El pròxim 17 de juny es complirà un any de la investidura de Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona. Després d’aconseguir el suport necessari del PP i els Comuns, i arrabassar-li a Xavier Trias la possibilitat d’assolir l’alcaldia, el líder socialista es va postular com el batlle de la ciutat comtal. Començava així un govern en solitari, el primer del barceloní al capdavant del consistori. Malgrat rebre el suport dels populars i el grup d’Ada Colau, el socialista ha hagut de fer front al primer any de gestió municipal amb poca complicitat per part de les altres formacions. A continuació, analitzarem quin ha sigut el recorregut de Collboni durant aquesta primera etapa, on no ha acabat d’assolir la confiança suficient de la cambra municipal. De fet, l’alcalde ha trobat més enemics que amics durant el primer curs de la legislatura. En tot cas, com ha sigut el camí que ha seguit Collboni durant aquests 12 mesos?
Pla Endreça, la mesura estrella
Si alguna proposta es pot destacar durant aquest primer any, ha sigut el Pla Endreça. Aquesta acció ha sigut el projecte de mandat per donar una resposta integral, transversal i coordinada per garantir l’excel·lència de l’espai públic de Barcelona. A més, la intenció de l’Ajuntament és mantenir-lo durant el mandat, i seguir augmentant els 435 milions euros inicials amb els quals va partir de zero. Sota aquest paraigua, Collboni ha anat desplegant accions per tal de millorar els carrers de la ciutat i, sobretot, fer front a la principal problemàtica dels barcelonins. Segons el primer Baròmetre que es va publicar amb el socialista al capdavant de l’Ajuntament, la sensació d’inseguretat va tornar a ser la principal preocupació dels ciutadans. I la neteja, la tercera.
Els esforços de Collboni s’han centrat a triplicar la inversió del manteniment de l’espai públic. Amb una especial atenció a la neteja dels carrers, amb nous equips i més presència. A més, l’alcalde també ha incorporat més agents de la Guàrdia Urbana per fer front a una de les problemàtiques que més ha ressonat durant aquests darrers mesos: la multireincidència. L’última notícia sobre això va ser la de sumar 200 agents més per tal d’encarar la temporada d’estiu, que estarà especialment marcada per l’esdeveniment esportiu que acull Barcelona: la Copa Amèrica de Vela.
Pocs amics a l’Ajuntament
Collboni va acceptar el repte de fer front a la gestió municipal en solitari. El desgast i la intensitat quan no hi ha un govern estable s’ha fet evident aquest any. De fet, un dels punts febles d’aquest primer curs del mandat ha sigut el poc suport que ha rebut de les formacions polítiques. La relació més delicada, segurament, amb Barcelona En Comú. El grup liderat per Ada Colau no li ha posat el camí fàcil a Jaume Collboni. De fet, van jugar un paper fonamental a l’hora de votar els pressupostos municipals – els més elevats de la història del consistori – .
Els comuns no van accedir a donar el ‘sí’ als comptes municipals si aquest no anava lligat d’un acord de govern. La negativa socialista va suposar que, finalment, aquests fossin aprovats mitjançant el mecanisme de la qüestió de confiança. Això sí, deixant molt malmesa la relació entre el PSC i BComú. De fet, Colau va lamentar públicament que Collboni els acusés ‘d’irresponsables’, ja que durant aquelles setmanes també van fracassar els pressupostos de la Generalitat. Segons Collboni, els comuns culpables d’ambdós. I, a 14 de juny, és complicat albirar un pacte entre les dues formacions.
En tot cas, aquesta setmana ha estat especialment marcada per un possible pacte de govern entre PSC i ERC. Va ser fa un parell de dies quan la possibilitat de repartir dues tinences d’alcaldia es va fer més notable que mai. No obstant això, la militància dels republicans, que s’encarregarà de decidir si es fa efectiu o no, va decidir ahir ajornar la trobada per motius d’aforament. Per tant, tot apunta que l’aliança entre els dos partits trobarà resposta la setmana que ve. Tal com evidencia l’escenari polític municipal, l’alcalde Collboni només ha sabut trobar conformitats i sintonia amb ERC. Aparentment, els únics candidats a formar part de l’equip socialista al consistori.
El camí que queda per fer
A la pràctica, les ‘grans transformacions’ de la ciutat encara han d’arribar. De fet, tal com va anunciar el govern de Collboni fa uns mesos, durant el mandat es duran a terme diverses accions que comportaran un canvi notable a la capital catalana. Per exemple, la transformació de la Via Laietana i La Rambla, la finalització de la connexió del tramvia, el nou Hospital Clínic o la cobertura de la Ronda de Dalt. Aquest seguit d’accions són les que estan fixades al full de ruta del socialista, i abans d’arribar al 2027 s’espera que algunes d’elles estiguin finalitzades.
En tot cas, Collboni haurà de fer front a tot el que encara queda de repte amb algunes dificultats. La més evident, a ulls de molts dels barcelonins, el problema de la massificació turística amb l’habitatge al punt de mira. Tot i que l’alcalde ha promès regular els habitatges d’ús turístic, Barcelona viu actualment una de les etapes més intenses relacionades amb aquest tema. I ara que estem a les portes de l’estiu, incentivat amb un esdeveniment com la Copa Amèrica de Vela, caldrà veure com gestiona l’executiu municipal la gran afluència de turistes que viurà la ciutat.
