Ens desplacem fins a la seu de l’IDECE, l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, per conèixer millor la seva directora, Bibiana Porres (Sant Jaume d’Enveja, 1980). Amb ella parlarem de la navegació fluvial, la reintroducció d’espècies, el manteniment del riu i de projectes de futur.
Com s’arriba fins aquí? Ha influït la seva experiència prèvia a l’Administració pública?
Vaig entrar en política l’any 2007, quan em van proposar formar part de la llista electoral de Sant Jaume d’Enveja, que estava encapçalada per Càstor Gonell. El meu pare ja havia estat alcalde de Sant Jaume i ja sabia més o menys a on em posava i jo volia treballar per al poble. Poc a poc em vaig anar implicant més en la vida del partit i quan Salvador Illa va ser designat com a primer secretari del PSC, em vaig incorporar a l’executiva nacional i em van demanar que fos la secretaria de coordinació supramunicipal dels consells comarcals i també amb les EMD’s. I al darrer congrés del PSC vaig agafar la tasca de secretària d’implantació del PSC, essent la primera dona i que no fos de l’àrea metropolitana, coordinant aquesta àrea. Tot això m’ha ajudat a l’hora d’arribar a l’IDECE perquè arribes a l’Administració i és com si pugessis a un tren que està en funcionament i, per tant, si no tens cap bagatge, és més difícil poder agafar el ritme. I haver passat pel món municipal també et dóna una visió que des de fora no la tens i t’ajuda a pensar les respostes i a posar-te al lloc de l’altre i tenir una visió més humana de la política.
Ha canviat la seva percepció de l’IDECE de quan n’era una ciutadana a conèixer-ne el seu funcionament des de dins, com a directora? En quin sentit?
L’IDECE és el gran desconegut de les Terres de l’Ebre i la gent que el coneix, només l’associa a la navegabilitat del riu. És la part més important, que s’emporta el 40% del pressupost, però també fem altres coses com redactar estudis, projectes... i col·laborant en promocions de productes locals, fires, la fundació de la URV o el COPATE. Volem que la gent de fora també ens conegui, no només al territori.
Com s’estructura exactament l’IDECE? És difícil poder prendre decisions? Podria millorar-ne el seu funcionament?
Orgànicament depenem del departament d’Empresa i Treball, però som un organisme autònom i tenim pressupost i personal propi. Hem de tenir contacte amb la gent de la conselleria, però tenim prou marge de decisió. No és difícil prendre-les, però, a vegades, has de dir que no a molts projectes perquè no encaixen pròpiament amb les nostres línies d’actuació. També tenim altres organismes dins de l’IDECE com el Consell Rector, presidit pel conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que és on s’exposen les línies de treball. I el CESTE que és un òrgan de debat sobre temàtiques d’interès per al territori. L’IDECE és bastant àgil, però no ens podem saltar els terminis de contractació i hi ha projectes que volíem fer i no s’han acabat fent per altres problemàtiques, com en el cas dels embarcadors, que no vam poder actuar perquè hi havia un cabal molt alt.
Quines activitats s’estan duent a terme per potenciar la marca de Reserva de la Biosfera?
En aquest cas, l’IDECE forma part de la marca de la Reserva de la Biosfera, però els responsables de la difusió i de les activitats són el COPATE. Fem una subvenció per al COPATE de 50.000€ per a projectes diversos de l’àmbit turístic i promoció dels productes.
I des del Life MigratoEbre, quina ha estat l’última acció que han fet?
És un programa europeu que pretén recuperar les espècies migratòries que hi havia al riu Ebre. Algunes han continuat existint, però d’altres han desaparegut i, ara, les estem reintroduint. Aquest és el cas dels esturions, i la part més important del projecte era la construcció de la rampa de peixos a l’Assut de Xerta, que està funcionant correctament. Quan van construir l’assut al segle XV els peixos migratoris no podien remuntar riu amunt i moltes espècies van desaparèixer. Ara s’ha adaptat la rampa i està funcionant. El programa de reintroducció de l’esturió l’està duent a terme la Universitat de Vic i és un programa molt interessant perquè ho fan a França i a altres rius europeus, però fins d’aquí 30 o 40 anys no se sabrà si el projecte ha estat exitós. Els esturions, abans, estaven documentats fins a Reinosa i el 1970 es va capturar l’últim exemplar que quedava. Aquest any farem la tercera soltada d’esturions al riu, ara al desembre. Són prop d’una cinquantena d’esturions vinguts de França que es porten al centre de recuperació de l’IRTA a La Ràpita perquè es recuperin del viatge i, després, se’ls instal·len uns xips de seguiment emissors i també un indicador visible per si de cas algú se’n troba algun (viu o mort) i truquis al centre per informar de la localització d’aquest. L’IDECE obsequia aquells ciutadans que truquin donant la informació. A més, però, durant un any, es pot monitoritzar el peix gràcies al xip i, per tant, s’està comprovant que la major part d’ells tornen al mar i que s’estan adaptant correctament.
S’ha comentat als mitjans que l’IDECE ha augmentat la seva presència en sectors com el CESTE. A què es deu aquest fet?
Quan vaig entrar a l’IDECE, el conseller em va encarregar que reactivéssim el CESTE perquè era una de les queixes que va haver-hi al consell rector. Aleshores, el president del CESTE, Josep Ma Franquet, i jo vam decidir que es farien les funcions encomanades pels estatuts i una calendarització de fer tres reunions a l’any, presidides per la permanent. Al 2025 hem fet dues del CESTE i tres de la permanent i hem tractat temes com: les Obres del nou hospital, el Pla de Protecció del Delta i les obres de la C-12, el projecte de la central reversible, el molí de l’Assut de Xerta i del Canal Xerta-Sènia. Representa el teixit social i econòmic de les Terres de l’Ebre i una oportunitat de donar-ho a conèixer al sector empresari, pescadors, agricultors... de les nostres terres. Es van aprovar dues propostes de resolució de suport a la candidatura de la Gigafactoria de Móra la Nova i un altre per a la construcció del nou hospital de les Terres de l’Ebre.
I com està el projecte de rehabilitació del Molí Fariner del segle XVI de l’Assut de Xerta-Tivenys?
La rampa de peixos passa pel costat del molí i es va fer un projecte per poder-lo restaurar a través de l’Ajuntament de Xerta perquè és dels pocs edificis industrials de l’època del Renaixement que queden sencers i es voldria poder explotar també turísticament.
Sempre es parla de la problemàtica de la navegabilitat al riu Ebre. Continua sent una prioritat per a vostès? Com està avançant el tema de la construcció dels canals navegables?
El riu Ebre és navegable des d’Ascó fins a la Desembocadura. L’IDECE manté la via navegable entre Ascó i Amposta entre Setmana Santa i l’1 de novembre. Els patrons de l’empresa marquen els canals a on hi ha més cabal per a les embarcacions de motor i el manteniment de la resclosa de l’Assut. Ara estem mirant quina és la millor opció per salvar l’assut de la nuclear d’Ascó en els pròxims anys i que les embarcacions puguin pujar més amunt. I a més llarg termini, plantejar també el mateix a la resclosa de Flix. Tenim un gran potencial en la via navegable i estem recollint les dades del 2025 i les empreses que operen al riu creuen que seran superiors a les del 2024 i, cada any, anem augmentant d’usuaris. Molts d’ells, però, són de caiacs o piragua. Creiem que el valor patrimonial dels pobles banyats pel riu es pot explotar turísticament i ho estem treballant amb la Direcció General de Turisme per potenciar la navegabilitat del riu i vincular-la a les Vies Verdes. Volem fer un projecte que concreti un calendari, actuacions que fan falta i que sigui un full de ruta a seguir vingui que vingui després, rere meu. Un projecte sòlid i consensuat amb tot el territori i que tingui continuïtat. També hem d’inventariar els serveis que tenen a cada poble perquè els usuaris del riu sàpiguen que es poden trobar i seguim el model fluvial francès dels canals. La via navegable ha de garantir, com a mínim, els 80cm3 de calat i quan baixa poca aigua hi ha alguns punts que són crítics.
Com funciona, actualment, el manteniment del riu que es fa des d’una empresa externa? En quins trams s’actua?
Tenim contractada una empresa externa que guanya un concurs públic i s’encarreguen de la neteja d’algues, macròfits, miren que no hi hagi cap incidència o obstacle per a les embarcacions i atenen les embarcacions si ha passat alguna emergència. Només cobrim els trams entre Ascó i Amposta i, ara, estem treballant perquè en el pròxim contracte puguem arribar més avall.
S’ha parlat sobre la presència de les marqueses, un tipus de plantes invasores. Com es pot actuar per posar fi a aquesta problemàtica?
Normalment, és responsabilitat del Parc Natural del Delta i és un tema molt complicat de gestionar i eliminar, com també ens passa amb el canyar, que no és autòcton d’aquí i és també molt resistent. En relació a les espècies animals, en el cas del musclo zebra, les embarcacions han de complir amb un protocol de desinfecció dels baixos per tal de poder creuar la resclosa amb seguretat i obtenir-ne el certificat.
Ho diuen tant a Amposta com a Tortosa: Tornar a aprendre a viure de cara al riu. És possible defensar aquest model de turisme? Com valoren els projecte de les dues ciutats del vaixell de La Perla, el castell i l’EuroVelo (en el cas d’Amposta) i de la zona d’oci, el nou embarcador de Lo Sirgador i el carril bici de la Via Verda (en el cas de Tortosa)?
Està molt bé que les dues ciutats s’obrin al riu perquè, durant molts d’anys el riu era una via molt important de comunicació entre els pobles de les Terres de l’Ebre i els sirgadors tenien un paper fonamental en el transport de les mercaderies. Al final, es va anar abandonant i, ara, hi ha hagut un canvi de mentalitat i això és molt positiu i sempre és un atractiu més que hem d’aprofitar i promocionar. Els projectes ens encaixen perfectament amb els objectius de l’IDECE.
Per als turistes, potser el darrer tram de l’Ebre, el del Delta, és el més desconegut. Ens pot oferir alguna possibilitat de promoció turística?
L’últim tram del riu és desconegut per a alguns turistes, però, entre Sant Jaume, Deltebre i la Desembocadura s’ofereixen moltes activitats turístiques i un estil de navegació diferent. També hi ha moltes ofertes esportives amb la pràctica del rem, per exemple. És una oportunitat que s’ha de potenciar i saber-ho combinar també amb la bona oferta gastronòmica.
Existeix potencial de turisme esportiu o de lleure recreatiu al riu i al Delta? I com es gestiona perquè aquest sigui sostenible davant de les problemàtiques amb els creuers de gasoil o les motos d’aigua?
La Perla és l’única embarcació ecològica que hi trobem al riu, ara mateix. Poc a poc s’haurà d’anar fent aquesta transició ecològica en els vaixells de gasoil, quan s’hagin de renovar les flotes. L’IDECE no té competències per a regular-ho, però el Parc Natural ho està treballant per poder establir unes zones delimitades per a cada tipus d’embarcacions.
Per últim, quin és el projecte més important que vol realitzar durant el seu mandat? I quina ha estat la decisió més complicada que ha hagut de prendre?
El projecte més important és el que hem comentat de la promoció turística del riu vinculat a les vies verdes i que abasta les quatre comarques i implica a molts d’actors de les Terres de l’Ebre. També ajudaria a dur turisme a pobles de l’interior gràcies al riu o a les vies verdes. I, pel que fa, a la decisió complicada, em quedo amb aquests embarcadors del 2025 que no s’han pogut construir, com en el cas de Xerta, i que per l’augment del cabal del riu no es va poder fer. Esperem que l’any vinent sí que es puguin fer.
Pròximament s’entregaran els premis IDECE, no?
Sí, el 19 de desembre farem el lliurament dels Premis IDECE que fa molts anys que fem i que pretén fomentar el talent jove premiant Treballs de Recerca dels instituts ebrencs. Un jutjat els valora i després tenen una dotació econòmica els que són guardonats. Han de parlar de temàtiques vinculades a les Terres de l’Ebre.