una llàstima perquè el Delta et permet gaudir de la natura en diversos moments i tots ells són molt diferents els uns dels altres. Nosaltres treballem molt el turisme esportiu, les sortides escolars i turisme fora de temporada. També tenim propostes d’observació d’ocells tant a la tardor com a la primavera o grups de pesca. Al Delta intentem fomentar molt totes les activitats com les visites a les muscleres, donar a conèixer la fauna i la flora del Delta, els centres d’interpretació de l’arròs...”, per acabar demanant als ajuntaments que “uneixin tots els esforços en aquest sentit i s’impliquin més perquè ho tenen tot una mica abandonat i estem a anys llum del que correspondria en l’època actual”.
El propietari de Musclàrium, Albert Grasa, creu que “estem en un destí amb un clima mediterrani que ens ajuda a poder allargar la temporada i poder fer altres tipus de turisme desestacionalitzat tot l’any. No obstant, hi ha molta gent que associa l’hivern amb la muntanya i l’estiu amb la platja i s’hauria de canviar una mica aquesta concepció. Aquí tenim molta oferta gastronòmica com la sal, l’arròs, la mel, el vi, l’oli, el peix... i es pot gaudir durant tot l’any. També és cert que activitats com les nostres del turisme aqüícola no existien fa 20 anys i això també juga a favor nostre a l’hora de fer entendre arreu del món que aquí tenim uns musclos i unes ostres de qualitat”. En aquest sentit, també ha puntualitzat que el turista forani “valora molt que formem part d’una reserva natural, que tinguem el segell de la Reserva de la Biosfera... i llavors té tot el sentit del món que puguem preservar l’entorn entre tots i fer-ne pedagogia per apostar pel progrés, l’auto-suficiència energètica i el turisme sostenible” i, per tant, reconeix que “en un món tan globalitzat cal prioritzar que la gent pugui fer experiències per anar a veure l’origen de les coses perquè és llavors quan li dóna el seu valor i sap que si és més car és per un motiu. Això ho hem de posar en valor tots, des del qui fa formatges, vins... fins a nosaltres amb els musclos”.
El president de l’Associació d’Empreses d’Ecoturisme de les Terres de l’Ebre, Pasqual Bertomeu, opina que “el Delta té molt més potencial que el sol i platja. Hem d’apostar per un turisme més divers, posant en valor la natura, la cultura, la gastronomia, l’esport i les activitats vinculades al territori. Això ens permet, a més, desestacionalitzar el turisme, repartir millor els visitants i generar activitat durant tot l’any, sempre des del respecte i la conservació del Delta”.
Per la seva banda, Gabriel Colomé, responsable del Càmping Eucaliptus, creu que “és molt senzill parlar de desestacionalització turística, però per als establiments grans no ens és fàcil tenir obert quan no hi ha prou clients. Nosaltres sabem que del març a octubre es pot treballar, però la resta de mesos és impossible, al menys, per a un càmping. És molt diferent quan parlem d’una casa rural o d’allotjaments individuals”. Colomé, en canvi, ha agraït la feina que s’està fent des del COPATE amb el control de les plagues dels mosquits que “és un mal endèmic del Delta, però aquest any ha estat pràcticament desaparegut i molts clients del càmping també ho han agraït”. Pel que fa a la tasca dels Consells Comarcals i dels ajuntaments, igual que comentaven des de Delta Ràpid Rural, Colomé creu que “és complicat que facin una publicitat conjunta de tothom, però, per exemple, quan van a fires com Fitur a nosaltres no ens demanen l’opinió ni ens avisen i això ens sorprèn bastant perquè ens acabem assabentant per la premsa”.
Possibles solucions per fer front al canvi climàtic:
Amb tot, però, és evident que cal prendre una sèrie de mesures que ajudin a minimitzar els efectes del canvi climàtic i millorar la gestió ambiental. En aquest sentit, tant el Govern de la Generalitat com els Ajuntaments estan prioritzant algunes mesures com:
- L’aportació de sediments i la protecció del litoral: L'estratègia pública se centra a recuperar els sediments dels embassaments per frenar la subsidència i la regressió del Delta, protegint els espais on es basen els negocis turístics de platja. També amb el possible moviment de sorra amb draga per recuperar la línia de la costa.
- Eficiència hídrica i energètica: Implementació de sistemes de reutilització d'aigua als hotels, digitalització del consum i transició cap a l'energia solar fotovoltaica per compensar la despesa de la climatització. En aquest sentit, també s’estan impulsant iniciatives com el Fons de Transició Nuclear o el desplegament del PLATER, que no ha estat exempt de polèmica, però que hauria de ser un dels primers passos en aquest camí de la Transició Ecològica.
- La creació de refugis climàtics i punts d’ombra: Els ajuntaments estan habilitant cada cop més espais com a refugis climàtics per a la població que no disposi d’aire condicionat a les seves llars o gent gran que pugui trobar-se amb aquesta necessitat. Al mateix temps, també s’estan instal·lant tendals i lones als carrers dels eixos comercials, places o àrees de jocs infantils per tal de proporcionar espais d’ombra. En el cas de Tortosa, per exemple, està previst que se n’instal·lin al llarg del C/ St. Blai com una de les accions que s’emmarquen dins del Pla de Barris i Viles de la Generalitat de Catalunya.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat