Els aranzels de Donald Trump aturen les exportacions de sal del delta de l'Ebre

Els productors han assegurat que després d'uns anys amb un creixement d'entre el 20 i el 25%, aquest any podria haver-hi una reducció del 5% en les vendes

27 d'agost de 2025 a les 08:49h

La sal del delta de l'Ebre, que té en els Estats Units un dels seus principals mercats, tampoc escapa de la frenada de les vendes arran dels aranzels imposats pel president nord-americà Donald Trump. Infosa, la societat que explota les salines de la Trinitat, a la punta de la Banya, preveu una baixada del 5% enguany arran de les noves condicions aranzelàries, després d'haver experimentat creixements anuals de fins al 25%. Tot i el clima d'incertesa constant, el gerent, Manel Salvadó, confia que els Estats Units es mantindran com un dels seus mercats exteriors clau de l'empresa. Aquesta setmana han començat els treballs de la collita de sal, que enguany podria arribar a les 85.000 tones, limitada per les pluges de la tardor passada.

Infosa, que havia arribat a vendre fins a una tercera part de la seva producció anual al mercat nord-americà, veu ara com les imposicions aranzelàries de Trump poden limitar la seva expansió en aquest país. "Veníem d'una sèrie d'anys que teníem creixements d'entre el 20 i el 25% i enguany perdrem un 5%", ha indicat Salvadó.

La imposició, d'entrada, d'uns aranzels del 10% a les importacions encariran de forma considerable els preus de venda de la sal. Però no només això. "Ha estat tota la inquietud, la incertesa que genera. Davant la incertesa si avui serà un 10% i demà no sabem si serà un 35% però potser acaba sent un 20%, els clients nord-americans han acabat sent més porucs en el moment de gestionar les comandes", ha precisat.

Amb tot, l'empresa considera que la seva posició allí continua sent forta i apunta que l'evolució de les vendes exteriors els últims anys els fa albirar el futur amb relatiu optimisme. A banda dels Estats Units, França continuen sent una de les principals destinacions de la sal del Delta. S'hi sumen també, com a mercats emergents, el Canadà i Alemanya.

De fet, segons Salvadó, les bones campanyes posteriors al temporal Gloria han permès recuperar el sotrac de facturació anterior, arribant enguany als 16 milions d'euros, un 10% que fa cinc anys enrere.

Comença la salinada

Aquesta setmana, precisament, Infosa ha iniciat la campanya de recol·lecció de la sal. La previsió inicial se situa entre les 80.000 i 90.000 tones. Una xifra que es quedarà per sota de campanyes recents, durant les quals es van superar les 100.000. Malgrat això, les pluges i l'impacte de la dana de la passada tardor, amb 700 litres de precipitacions acumulats que van afectar la qualitat de les salmorres dins de les basses, feien preveure xifres més magres a principis d'any. La calor de l'estiu i, sobretot, els episodis de vent, han ajudat a millorar les expectatives d'una collita inferior però dins de la mitjana "estàndard" amb una qualitat entre "bona i molt bona"

En canvi, la producció de flor de sal, un producte gourmet molt apreciat, viu una bona campanya. Se n'esperen treure uns 30.000 quilos en total. La flor de sal, un tel molt fi que es forma sobre la superfície de l’aigua, es recol·lecta artesanalment a partir del maig, finalitzant gairebé al mateix temps que la salinada. "Ha acabat sent un producte molt emblemàtic per a nosaltres i acaba sent una mica el vaixell insígnia de la nostra producció", ha admès Salvadó.

En la campanya salinera d'enguany, segons l'empresa, hi participen un total de 120 persones, inclosos els 60 treballadors fixos, que s'organitzen en quatre equips per garantir la continuïtat del procés amb maquinària especialitzada. La previsió és que el procés s'allargui durant uns quinze dies.

Suport al projecte de pantalà

D'altra banda, Salvadó s'ha mostrat optimista davant el fet que l'Ajuntament de la Ràpita s'hagi compromès refer i ampliar a altres usos el projecte d'un pantalà la punta de la Banya que permetria a les salines poder treure per via marítima la seva producció sense dependre dels talls que els temporals provoquen sobre el camí que recorre l'istme del Trabucador. La proposta inicial va ser rebutjada pel govern espanyol per l'impacte ambiental que suposava a l'espai natural.

La reformulació del projecte amb la qual treballa el consistori rapitenc inclou també aprofitaments turístics, per a la recerca i la formació. "Nosaltres ajudem a l'Ajuntament, seguim la seva feina i col·laborem amb el que faci falta. Estem una mica a l'expectativa perquè som conscients que és una infraestructura bàsica per al desenvolupament futur de les salines".