La secció cinquena de l’Audiència de Barcelona ha acordat que ha prescrit el cas de l’assassinat d’una dona als anys 80 a Sant Salvador de Guardiola. Els fets es remunten al 1981 arran de la desaparició d’una dona embarassada, les restes de la qual van ser enterrades a una finca. L’any 2004 es va dictar un sobreseïment provisional, ja que no es van poder identificar les restes trobades ni es va poder imputar el delicte a ningú. El 2017, però, es va reobrir la causa arran de la petició policial de realitzar noves proves d’ADN a les restes i, finalment, al 2018 es va dictar una interlocutòria per processar un home, que era la parella de la dona desapareguda. Ara, l’Audiència ha estimat el recurs d’apel·lació de la defensa de l’acusat.
Els magistrats recorden a la interlocutòria que, els delictes que tinguin assignada una pena de quinze o més anys, prescriuen al cap de vint anys. En aquest cas, exposen, els fets investigats podrien ser constituïts de diversos delictes. El més greu seria el d’homicidi –castigat amb penes de presó de 10 a 15 anys- o el d’assassinat –castigat amb una pena de presó de 15 a 25 anys-.
Segons l’article 132 del Codi Penal, “el termini de prescripció es computa des del dia en què s’hagi comès la infracció punible”. Els magistrats asseguren que la dona hauria mort entre el febrer de 1984 i el febrer de 1994, segons van dictar els informes forenses, tot i que creuen que la data més probable de la mort seria el 1984 “tenint en compte que la desaparició va ser el 1981”. En tots dos casos, però, tant si es comptabilitza la mort al 1994 com al 1984 “el delicte ha prescrit”.
L’acusació no recorrerà
El lletrat que porta l’acusació particular en nom de la germana de la víctima, Xavier Alsina, ha anunciat que no recorreran a la decisió de l’Audiència perquè “jurídicament és correcta”. En declaracions a l’ACN Alsina ha recordat que, malgrat que sí que és cert que han passat els 20 anys necessaris per a la prescripció del delicte, la víctima no va ser identificada fins a l’abril de 2018. La seva acusació sostenia que el temps comencés a transcórrer a partir de llavors.
La seva clienta, ha explicat, ha rebut amb “disgust” la decisió de l’Audiència que, indica, des d’un punt de vista “moral és una llàstima perquè hi ha un presumpte culpable al qual no se’l jutjarà”. No obstant això, avança, no recorreran a instàncies superiors “ja que tant al Suprem com al Constitucional la jurisprudència existent va en la línia de la d’Audiència”.
