Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
La primera gramàtica escrita en llengua de signes catalana, obra del claretià Jaume Clotet, es va publicar a Vic el 1866 i va ser a l’edifici del Sucre de Vic on ahir al vespre es va estrenar el documental Olivia, una filla preciosa que parla una altra llengua. La presentació, a càrrec de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, i el president de l’Agrupació de sords de Vic i comarca, David Puigsasllosas, va comptar amb l’assistència dels directors i guionistes del documental, Pablo Navarro (reconegut amb un premi de política lingüística de la Generalitat de Catalunya) i Andrés Villa, i del director de fotografia Fede Osorio.
Erra va mostrar la seva satisfacció per “acompanyar tots els ciutadans en les seves iniciatives” i va fer èmfasi en el treball fet des de l’Ajuntament “perquè tot el col·lectiu de persones sordes tingui la màxima accessibilitat a la informació”. L’alcaldessa va subratllar la importància de la comunicació i va destacar del documental dos valors: l’estima cap a l’Olivia i tots els infants sords “perquè se’n puguin sortir com qualsevol altre” i l’empatia, una capacitat “a vegades difícil de portar-la a la pràctica”. Adreçant-se a l’Agrupació de sords de Vic i comarca, Erra va remarcar-ne el seu dinamisme: “La força d’aquesta associació fa que continueu sent visibles”.
Villa i Osorio van explicar que “el documental ha sigut un aprenentatge en paral·lel” i Navarro va avançar que tot i que el documental que s’ha estrenat a Vic compta amb un intèrpret a la pantalla, hi ha una versió que està íntegrament interpretada en llengua de signes i que s’espera poder passar al circuit regular.
El documental, realitzat amb el suport de l’Ajuntament de Manlleu (d’on és originària la família protagonista), la Fundació Privada Girbau i l’Agrupació de sords de Vic i comarca, té una durada de 60 minuts i narra la història de l’Olivia, una nena sorda i la seva família, la qual aprèn la llengua de signes per poder garantir la comunicació amb ella des de ben petita.
A partir d’aquest cas concret, el treball audiovisual aborda les dificultats i la necessitat que actualment tenen les persones sordes des de la infància de poder aprendre la llengua de signes, “l’única manera que la comunicació arribi al 100%”, explica al documental Judit Farrerons, secretària de l’Agrupació de sords de Vic i comarca.
El treball dels directors Villa i Navarro tracta des de qüestions genèriques com ara les característiques de qualsevol llengua fins a aspectes més personals com és el procés d’acceptació i de dol per a les famílies que tenen una criatura sorda. El documental fa referència també al negoci que es genera al voltant de la sordesa, al paper dels metges i als pocs recursos que existeixen per a les persones sordes.
La presentació del film, al qual van assistir una setantena de persones tant de la comarca com de fora, va acabar amb un petit col·loqui.
