Iniciem l’any visitant el municipi veí de Roquetes per tal de parlar amb el seu alcalde, Ivan Garcia i Maigí (ERC). Amb ell farem un balanç de mandat de tot allò que s’ha anat fent des dels inicis de la darrera legislatura al municipi i, també, per parlar de tots aquells reptes, projectes i ambicions de futur. A més, recordarem que Roquetes celebrarà aquest 2025 els seus 175 anys d’existència. I, per últim, hem parlat amb alguns roquetencs i roquetenques que ens han fet arribar una bateria de preguntes per al seu alcalde.
Quina ha estat la rebuda de la nova llar d’infants de La Caramella per part de la població?
Crec que ha estat un èxit i això ho demostra el fet que a dia d’avui està plena al 100%. Moltes famílies, per desgràcia, s’han quedat sense plaça. I la gent que porta els xiquets i xiquetes estan molt contents amb com es presta el servei.
Recentment han impulsat un cicle de jornades de consciència menstrual. Quines altres polítiques feministes i d’igualtat LGTBIQ+ han impulsat?
Com a municipi, som un municipi referent en termes d’igualtat. Vam ser el primer municipi que va apostar per l’organització de l’Unicorns Pride, el festival d’alliberament sexual rural, que era únic a Catalunya i que ara ja se’n fan molts més al territori. Som un dels ajuntaments que més subvencions va rebre del departament d’Igualtat i Feminismes l’any passat per implementar aquestes polítiques que tothom les hauria d’aplicar. Ens sentim també orgullosos d’algunes campanyes publicitàries que hem fet com, per exemple, la d’aquest Nadal per tal que les joguines siguin lliures de sexisme i tots els xiquets puguin jugar amb qualsevol joguina.
Com va sorgir la idea del Gastrocaça? Ha vingut per a quedar-se?
Sí, tot i que hi haurà modificacions en el seu format. És una fira que ha vingut per a quedar-se perquè som conscients que la caça és necessària i genera una quilos de carn excel·lent que han de poder tenir una sortida per saber com cuinar-la. Volem incloure plats més fàcils per a poder preparar cadascú a casa seva. En tot cas, hem rebut un premi de la Diputació de Tarragona com a fira referent en termes mediambientals que ens encoratja a seguir tirant-la endavant perquè ens ajuda a controlar plagues d’animals en espais urbans. A més, estem treballant per encabir propostes per a l’any de la capitalitat gastronòmica que encapçalarà Catalunya aquest 2025.
Han aconseguit reduir l’endeutament municipal en més de 12 ME des del 2007. Ha estat fàcil? Com ho han aconseguit?
No és mai fàcil reduir deute, però al final és saber fer una bona gestió dels diners dels roquetencs i roquetenques. La vida a la ciutat no ha parat i les inversions tampoc. Tot això s’ha fet sense pujar impostos, sense fer pagar contribucions especials als veïns… Crec que els ciutadans ja paguen prou per tenir tot el que tenen i tant debò poguéssim tenir més coses.
A què ha estat deguda la pujada de la taxa d’escombraries que han rebut veïns i empreses?
S’ha hagut d’incrementar la taxa de residus, igual que ha passat a tot arreu, per donar compliment a una nova normativa europea. No és la que voldríem, però cal que la gent prengui consciència amb el tema dels residus i sembla que només actuen quan se’ls toca la butxaca, i el que més contamina és qui més ha de pagar.
Han ampliat els serveis sanitaris i l’equipament del CAP, però això ha provocat que molts serveis essencials s’hagin traslladat de Tortosa a Roquetes. Creu que es pot trobar una solució que satisfaci els dos municipis? N’ha parlat amb la nova consellera de Sanitat?
No, no hem pogut parlar encara amb la nova consellera de Sanitat. Tenim pendents l’obertura de l’ampliació del CAP, a on estem encara pendents de rebre els últims equipaments. Roquetes disposarà de nous serveis com el de rehabilitació i el de pediatria. Crec que és totalment necessari poder descentralitzar els serveis i així ho valora la gent que els utilitza, com en el cas de pediatria, que és molt més fàcil d’accedir i trobar aparcament. Segurament que hi ha gent de Tortosa a qui no li agrada perdre serveis, però no es perden perquè segueixen quedant-se al territori, que és molt més que una ciutat.
Com veu l’arribada d’un nou hospital a les Terres de l’Ebre?
Sé que s’hi està treballant, però hi ha temes que em preocupen més com algunes retallades que s’han sentit a dir últimament. Suposo que en breu en tindrem notícies i esperem que no siguin desfavorables per a la ciutadania de les Terres de l’Ebre, tot i que, tot apunta que no seran bones i, en aquest cas, sí que ens tindran enfront per lluitar per tots aquells serveis que tant ens ha costat tenir als pobles i municipis de les Terres de l’Ebre.
I en matèria de la gent gran, quines són les seves prioritats? Es farà el nou centre de dia?
S’està treballant per trobar una ubicació i poder tenir un centre de dia més aviat que tard. No volem treure-les a la llum si no estan segures.
L’Observatori de l’Ebre és encara un gran desconegut per a moltes famílies de les Terres de l’Ebre i recentment han celebrat també el seu aniversari. Tenen pensada alguna acció per difondre’n més la seva tasca i importància al territori?
Sí, és un tema que fa molt de temps que estem treballant. Des de fa un parell d’anys que forma part del departament de Territori i Sostenibilitat que vetllarà per la seva protecció; però encara ens queda garantir la seva explotació turística perquè és un diamant en brut. A nivell de les Terres de l’Ebre pot ser un dels punts referents turísticament. Demanem una petita inversió per poder fer aquesta explotació turística i la gestió que beneficiaria el nostre municipi, però també les nostres terres perquè sovint la gent fa quilòmetres per visitar altre centres d’observació que no són del nivell del nostre.
Des d’aquest mitjà vam tenir l’ocasió d’entrevistar la secció femenina del Club Esportiu Roquetenc, que han estat guanyadores de la lliga. Què suposa haver estat uns referents a nivell esportiu? I quines són les properes actuacions que tenen previstes per a continuar millorant les instal·lacions esportives municipals?
Ha estat una aposta del club que té tot el recolzament de l’Ajuntament i que ha donat els seus fruits perquè ha comportat que es creïn molts equips de base femenins al territori i això és un goig. Podem dir que el futbol femení de Roquetes està ben arrelat. A més, també ajudarem a que segueixin així amb una inversió que esperem poder fer aquest 2025 per tal de reformar el camp de gespa natural i convertir-lo en un de gespa artificial, a banda d’una reforma integral de tot l’Estadi Municipal, que també és un dels referents a les Terres de l’Ebre.
Roquetes va ser un dels primers municipis de les Terres de l’Ebre que va ser exclòs del règim d’inundabilitat. Es replantegen aquesta decisió després del cas de la Dana al País Valencià? Hi ha hagut grans afectacions als camins rurals del municipi en aquest últim episodi de pluges?
D’aquest tema se’n podria parlar moltes hores. Roquetes ha estat sempre una zona inundable pel riu, però des que estan els pantans que ja no ha tornat a passar. El que ens sobta és que la Raval de Crist s’inunda diverses vegades pel desbordament del barranc i ningú diu res. Aquelles zones a on es pot construir a Roquetes no són en terrenys tan perillosos com el que hem hagut de veure últimament en el cas del País Valencià.
Roquetes ha estat sempre un municipi que ha tingut molt present la recuperació de la memòria històrica. Quines accions queden pendents encara?
La més important de totes és l’agermanament amb el poble de Sant Marcel, de França, a on tenim enterrat a un alcalde republicà. Estem en contacte amb ells i el 14 d’abril volem celebrar els 175 anys del municipi d’una manera històrica amb activitats per tothom, actuacions musicals i moltes sorpreses amb la banda municipal que, poc a poc, ja us anirem desvetllant.
El desplegament de la fibra òptica ja ha arribat fins a Caro. Com valora aquest fet? Queda alguna altra actuació pendent?
Molt content que la fibra òptica arribi a tots els municipis. El que haurem de fer algun dia és posar unes bases de com s’ha d’escampar aquesta fibra òptica pel municipi perquè no pot ser que hi hagi façanes particulars amb tants de cables i caixes que acaben destrossant les imatges dels pobles.
Preguntes ciutadanes:
Com van les gestions per posar una nova parada del bus de la L1 a l’alçada de la urbanització de la Torre d’en Gil?
És un tema que està sol·licitat des de fa mesos al departament de Territori i Sostenibilitat i que hem de reprendre reunions per saber com està aquesta sol·licitud i altres millores que demanàvem per a la línia urbana, ja que encara no en tenim resposta.
Com serà la nova urbanització dels carrers del nucli antic de Roquetes? Quina és la durada prevista de les obres?
Encara s’està fent el projecte i no podem concretar-ho massa. Segur que als carrers més estrets es farà en plataforma única, tal com marca la normativa. Intentarem que sigui agradable per la gent que va a peu, amb la màxima seguretat possible i també amb el màxim de verd possible. I apostant perquè la gent torni a viure al casc antic.
Quina valoració en fa de l’adequació de la carretera TV-342? Quan està previst que finalitzi la senyalització vertical? Hi ha veïns que qüestionen que tota l’estona sigui en línia contínua. Què n’opina?
La Diputació de Tarragona ha considerat que es tracta d’una carretera interurbana a on s’ha d’anar a 60km/h perquè és una carretera amb molt de trànsit, amb accessos a finques particulars, a camins rurals i amb la Via Verda que aportarà molta gent amb bici. Al final, no es pot anar ràpid ni fer avançaments i això serà més segur per als ciclistes. Pel que fa a la senyalització i la finalització de les obres, ahir ens va dir la Diputació que a finals de gener o principis de febrer ja es buscarà el dia per a fer-ne la inauguració.
Es planteja algun tipus d’ajuda per promoure la rehabilitació dels habitatges més antics del municipi per tal d’evitar-ne el deteriorament o l’abandonament?
Ho tenim previst al pressupost i s’han de crear les bases durant l’any. Vam crear una partida al pressupost per poder destinar-la per a això amb l’objectiu de poder donar una ajuda i perquè, un cop reformats els carrers, siguin més agradables per a viure-hi.
Està previst augmentar, dins del nucli urbà, els terrenys de sòl urbanitzable? Quines zones creieu que són les més idònies per potenciar el creixement del municipi?
Les zones que havien estat afectades per la inundabilitat, tot i que a la zona urbana encara queden espais a on poder urbanitzar. Ara bé, el problema és el de trobar algú que hi vulgui edificar i que és un problema general de tots els municipis. Cal que es torni a construir, però amb coneixement i no com es va fer al 2008.
Es podria ampliar o millorar la col·laboració de la mancomunitat entre Tortosa i Roquetes en termes econòmics? Podrien existir col·laboracions entre equipaments de les dues ciutats (com els esportius)?
Sóc sempre partidari de mancomunar perquè hi ha serveis que tenim els dos municipis i que, en el seu moment, crec que ja s’haurien hagut de fer mancomunats com, per exemple, la piscina coberta perquè no té cap sentit que en un quilòmetre i mig hi hagi piscines als dos municipis. La nostra està funcionant molt bé, però hi hauria altres serveis que es podrien mancomunar. Ara estem treballant per millorar el camí de Sant Francesc que és dels dos municipis i que fa molts anys que intentem que es pugui reparar perquè els veïns ja n’estan farts del seu estat lamentable. Esperem que ara amb l’Ajuntament de Tortosa sigui possible perquè en anteriors ocasions ho dúiem nosaltres al pressupost i no es va arribar a cap acord per l’altra banda. Altres serveis que ens agradaria mancomunar és el d’un auditori perquè ara Tortosa l’està ampliant i també tenen el centre de l’antiga SAMO del barri de Ferreries que ens podrien anar bé a tots dos municipis.
Quin futur li agradaria que tinguessin les instal·lacions de l’antiga Lear?
El futur que voldríem per a la Lear és que tornés a funcionar com una indústria tal i com havia estat abans. Així ho traslladem sempre a la Generalitat, que són ells els qui tenen els contactes amb les empreses de fora que busquen un nou emplaçament al territori. Sabem que no és un lloc fàcil, però amb les ajudes de tots, tot és possible. Ens agradaria poder recuperar el servei industrial, donar feina a la gent i donar-li un ús a aquell equipament que, per desgràcia, poc a poc es va deteriorant i que si tot continua igual potser algú haurà de plantejar-se d’enderrocar-lo. Si el futur tornés a passar pel de fer una variant de la C-12, segurament que el seu emplaçament seria molt més bo perquè al costat seu passaria una via de transport important. Havíem pensat alternatives com fer un viver d’empreses, però s’ha de fer una inversió molt gran que no saps si després allò acabaria funcionant.
Ens comenten veïns de la Ravaleta que a la plaça que hi ha prop de la fàbrica Sabaté és habitual veure gossos solts i sense morrió, alguns dels quals són de races GPP. Tenen prevista alguna mesura o alguna sanció per subsanar aquesta situació?
Ho desconeixíem tant jo mateix com la Policia Local. S’està començant a treballar amb una ordenança que reguli el benestar animal i la tinença d’animals de races perilloses.
Empresaris del polígon de la Ravaleta ens comenten que troben a faltar una bona senyalització del polígon, empreses i carrers, ja que, sovint els transportistes es perden. Tenen pensat actuar en aquesta zona?
No en teníem cap notícia. És una demanda que es pot estudiar i no hi hauria cap problema en poder millorar la senyalització del polígon.
Quines altres actuacions tenen previstes fer pròximament a la Ravaleta?
Al nucli de la Ravaleta hem fet la reforma del casal, ara hem fet la reforma de l’altell i aquest any es farà també la façana amb un gran mural. La gent pot votar també sobre quin tema volen que es faci el mural. També volem millorar tots els patis de l’escola canviant el paviment de formigó que hi ha i se substituirà la caldera de l’escola. Destacar també que ara està en licitació l’obra de millora del camí del mig que uneix la Raval de Crist amb la C-12 a l’alçada de Padesa. Una via que usa molta gent per evitar el trànsit de la rotonda dels nusos i que ara tindrà l’amplada pertinent i més seguretat.
