Això permet el seguiment estret de l’evolució de l’estat clínic mitjançant el monitoratge de les constants vitals d’activitat física, qüestionaris i un sistema de missatgeria qeu pot operar a temps real. A més, incorpora una llista de les prescripcions que els pacients han de seguir dins el seu pla de cura, que pot incloure l’enviament al pacient o cuidador de vídeos educatius breus.
Es tracta, afegeix, d’una solució que ”facilita molt la tasca dels metges, perquè els dona accés a tota la informació del pacient”, al mateix temps que reverteix en ”la millora en la comunicació i en el flux d’informació entre l’hospital i l’atenció primària”, un fet que ”afavoreix la descàrrega hospitalària i promou la col·laboració entre el personal sanitari i els cuidadors socials”.
Gràcies al seguiment i monitoratge dels pacients s’han detectat de manera precoç empitjoraments clínics i s’ha pogut actuar de manera coordinada amb els equips d’atenció primària per evitar ingressos a urgències sanitàries. Torres ha afirmat que hi ha hagut ”casos de tot tipus” ja que moltes vegades, l’efecte màxim de les medicacions que s’inicien durant l’ingrés hospitalari es produeix setmanes després de l’alta, com és el cas d’antiarrítmics o medicaments per a la tensió.
Aquests efectes són difícils de diagnosticar i imprevisibles; per això, el seguiment mitjançant l’aplicació permet la detecció precoç i ràpida. Torres ha assegurat que els ha permès detectar ràpidament infeccions que els pacients han adquirit durant l’estada hospitalària i que no es manifesten fins als pocs dies després de l’alta.
El sistema també ha estat especialment útil quan els pacients amb malalties cròniques s’enfrontaven a una cirurgia major de recanvi de pròtesi de maluc o de genoll. Això ha permès detectar un mal control del dolor els primers dies després de l’alta i optimitzar el tractament o avançar visites davant la sospita de complicacions inesperades, ha assenyalat Torres.
El sistema també ha permès controlar millor la pressió arterial i el sucre en el període de temps al voltant de la intervenció quirúrgica en pacients hipertensos o diabètics i fer seguiment fotogràfic d’hematomes i ferides quirúrgiques per detectar les complicacions locals a la ferida.
El director de la Unitat Health d’Eurecat, Felip Miralles, explica que els principals beneficiaris d’aquestes millores són els pacients amb més d’una malaltia crònica i fragilitat a causa de ”factors socials, econòmics o clínics, un perfil que normalment es correspon amb gent d’edat avançada”.
Els pacients crònics suposen el 70% de la despesa sanitària a Europa
D’acord amb els darrers estudis sanitaris, els malalts crònics concentren el 70% de la despesa sanitària d’Europa, on es calcula que set 7 de cada 10 llits d’hospital estan ocupats per pacients d’aquestes característiques; un escenari que ”el projecte CONNECARE pot ajudar a revertir, tant des del punt de vista de la qualitat de l’atenció que reben com des de la perspectiva de la despesa sanitària”, apunta.
Els pacients crònics habitualment presenten diverses malalties que requereixen seguiment per part de diferents especialistes mèdics, un fet que repercuteix en què hagin de fer molts desplaçaments i que fa molt necessària la sistematització de la informació. CONNECARE està basat en el concepte de Medicina ‘4p’ (predictiva, preventiva, personalitzada i participativa) i està orientat a proporcionar suport a la presa de decisions per a la gestió personalitzada i adaptativa, a la vegada que ofereix eines per monitorar l’estat i les activitats dels pacients i els aporta recomanacions perquè puguin gestionar-se autòmament i millorar així la seva qualitat de vida.
CONNECARE, un projecte internacional
A més d’implementar i avaluar un nou model organitzatiu per a la cura integral, CONNECARE ha testejat eines basades en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a la gestió clínica adaptativa i personalitzada, amb la finalitat d’implementar un enfocament de la cura, proactiu i preventiu.
CONNECARE ha assajat, mitjançant estudis clínics, una solució integrada per millorar la comunicació i connectar pacients, cuidadors i professionals de la sanitat, a fi de potenciar l’autonomia dels pacients. CONNECARE (acrònim de les sigles Personalised Connected Care for Complex Chronic Patients) s’inscriu en el programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea (CE) i està dotat amb 4.964.189 euros. El projecte, que es duu a terme a Catalunya, Israel i Groningen, compta amb nou participants de sis països i finalitzarà al desembre.
A més de l’IRBLleida hi participen l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, Assuta Medical Centers LTD i Ewave LTD (Israel), Academisch Ziekenhuis Groningen i Università Degli Studi di Modena e Reggio Emilia (Itàlia), Technische Universitaet Muenchen (Alemanya) i Advanced Digital INnovation UK LTD (Regne Unit).
