Han passat 4 mesos de l’1 d’octubre. Quin balanç fa la CUP Tortosa dels esdeveniments?
A Tortosa l’1 d’octubre va ser un moment de molta cohesió ciutadana. Si es va poder celebrar el referèndum, no va ser perquè ho volgués un govern de la Generalitat, sinó perquè hi va haver tanta gent disposada a desobeir que allò no ho aturava ningú.
Aquell dia la ciutadania va veure que podia transformar la realitat. Va ser molt emotiu: una cosa així justifica tota una vida dedicada a la política social.
Des del punt de vista nacional, hem perdut una oportunitat d’avançar cap a la República Catalana, amb el resultat del referèndum i la vaga del 3 d’octubre. Hem cedit terreny a l’Estat.
Tot i això, som optimistes, perquè el poble va demostrar que és capaç de resistir la repressió de l’Estat. És una guerra que es guanyarà a llarg termini. Ara la ciutadania ja és conscient de la realitat: el discurs de la revolució dels somriures ja no és a la taula.
Quan diu “a la llarga” estem parlant d’anys?
Un Estat no se’l derrota en un mes o dos mesos. Ara bé, l’estat espanyol genera moltes contradiccions: té un deute impagable, la prima de risc, la inviabilitat e les pensions… Aquestes contradiccions duran més ciutadans a veure la República com una manera de millorar les seves condicions de vida. A llarg termini, això ens conduirà a poder decidir el nostre futur.
Hi va haver referèndum i proclamació de la República. Ara mateix us sembla factible la independència de Catalunya?
La proclamació va quedar com un esdeveniment simbòlic. Qui creu en la proclamació de la República es queda a defensar-la al Parlament, a legislar i publicar lleis al DOGC que la facin efectiva. Se suposa que estàs substituint un poder; el que no pots fer és marxar i abandonar aquest centre de poder.
S’hauria d’haver cridat la població catalana a defensar el dret de decidir el seu futur; avisar que hi havia l’amenaça d’una repressió contundent de l’Estat, però que fos la ciutadania qui escollís si estava disposada a defensar la seva república. La por a la repressió és una excusa per intentar justificar que faltés coratge per fer efectiva la declaració.
L’actitud de la Generalitat no va ser coherent?
No es tracta de censurar actituds individuals. Ara bé, si realment apostes per una declaració d’independència, has de ser conscient de les conseqüències que se’n derivaran. Si no, te n’apartes i deixes entrar-hi altres que sí estiguin disposats a assumir aquestes conseqüències. I ho dic des del màxim respecte per la gent que està patint les repercussions de tot plegat.
Creieu que la Generalitat, inclosa la CUP, heu pecat d’ingenus?
Ens sorprèn que el Govern no preveiés aquest nivell de repressió estatal. L’estat espanyol sempre ha estat molt dur amb qualsevol cosa que desafiés l’establishment. A l’estat espanyol sempre hi ha hagut presos polítics, si bé hi ha una part de la societat que ara n’ha esdevingut més conscient.
Potser a la CUP vam confiar massa en el que ens deia el Govern, perquè fins i tot se’ns va privar de certa informació. Potser no vam ser prou bel·ligerants com per exigir més transparència en la informació i una presa de decisions més col·lectiva. També cal tenir en compte que la nostra força per imposar la via de l’enfrontament més directe amb l’Estat, amb la desobediència pacífica, però contundent i ferma, és limitada.
Té futur la CUP?
L’esquerra independentista té futur, i la CUP és el resultat de l’esquerra independentista. No és, però, un partit clàssic, en el sentit que el seu objectiu no és perdurar. Formem part d’un projecte més ampli: aconseguir la independència de Catalunya per millorar les condicions de vida de les persones. Ara mateix és una eina útil per a l’esquerra independentista, però pot ser que dintre de quatre anys ja no ho sigui.
Us imagineu un president de la Generalitat cupaire?
Sempre hem vist la via institucional com un altaveu del nostre discurs, una eina per pressionar.
La nostra aspiració no és governar, sinó transformar la societat. Ara bé, en el context actual, si cal que la CUP entri en un futur govern de la Generalitat per garantir que s’avança en el camí per fer efectiva la República, estem disposats a fer-ho.
La societat hauria de canviar molt per tenir un president de la CUP. Com hem vist a Madrid i a Barcelona, si no hi ha una societat combativa, capaç de defensar els seus drets, cap govern o alcaldessa tindrà mai força per fer polítiques que qüestionin el poder, encara que vulgui; hi ha molts lobbies pressionant.
I un alcalde de Tortosa cupaire?
Com he dit, no creiem que des del si de les institucions puguin canviar-se les coses. Sovint, quan la CUP planteja certs canvis, l’Ajuntament ens diu que tècnicament o legalment no són possibles; si el poble ho exigís, però, el govern local ho faria.
Tortosa necessita un canvi i nosaltres estem disposats a facilitar-lo. Ja fa massa temps que les mateixes persones lideren la ciutat.
S’ha de transformar la societat perquè les institucions es vegin obligades a canviar. Cal una societat més polititzada i sense por a renunciar a una mica de confort per poder aspirar a construir una societat millor.
És molt desigual, la societat tortosina?
Al Baix Ebre, el 89 % dels contractes que se signen són temporals i inferiors a tres mesos. A Tortosa hi ha més de 1500 famílies que necessiten l’ajuda de Càrites i Creu Roja per poder menjar. Entre el 15 i el 20% de la població necessita aquestes ajudes, i tenim un 50 % d’atur. Això és convidar els joves a marxar, no hi ha perspectives.
El capital humà que hauria de transformar la societat marxa a estudiar i ja no torna, perquè aquí no té expectatives laborals. Hi ha molt camí per fer, a les Terres de l’Ebre.
Ja fa anys que hi ha universitat, a Tortosa.
Sí, però hi trobem a faltar més graus vinculats al territori, per exemple, relacionats amb el sector agroalimentari.
A Tortosa, i a les Terres de l’Ebre en general, hi ha una aposta molt clara pel turisme, i ens sembla un error. Aquest sector pot ser una de les potes del model productiu, però no l’única. Genera llocs de treball precaris, temporals, molt estacionals.
Cal pensar en el potencial del territori: si tenim productes agrícoles, per què no els transformem aquí, en comptes d’enviar-los a Lleida? Gaudim d’una massa forestal molt important, que podem vincular a models de producció més ecològics.
D’altra banda, a la Catalunya central hi ha ciutadans que van a treballar a Barcelona i a dormir al poble. Aquí ens calen unes infraestructures més dignes, perquè un tortosí pugui, per exemple, anar a treballar amb transport públic al Camp de Tarragona. La responsabilitat no és exclusivament dels governs ebrencs: tot Catalunya necessita potenciar l’equilibri territorial.
Políticament, com veu la societat tortosina?
Per a nosaltres entrar a l’Ajuntament va ser una sorpresa molt grata. A la capital del Baix Ebre hi ha diversos factors, com la influència del bisbat, el caciquisme o la repressió franquista, que potser expliquen el fet que la societat sigui conservadora.
N’és una mostra el fet que s’acabi de canviar el nom d’una plaça, la de Joaquim Bau, que duia el nom d’un home que va donar suport a dues dictadures, que formava part d’un govern que va bombardejar la ciutat.
Per què creu que no se n’havia canviat abans el nom?
Hi ha hagut una omissió de responsabilitat institucional per part de l’Ajuntament i de la Generalitat. No han explicat a la població el que significaven certs símbols i personatges. Molta gent s’hi ha acabat acostumant.
A més a més, el bàndol que va guanyar la guerra va exercir el seu poder i no hi ha hagut la valentia política per ser coherents, encara que això impliqués perdre vots.
Quines actuacions hi ha pendents?
La CUP demana que es compleixi la Llei de Memòria Històrica i es retirin els símbols i els noms franquistes de la ciutat. Hem presentat mocions i l’equip de govern ens ha dit que s’anirien retirant. Encara tenim monuments, com el monòlit del parc, dedicats als qui van venir a pegar-nos l’1 d’octubre. El monument franquista més gran de Catalunya també ha de desaparèixer del riu Ebre. I la Creu de Santa Clara.
El vostre grup s’ha manifestat en més d’una ocasió sobre les deficiències hospitalàries a la capital del Baix Ebre.
A l’Hospital Verge de la Cinta, d’àmbit territorial, s’hi han tancat plantes i quiròfans, i no s’hi ha fet les inversions que caldrien. S’hi han anat posant pegats que no fan sinó postergar la solució ideal: construir un nou hospital.
D’altra banda, les Terres de l’Ebre necessiten més centres d’atenció sociosanitària, destinades, per exemple, a pacients que s’han operat recentment. Així no caldria enviar-los a casa ni ocupar unes instal·lacions de primera categoria.
La titularitat dels hospitals no hauria de ser municipal. Com que l’Ajuntament no disposa de personal per gestionar directament les empreses municipals sanitàries, en deriva la gestió a una empresa privada, concretament Sagessa. Aquesta empresa es regeix pel dret mercantil privat, per la qual cosa és més difícil de fiscalitzar. I estem parlant de diners públics. De fet, hi ha hagut irregularitats que s’estan investigant.
MARTA MILIAN ARIÑO
