El ‘no’ a la candidatura de Baños i 17 persones més per motius com els avals, la informació sobre afinitats polítiques i “fer campanya fora dels actes programats”, es va fer pública dimarts a la tarda i ha arrossegat polseguera a les xarxes i també en un acte electoral a Barcelona dimarts al vespre. Als Escolapis de Diputació, hi va haver diverses intervencions que van criticar amb duresa la decisió de la Junta Electoral, de fet alguna veu va demanar que s’aturés la votació telemàtica que havia arrencat feia poques hores.
I l’endemà, dimecres, l’entitat ho va fer per donar marge, finalment, als exclosos a presentar al·legacions. Baños va ser un dels que ho va fer i va explicar en declaracions a RAC1 que va participar a la tertúlia radiofònica com a periodista –va dir que explícitament que no podia parlar de l’ANC perquè havia arrencat la campanya. L’article 7.2 del reglament electoral de l’Assemblea apunta que, més enllà dels actes presencials amb tot els candidat convidats, “cap altra publicitat ni campanya no estarà permesa, i podrà ser exclòs el candidat que ho incompleixi, si a criteri de la Junta Electoral aquest incompliment fos de rellevància significativa”.
Després d’estudiar les al·legacions, la Junta Electoral va readmetre les candidatures de Pere Camps, Xavier Ludevid i Elisenda Romeu com a candidats a representació nacional i els de Jordi Alemany, Neus Cerdà, Marcel·lí Corominas, Francesc Esteve, Joan Martínez, Eva Riera, Mateu Rodes i Tomàs Sayes com a candidats de representació territorial. A banda de Baños, en van quedar fora definitivament també Alexis Azuaje, Adrià Aragonès, Miquel Àngel Audí, Gràcia Ferrer, Joan Folch i Sergi Masip.
Primera nit electoral d’una entitat sense president
En paral·lel a la polèmica interna, l’Assemblea ha organitzat a la seu nacional de l’entitat la primera nit electoral dels seus sis anys d’història. L’entitat preveu començar el recompte a partir de les 5 de la tarda i hi ha una roda de premsa prevista a partir de les 9 del vespre per donar-ne detalls. Els candidats que ho vulguin també podran seguir el recompte des de la seu del carrer Marina.
Un cop se sàpiguen els resultats, l’entitat no tindrà encara ‘de facto’ una nova presidència. De fet, aquest divendres fa just quatre mesos que l’ANC no té president ja que a mitjans de novembre Jordi Sànchez va renunciar-hi per concórrer a la llista electoral de JxCAT el 21-D. Va deixar el càrrec un mes després d’haver ingressat a la presó de Soto del Real, de forma preventiva, acusat d’un presumpte delicte de sedició i rebel·lió.
Des de llavors, el vicepresident de l’entitat Agustí Alcoberro, que no opta a la reelecció com a membre del Secretariat, ha assumit les funcions de portaveu de l’entitat. Precisament Alcoberro votarà a la seu del carrer Marina aquest dissabte cap al migdia.
I la presidència, a mans de qui?
Així doncs, a partir del resultat d’aquest dissabte s’obre una altra incògnita. Correspon als membres del Secretariat escollir entre ells els quatre càrrecs orgànics de l’entitat: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria. Els 77 membres entrants hauran de decidir, doncs, a mans de qui recauran aquestes funcions. Una decisió que es prendrà a la sessió constitutiva del 24 de març a L’Hospitalet de Llobregat.
Fa dos anys, van caldre unes set hores per decidir a Ripoll els càrrecs de pes de l’Assemblea: una pugna, llavors, entre el ja president Jordi Sànchez i l’editora i activista Liz Castro, que per 30 vots de marge s’havia imposat a les eleccions i va decidir fer un pas endavant per postular-se a la presidència.
Ara, i entre d’altres, presenten candidatura nacional el president del CIEMEN, David Minoves; el cap de premsa de l’entitat sobiranista Adrià Alsina; la professora d’Economia de la UB Elisenda Paluzie; i David Fernàndez, vicepresident del Cercle Català de Negocis.
Sigui com sigui, i amb els noms que sigui, a partir d’ara el nou Secretariat , haurà d’aplicar el full de ruta que l’entitat es va marcar a l’assemblea general ordinària de finals de febrer. La ponència política de l’Assemblea insta el Govern a “construir la República declarada com un marc real de garantia de drets civils i socials, enfront de la involució democràtica i repressiva que està duent a terme l’Estat”.
