Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El Moviment Popular de Manresa i la iniciativa comunitària A l'Aguait han exigit aquest dilluns una política de prevenció integral arran del recent apunyalament que va acabar amb la vida d’un home de 45 anys, suposadament atacat per dos menors d’edat. En una roda de premsa conjunta, les entitats han presentat un seguit de propostes per afrontar aquesta problemàtica, que consideren que "no és representativa" del nivell general de violència a la ciutat.
Nora Miralles, portaveu d’A l'Aguait, ha afirmat: "És l'exemple més extrem d'unes violències socials que, per desgràcia, també estan presents a la nostra ciutat". Durant la compareixença pública també s’ha denunciat que alguns sectors polítics i econòmics estan interessats a alimentar la por i criminalitzar comunitats senceres i el jovent, fet que no contribueix a resoldre el problema.
Propostes després del succés
Membres del Moviment Popular, juntament amb representants d’A l'Aguait, l’Escola Popular de Manresa i actors vinculats a la comunitat educativa local van exposar les seves idees aquest dilluns. Aquest acte es produeix després dels fets ocorreguts fa una setmana on presumptament dos menors van estar implicats en el crim. Els convocants van voler transmetre "tot el suport i caliu a la família de la víctima i a totes les persones que l’estimaven i l’estimen".
Davant un augment preocupant de violència social
L’entorn associatiu insisteix que cal avançar cap a accions concretes que permetin superar la indignació i tristesa per treballar per una ciutat lliure de violències, discriminacions i desigualtats. Segons Nora Miralles, existeix una preocupació creixent per l’increment de les tensions socials, però també pels discursos d’odi que promouen una deshumanització amb conseqüències visibles: "són factors que generen exclusió, empitjoren la convivència i provoquen un augment generalitzat de la por entre els ciutadans".
Crítica als discursos alarmistes sobre Manresa
A més, Miralles ha denunciat aquells agents polítics o mediàtics que aprofiten aquests episodis per guanyar vots deformant “la realitat”. Ha subratllat: "A Manresa hi ha violències que s’han de combatre, però no ens fem cap favor comprant relats postapocalíptics ni ultraviolents on sembla impossible caminar al carrer durant la nit".
"Ni això és així ni el succeït és representatiu del grau real de violència als carrers”, ha remarcat.
L’abordatge integral com a resposta necessària
Davant aquesta situació, les entitats coincideixen en què no es pot limitar el debat sobre aquesta mena de conflictes només al vessant policial o de seguretat. Miralles assegura: "No podem entendre aquestes violències com un tema únicament relacionat amb seguretat sinó com un problema comunitari profundament vinculat amb la salut pública".
Intervenció urgent en factors socials
Sota aquesta perspectiva, proposen iniciar una fase immediata d’intervenció destinada a actuar sobre les condicions socials i econòmiques —tant individuals com col·lectives— responsables del creixement d’aquest tipus d’agressions dins el teixit veïnal. Entre els aspectes prioritaris destaquen:
- Pobresa extrema
- Exclusió social
- Masclisme
- Violència masclista
- Consum problemàtic de drogues
- Analfabetisme escolar
- Manca d’habitatge digne
- Dificultats en l’accés a serveis psicològics i assistència en salut mental
Puntualitzacions des del sector educatiu local
Aquesta trobada també va comptar amb intervencions d’Ester Plans i Marissi Valverde, membres actius dins del sistema educatiu manresà. Elles han reclamat donar una resposta clara davant els fets però sense caure en actituds basades en por o estigmatització envers els joves: "No pot néixer mai aquesta reacció des del temor ni criminalitzant als nostres adolescents".
També han ressaltat el paper fonamental dels centres escolars com espais no només destinats a transmetre coneixements sinó també com àmbits clau per al suport emocional dels infants i joves així com per detectar possibles situacions difícils o patiments ocults. Tot això mentre alertaven sobre la manca actual dels recursos necessaris perquè puguin desenvolupar aquesta tasca adequadament.
