fbpx
Divendres, 23 de febrer de 2024
És notícia

Ja es coneixen els finalistes del XXIVè Premi Joaquim Amat-Piniella de Manresa

Avatar photo

Han estat seleccionades les quatre obres finalistes que optaran al vint-i-quatrè Premi Joaquim Amat-Piniella, que convoquen conjuntament Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa. El Premi està destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis i té una dotació econòmica de 2.000 euros per a l’obra guanyadora.

La cerimònia de lliurament tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, el dia 22 de febrer de 2024, a les 19 h. Un mes abans, el 17 de gener, es farà la presentació de les obres finalistes en el marc d’una tertúlia amb els autors, a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino.

 

Les quatre obres finalistes de l’Amat-Piniella 2024

32 de març, de Xavier Bosch (Univers)

La Bàrbara, venedora de drets literaris internacionals, s’instal·la a París com a refugi. Per deixar enrere una experiència que l’ha trasbalsat, se’n va a viure a casa de la seva àvia, la Margaux, amb qui té un vincle molt especial. Un matí de 2008, l’any de la gran nevada, la Bàrbara es troba un jove desconegut dormint al seu sofà vermell. L’enigmàtic fotògraf que no retrata mai persones l’ajudarà en una recerca inesperada. Junts, descobriran els secrets de la mamie Margaux, una dona que va sobreviure l’ocupació alemanya de París a la Segona Guerra Mundial.

 

París érem nosaltres, d’Andreu Claret (Columna)

París érem nosaltres narra l’extraordinària vida d’un exiliat fill de rabassaires que s’enamora d’una joveníssima catalana que també s’ha refugiat a França durant la Segona Guerra Mundial. Compromès amb la República i proper a Lluís Companys durant la Guerra Civil, ell se sobreposa a l’ambient tòxic de l’exili i combat l’adversitat. Gestiona el circ més gran de França, explota boscos d’Occitània sota l’ocupació de l’Alemanya hitleriana, organitza els primers concerts solidaris de Pau Casals, col·labora amb el maquis de la Cerdanya, escapa de les urpes de la Gestapo i dirigeix una publicació catalanista que advoca per la unitat. Enfrontant-se a penúries, persecucions i a la moral establerta, junts descobriran l’amor, la llibertat i París.

 

1969, d’Eduard Márquez (L’altra)

Fruit d’un replantejament creatiu radical, 1969 és una proposta literària innovadora. El narrador desapareix completament, al llarg de les més de cinc-centes pàgines del llibre, ocupades íntegrament per un collage textual format per documents autèntics que dialoguen entre ells, contrasten i es complementen: transcripcions literals i sense filtres de testimonis d’un bàndol i l’altre (estudiants, obrers, músics, militants de dretes i d’esquerres), informes policials, declaracions institucionals, sentències judicials, correspondència, retransmissions, decrets, discursos… per, en conjunt, fer un retrat polièdric i vivíssim de l’any que va començar el final de la dictadura.

 

La mestra i la bèstia, d’Imma Monsó

Setembre de 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d’on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l’enigmàtica activitat del pare i per l’original educació rebuda d’una mare dividida entre l’impuls irresistible d’apartar la filla de les consignes del Règim i la por d’aïllar-la excessivament de la normalitat imperant. La càndida Severina, desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la Història ha deixat en els habitants, encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat d’un home fascinant amb qui mantindrà un a passió deliciosament unidireccional. També descobrirà, horroritzada, que no n’hi ha prou amb la discreció i l’afabilitat perquè una comunitat ens deixi en pau.

 

El jurat d’enguany

El jurat que decidirà quina de les obres és la guanyadora està format per:

  • Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino.
  • Antònia Maria Gorgas, mestra.
  • Jordi Estrada, escriptor.
  • Toni Mata, periodista de Regió7.
  • Genís Sinca, escriptor i periodista.
  • Teresa Torra, filòloga.

 

Requisits de les obres finalistes

Les obres que participen en el Premi Amat Piniella han de ser novel·les, llibres de memòries o dietaris, han de ser originalment escrites en llengua catalana, s’han d’haver publicat, en el cas d’aquesta convocatòria, entre l’1 de setembre del 2022 i el 31 d’agost del 2023 (ambdós inclosos), i han de centrar-se o reflectir algun dels moviments socials contemporanis.

 

Procés de selecció

Una comissió assessora, formada per representants de les diferents entitats i institucions implicades en l’organització del Premi (Ajuntament de Manresa, Òmnium Bages-Moianès, Biblioteca del Casino, Gremi de Llibreters, Associació Memòria i Història, Associació Misteriosa Llum) selecciona, entre els mesos de juny i setembre, les millors obres que s’adapten als requisits i n’acaba triant les finalistes.

 

Història del premi

L’any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.

El premi va néixer per iniciativa d’Òmnium Bages-Moianès (aleshores Òmnium Cultural del Bages) i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa i l’editorial Columna.

 

Els guanyadors de les primeres sis convocatòries van ser:

  • 2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.
  • 2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel.
  • 2003: Desert
  • 2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.
  • 2005: Desert
  • 2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames.

Diverses circumstàncies (la baixa qualitat i quantitat d’exemplars presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l’editorial i, per tant, de la dotació i publicació de l’obra premiada) van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable.

Tot i la decepció pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogués tenir continuïtat, es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que té d’homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va considerar que calia sotmetre’l a una radical reorientació.

Així, a partir de l’any 2006, el premi ha tingut com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior. Aquest és el format que, finalment, s’ha acabat consolidant.

Des de l’any 2019, a més, el premi té una dotació de 2.000 €.

Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els següents:

  • 2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).
  • 2008: Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).
  • 2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).
  • 2010: Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).
  • 2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes (Empúries).
  • 2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels (L’Albí).
  • 2013: Rafel Nadal, per Quan érem feliços (Destino).
  • 2014: Monika Zgustova, per La nit de Vàlia (Proa).
  • 2015: Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs (Proa)
  • 2016: Joan-Daniel Bezsonoff, per Matar De Gaulle (Empúries)
  • 2017: Martí Domínguez, per La sega (Proa)
  • 2018: Ramon Solsona, per Allò que va passar a Cardós (Proa)
  • 2019: Joan-Lluís Lluís, per Jo soc aquell que va matar Franco (Proa)
  • 2020: Marta Marín-Dòmine, per Fugir era el més bell que teníem (Club Editor)
  • 2021: Àlvar Valls, Entre l’infern i la glòria (1984)
  • 2022: Vicenç Villatoro, La casa dels avis (Proa)
  • 2023: Maite Salord, El país de l’altra riba (Proa)

 

Concurs Amat-Piniella 2024 a la Biblioteca del Casino

Com cada any, la Biblioteca del Casino organitza el concurs Joaquim Amat-Piniella. Per participar-hi, només cal que es resolguin quatre preguntes, una per a cadascuna de les obres finalistes, i dipositar una butlleta amb les respostes a l’urna que hi haurà a la biblioteca. El termini de participació es tancarà a mitjan febrer.

El nom del guanyador/a es donarà a conèixer en el transcurs de l’acte de lliurament del Premi.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Sebastià Casanella guanya el Campionat del Club Golf Costa Daurada

Notícia següent

Desperta Laurèdia aborda la crisi de l’habitatge com a prioritat

Notícies relacionades