Justícia està buscant una fossa de la Guerra Civil a la serra de Cavalls, als afores de Móra d’Ebre. L’excavació s’ha iniciat al Mas de Santa Magdalena, utilitzat per l’exèrcit republicà com a hospital de guerra de la Batalla de l’Ebre. Era un hospital de campanya proper al front de guerra on es feia el triatge dels soldats ferits. Els operaven d’urgència i si no sobrevivien s’enterraven en una fossa allí mateix. L’única pista és la llibreta d’un dels metges de l’hospital, el doctor Miquel Gras Artero, que va anotar-hi una trentena de soldats morts. Es desconeix el nombre de víctimes que s’hi poden aparèixer però amb les anotacions del metge han permès situar-hi el soldat Josep Aubeso, inscrit per la seva filla al Cens de desapareguts.
El Mas de Santa Magdalena era molt a prop del front de guerra durant la Batalla de l’Ebre. S’hi va instal·lar un hospital de triatge de l’exèrcit republicà que va funcionar entre l’agost i el setembre de l’any 1938. Els metges hi operaven d’urgència els ferits més greus, traslladaven els altres als hospitals de la rereguarda i els soldats que ja hi arribaven morts o que no sobrevivien a les operacions s’enterraven en una fossa a prop del mas.
Un dels directors de l’hospital del Mas de Santa Magdalena va ser el metge neozelandès Douglas Jolly, que més tard acabaria sent un dels professionals de referència de la medicina de guerra. Però han estat les anotacions d’un altre metge que han permès als arqueòlegs seguir la pista de la fossa, la 34a que s’obre a Catalunya amb el Pla de Fosses.
Es tracta de la llibreta del doctor Miquel Gras Artero. Hi va descriure les intervencions i els noms d’una trentena de soldats morts en aquell hospital de guerra, els que va atendre el seu equip. Per aquest motiu, es creu que podrien ser molts més els cadàvers que estan enterrats a la fossa de la masia.
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha remarcat que “la preocupació i capacitat” de Gras per anotar la identitat i els detalls de les intervencions als soldats que van morir mentre els atenien, ha permès seguir la pista de la fossa però també oferir informació a una de les famílies que s’ha inscrit al cens de familiars. “És un exemple de la importància del Cens, que és una porta d’entrada i un element per poder trobar les víctimes”, ha subratllat la consellera. “Qualsevol detall és important com també els relats orals que moltes vegades ens han portat al lloc on hi ha els cossos”, ha insistit Capella.
Un desaparegut enterrat
La llibreta del doctor Gras l’ha facilitat a la direcció general de Memòria Democràtica, l’associació No Jubilem la Memòria, del Priorat. Amb la informació que aporta, s’ha pogut donar pistes a la família d’un soldat desaparegut, Josep Aubeso Rovira. El soldat havia estat inscrit per la seva filla al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat i les dades de la defunció que va registrar el doctor Gras encaixen per pensar que es podria trobar enterrat en aquesta fossa. La prova definitiva serà l’encreuament de dades genètiques si es troben les restes.
El nét d’Aubeso, Roger Roig, ha assistit a les primeres excavacions i ha descrit emocionat “el fort impacte emotiu” que ha viscut en veure els treballs de recerca. El seu avi era “un català ordinari, guixaire de professió, jugador de futbol de l’Europa”. El van reclutar i l’última imatge que té la seva mare del seu avi és la d’acomiadar-lo a l’estació de França venint cap a l’Ebre. “Aquí es va acabar la festa”, ha dit.
Roig ha defensat que la recuperació de les víctimes i de la memòria històrica té un factor emotiu per a les famílies, “que poden retrobar les restes dels seus familiars”, i també un factor històric “molt important”, no només per “trobar ossos” sinó per tancar elements de la història contemporània del país, “importants de recordar i de tornar a posar sobre la taula en aquests temps que vivim”, ha apuntat.
A la filla d’Aubeso, els companys del pare li van explicar que havia mort, rebentat per una bomba d’un avió italià. Aquest dilluns, Justícia li ha lliurat a Roig una còpia de les anotacions de la llibreta del doctor Gras on explica l’assistència que va rebre el seu avi. “Resulta que un cirurgià va estar intentant salvar-lo i pel que he pogut llegir ara, hagués pogut acabar-ho fent”, ha explicat el nét d’Aubeso.
La filla del soldat segueix viva i ha estat la seva perseverança que ha permès arribar fins aquí. Roig ha preferit que la seva mare no assistís aquest dilluns a l’obertura de la fossa. “Són moltes hores de cotxe i després de mesos de vigilar amb la covid hem decidit que no vingués. Està esperançada però la part emotiva és molt forta i crec que ha estat un encert que no vingués. Ja li explicaré jo la part que surti bé”, ha apuntat Roig.
Més de 300 víctimes trobades
Les excavacions del Pla de Fosses han facilitat la recuperació de les restes mortals de 339 persones. 8 han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, la base de dades amb els perfils genètics dels familiars de les víctimes i els perfils genètics de les restes localitzades a les fosses.
El Programa també ha facilitat la identificació d’un veí de Salamanca recuperat d’una fossa de Pamplona, arran d’un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l’ADN. El fill de la víctima residia a l’Hospitalet de Llobregat i la Generalitat en tenia una mostra genètica.
El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. El Cens de persones desaparegudes disposa d’uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones naturals de la resta de l’Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya.
Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.
