ERC va tornar a imposar-se a les urnes a Manresa en les passades eleccions municipals del 2023. La candidatura liderada per l’alcalde Marc Aloy va obtenir 7 regidors, un menys que en els comicis del 2019, però suficients per mantenir-se com a força més votada a la ciutat.
Junts per Catalunya es va mantenir com a segona força, tot i experimentar una davallada, passant de 8 a 6 regidors. Amb aquests resultats, ERC i Junts van sumar 13 regidors, la majoria absoluta més clara possible al consistori manresà. Tot feia pensar que el pacte amb els de Bacardit ja era clar i que les dues formacions tornarien a governar a la ciutat. Malgrat tot, les diverses trobades entre ERC i Junts, les dues formacions van acabar trencant ponts. Junts va denunciar una suposada "traïció" en el pacte tripartit amb el PSC i Impulsem assegurant que en cap moment hi va haver negociació real i que l’objectiu d’Aloy era enviar-los a l’oposició. Per la seva banda, Esquerra va defensar que les condicions que demanaven els juntaires eren inassumibles.
La nova composició del plenari va reflectir també l’entrada de noves forces. Impulsem Manresa va debutar amb força, aconseguint 2 regidors, mentre que el Front Nacional també hi va irrompre amb 2 representants. Vox va entrar per primera vegada a l’Ajuntament amb 1 regidor. Pel que fa als partits que ja tenien presència al ple com el PSC que va mantenir els seus 4 regidors i Fem Manresa va conservar els 3 que ja tenia.
Finalment, Els republicans van segellar un pacte amb el PSC i Impulsem que va permetre a Marc Aloy repetir com a alcalde, però aquesta vegada sense Junts, el seu soci de govern en l’anterior mandat. Aloy va defensar l’acord assegurant que s’havien prioritzat les polítiques municipals per sobre de les sigles. La fórmula del tripartit no és nova a Manresa, la ciutat ja va viure 14 anys de tripartit entre els anys 1995 i 2011 amb el PSC, ERC i Iniciativa.
Transformar el carrer Guimerà en una gran zona de vianants.
La reforma d’Àngel Guimerà és probablement l’obra amb més impacte del mandat. Tot i les bones intencions urbanístiques, ha topat amb la resistència d’una part del comerç i dels veïns, especialment pels problemes d’aparcament i el finançament compartit a través de contribucions especials. El govern municipal va rebutjar totes les al·legacions presentades pels propietaris afectats per les contribucions especials relacionades amb la reforma del carrer. Dels prop de 440 propietaris implicats, l’Ajuntament va rebre 152 al·legacions, que van ser majoritàriament desestimades, excepte aquelles que detectaven errors tècnics o mecànics. Un fet que ha fet portar el cas davant dels jutjats que serà qui acabi decidint qui paga les obres de la Guimerà.
Fàbrica Nova: motor de transformació de la ciutat
La primera fase de les obres de restauració de la Fàbrica Nova de Manresa van iniciar-se a finals de 2024 després que durant les dues últimes dècades s'hagin proposat diversos projectes privats, com un gran centre comercial, sales de cinema o un hotel que finalment no es van dur a terme. L'any 2022, l’Ajuntament de Manresa va adquirir la finca i va establir un acord amb la UPC per transformar l'espai en un centre universitari dedicat a la formació i la recerca.
Manresa tornarà a optar a la Llei de Barris: un repte per l’habitatge
El govern de Manresa ha fixat com a objectiu principal impulsar la rehabilitació d’habitatges al Centre Històric, aprofitant l’oportunitat que ofereix el nou Pla de Barris que ha posat en marxa la Generalitat de Catalunya. L’objectiu és clar: optar al màxim finançament possible, que pot arribar fins als 25 MEUR per municipi, repartits a parts iguals entre la Generalitat i l’Ajuntament.
La meitat d’aquests diners es destinaria directament a la rehabilitació d’habitatges al nucli antic, mentre que la resta es reservaria per a projectes vinculats a la transició ecològica i a la dinamització social del Centre Històric.
La capital del Bages ja compta amb experiència en aquest àmbit, ja que va ser una de les ciutats que va formar part del primer Pla de Barris impulsat l’any 2004 pel govern de Maragall amb actuacions a la plaça Major, la plaça del Carme o la construcció del casal de les Escodines. En total, es van invertir 16,5 MEUR vuit dels quals van venir de la Generalitat de Catalunya.
Una aposta clara pel reciclatge a la ciutat
La capital del Bages s’ha convertit en la primera ciutat de Catalunya de més de 50.000 habitants que implanta un model mixt de recollida selectiva: contenidors tancats amb accés per targeta per als habitatges i sistema porta a porta per a comerços i equipaments. L’objectiu és clar: doblar la taxa de recollida selectiva, que actualment es troba estancada entre el 40 i el 45%. Els contenidors d’envasos, matèria orgànica i rebuig només es poden obrir amb una targeta personalitzada. En el cas del rebuig, l’ús està limitat a una vegada per setmana, per incentivar la separació correcta dels residus.
Aquest nou sistema de recollida és fruit d’un procés participatiu que va tenir lloc entre febrer i març de 2020, en què el 80% dels participants es van mostrar favorables a l’ús de contenidors intel·ligents. El model s’ha anat desplegant per fases i es preveu que en un parell de setmanes el nou model de recollida selectiva estigui implementat a tota la ciutat.
Tot i això, mai plou a gust ed tothom. La limitació d’obertura del contenidor de rebuig a una sola vegada per setmana ha esdevingut la principal font de malestar. Amb el nou model, cada llar pot escollir entre obrir el contenidor els dilluns o els divendres.Moltes famílies que fins ara dipositaven tota la brossa al contenidor de rebuig es veuen ara obligades a separar correctament els residus i a adaptar els seus hàbits domèstics. Aquest canvi sobtat ha generat desconcert i, en alguns casos, rebuig.
Fins i tot alguns veïns amb dret a utilitzar el contenidor més d’una vegada a la setmana han expressat dubtes sobre la mesura. Consideren que el sistema pot resultar poc pràctic per a determinades situacions familiars i que no tothom està preparat per fer el canvi a aquest funcionament.
Tot i les crítiques, des de l’Ajuntament es defensa que la limitació del rebuig és una de les claus per millorar la recollida selectiva a la ciutat.
Posar fi a la multireincidència: més policia al carrer i nova comissaria de proximitat
Durant aquests dos primers anys de mandat, s’ha incrementat considerablement la plantilla de la Policia Local, s’ha obert la nova comissaria de proximitat compartida amb els Mossos al Nucli Històric i s’ha creat el grup Omega format per agents policials de paisà per tal de lluitar contra la delinqüència urbana. Càmeres arreu de la ciutat, drons o fins i tot un gos formen part del pla policial per acabar amb la delinqüència a la capital del Bages. Tot i que les dades demostren que els delictes han baixat lleugerament a Manresa, a la ciutat hi ha una desena de persones acumulen més de 2.000 intervencions policials i 200 detencions en poc més d'un any i mig.
De fet, l’alcalde Aloy ja es va reunir de forma urgent amb la consellera Parlon per tractar el tema de la multireincidència a la ciutat. El govern català ja ha anunciat que els Mossos d'Esquadra faran més patrullatge conjunt amb Policia Local, muntaran dispositius específics en determinades zones i reforçaran la intervenció en qüestions d'incivisme.
Polígon del Pont Nou: sòl industrial després de 20 anys
L’espai que envolta el Congost viu una transformació profunda que marcarà un abans i un després a Manresa. Amb una inversió que supera els 20 MEUR, la més important dels darrers anys a la ciutat, les obres que s’hi estan executant serviran per ampliar el polígon del Pont Nou amb una nova zona industrial anomenada el Pont Nou II.
Aquest projecte cobreix una necessitat urgent del municipi: la manca de sòl disponible per a nova activitat econòmica. Amb l’actuació també es crearà un nou accés a Manresa per l’oest, des de l’eix Transversal, que permetrà descongestionar altres punts d’entrada a la ciutat.
Aquest nou accés es concretarà amb la futura avinguda de l’Esport, que travessarà tota la zona esportiva del Congost per acabar desembocant a la plaça del Mil·lenari, a tocar de Francesc Moragas i el Passeig del Riu.
Un tripartit ferm i cohesionat
Així és com es defineix el tripartit de Manresa. Segons l’equip de govern es tracta d’un govern “ferm i cohesionat” amb l’objectiu de transformar la ciutat. Tot i formar part de diferents partits s’ha sabut trobat els “punts en comú” amb “confiança i diàleg” per governar la capital del Bages.