El Bages reclama un grau superior d’FP de química

El Bages reclama un grau superior d’FP de química per donar resposta a les necessitats del sector empresarial i evitar la fugida de talent. És la principal conclusió de l’estudi ‘Les necessitats formatives del sector químic al Bages’, que s’ha presentat aquest dilluns a la seu d’Eurecat Manresa.

Un dels seus autors, Albert Marañón, tècnic del Consell Comarcal del Bages, ha explicat que l’objectiu és que “els joves es quedin a treballar a la comarca i donar resposta a empreses que tenen dificultats per cobrir determinats perfils professionals”. Ara els estudiants que volen cursar el grau superior han de marxar fora de la comarca. L’estudi s’ha elaborat durant un any i, per fer-lo, s’han entrevistat més d’una vintena d’empreses del sector.

El Consell Comarcal del Bages ha elaborat juntament amb l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, i Pimec un estudi per detectar quines són les necessitats formatives del sector químic al Bages. L’objectiu, segons ha explicat el president del Consell Comarcal, Eloi Hernàndez, és millorar la competitivitat de les empreses, atreure la implantació de noves activitats a la comarca, i evitar la fugida de talent.

L’estudi plasma la necessitat d’un grau superior d’FP a la comarca. Segons el treball, això permetria donar resposta a les empreses del sector, i també s’evitaria que els estudiants que vulguin continuar amb la seva formació hagin de marxar fora de la comarca. A més, un altres dels autors de l’estudi, el professor d’enginyeria química, Toni Dorado, ha subratllat que l’existència d’aquest grau també faria augmentar la demanda d’estudis a la universitat de Manresa, ja que un 15% dels estudiants que cursen estudis universitaris en química provenen de graus superiors de formació professional.

Actualment es cursa un grau mitjà d’FP, però els estudis no tenen continuïtat a la comarca. De fet, a Catalunya hi ha 12 comarques que fan cicles formatius de química i el Bages és l’únic lloc que no té cicle superior. “Això provoca pèrdua de talent, hi ha persones que no desisteixen i que decideixen canviar de comarca per fer un cicle superior”, ha subratllat Marañón.