El col·lectiu Docents per l’Habitatge, juntament amb diversos agents educatius de Manresa, com associacions de famílies, Càrites i l’Escola Popular de Manresa, han denunciat aquest dimecres que alumnes desnonats han estat reallotjats en pensions a Berga i Súria, obligant-los a desplaçar-se entre 20 i 50 km mentre no disposen d’un sostre definitiu.
Segons detallen, els desnonaments van tenir lloc dilluns passat i han afectat dues famílies amb alumnes d’entre 2 i 11 anys, que assisteixen a les escoles Sant Ignasi, Oms i de Prat i a la llar d’infants l’Espurna. Els docents critiquen que la justícia hagi “prioritzat” els interessos d’un fons voltor, propietari del bloc, en comptes dels drets dels infants de famílies vulnerables.
Jordi Bordes, membre del col·lectiu Docents per l’Habitatge, ha afirmat: “Això atempta el dret que tenen els infants a ser escolaritzats i a tenir una vida digna”. Bordes explica que, quan hi ha desnonaments o crisis d’habitatge per no poder fer front a lloguers o hipoteques, els alumnes pateixen “moltes dificultats” per seguir el curs acadèmic. “Ens arriben infants amb quadres d’ansietat, angoixa, problemes de concentració i el rendiment es veu molt afectat. Tasques tan quotidianes com fer feina a casa o quedar amb companys per fer treballs es compliquen molt”, ha afegit.
Els docents consideren que és “molt pervers” executar desnonaments d’un gran tenidor sense oferir allotjament dins del municipi, i lamenten que les administracions semblin no ser conscients de la crisi d’habitatge. Exigeixen al Departament d’Educació que “defensi els seus alumnes i eviti que situacions com aquestes es repeteixin”.
Segons els denunciants, aquest cas és només “la punta de l’iceberg”, especialment amb el final de la moratòria de l’escut social, i temen que molts més desnonaments puguin afectar alumnes a Manresa. “Què passarà, els enviaran a una altra comunitat autònoma? No té cap mena de lògica ni sentit”, lamenten.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Manresa recorda que les seves competències es limiten a la gestió de l’emergència habitacional, amb l’objectiu d’evitar que les famílies es quedin sense allotjament. Les solucions estructurals i definitives corresponen a la Generalitat, i quan no hi ha recursos disponibles a la ciutat, es veuen obligats a cercar alternatives d’allotjament en altres municipis.
