El cap de la secció de Diversitat i Medi Natural del departament de Territori, Xavier Marco, ha explicat que amb aquesta actuació d’urgència “intentem salvar les nidificacions just abans que les cigonyes ponguin els ous i alhora evitar el risc traslladant els cinc nius que suposaven un perill imminent”. “És una solució provisional perquè ens trobem en plena època de nidificació i anem contra rellotge per garantir que es puguin reproduir, però a partir d’ara haurem de buscar una solució definitiva”, ha afirmat. Marco ha insistit que l’objectiu és fer possible la “cohabitació” de diferents aspectes com són la recuperació del monument, la presència de cigonyes i la seguretat dels vianants. Tot i que encara s’ha de definir conjuntament amb tots els departaments implicars, aquesta solució més permanent passaria, segons ha dit, per per trobar nous llocs més segurs per als nius a la mateixa catedral i el seu entorn més immediat.
Segons Marco, es preveu que en qüestió de dies les aus ponguin els primers ous i la nidificació s’allargui fins a mitjans o finals de juliol. També ha precisat que aquests pròxims dies es farà un “manteniment constant” per evitar que les cigonyes tornin a intentar fer el niu allà on ara s’han retirat.
Una solució “civilitzada”, segons Ipcena
Segons el portaveu d’Ipcena, Joan Vàzquez, amb la solució adoptada queda clar que “els contraforts estan en bon estat, no són estructures ruïnoses i es poden alliberar de les xarxes” i, per tant, “és una manera civilitzada de demostrar que es pot conservar el patrimoni històric i alhora una de les icones més singulars que hi ha a Lleida com són les cigonyes”.
Vàzquez insisteix que les cigonyes són aus “molt tossudes” que costa molt que canviïn d’edifici per fer els seus nius, però és molt més fàcil que puguin traslladar-los a llocs més segurs del mateix immoble si se’ls posen facilitats, com en aquest cas, perquè els moguin de les torres als contraforts.
“Totes les parts hem tirat una mica enrere i ens hem entès, estem a l’inici d’una solució que esperem que sigui pròspera”, ha remarcat. Vàzquez ha recordat que un dels acords és visitar durant aquest anys altres edificis singulars a l’Estat on hi ha nius de cigonyes i s’ha trobat una solució de convivència “exitosa” per prendre’n exemple en el cas de la catedral de Lleida. El portaveu d’Ipcena ha citat casos a Logronyo on s’han col·locat cistelles elevades als contraforts on les aus poden instal·lar els nius de manera que no humitegen la pedra. També apunta que es poden impermeabilitzar la part superior dels contraforts i, sobretot, fer un manteniment anual per reduir el volum dels nius. El portaveu d’Ipcena reclama que es destinin diners públics a aquestes actuacions per preservar una espècie protegida. “Les cigonyes no s’han de veure com un problema sinó com a una oportunitat”, insisteix.
D’altra banda, el portaveu del grup ecologista celebra que s’hagin retirat tots els elements ant-cigonyes de l’església de Sant Martí i confia que el més aviat possible es retiri també l’instrument que evita la instal·lació de nius a l’església de Santa Maria de Gardeny.
Vàzquez també ha dit que la querella que s’havien plantejat presentar des d’Ipcena i Seo BirdLife “quan estava en perill la supervivència de les cigonyes” queda “paralitzada” davant la via de solució del conflicte.
El Capítol de la Catedral “avala” el trasllat
En un comunicat, el Capítol de la Catedral “avala” el trasllat dels nius ubicats a la façana de la Catedral per situar-los als contraforts. Recorden que “aquesta decisió, que suposa la retirada de cinc nius de la façana del temple, es porta a terme atès l’elevat risc que suposen els nius per a les persones en cas de caiguda a la via pública de branques o d’elements materials”.
“Aquest seria el primer punt del seguit d’acords per iniciar el procés de rehabilitació de la Catedral alhora que s’intentarà mantenir una colònia sostenible de cigonyes que ja formen part del paisatge de la ciutat”, afegeixen. El Capítol de la Catedral també ha anunciat que començarà ben aviat una ronda de contactes amb el Departament de Cultura de la Generalitat en aquest procés de rehabilitació d’un temple que és Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).