Ricard García, president de la Mulassa de Tarragona: “El Ball de la Sebastiana del Castillo aportarà una visió més femenina i crítica a les festes”

Avatar photo

El nou ball parlat de la Sebastiana del Castillo s’ha presentat com la gran novetat del programa de Santa Tecla 2018. Quins són els seus orígens?

La història es remunta al  segle XVII o segle XVI. És la història d’una bandolera andalusa, de Javalquinto -un poble al costat de Jaén-  que es va fer popular i va acabar com un romanç que es va escampar per tot el territori espanyol. Cada població, amb el pas del temps, va fer la seva versió del ball. Hi havia una part del ball que era fixa, sobre la vida i els crims de la Sebastiana del Castillo i que acabava amb el seu ajusticiament. Però, per exemple aquí a Tarragona, quan es va representar, els que feien el ball deien que moria a Tarragona i s’ajusticiava el 23 de setembre -dia de Santa Tecla- a la ciutat.

Rep el nom d’una dona. Incorpora algun tipus de crítica feminista o semblant?

Aquest tipus de balls abans els representaven els homes. Nosaltres, en l’adaptació que hem fet volem que el protagonisme sigui de les dones, intentant conservar el que és històricament el ball. És una bona ocasió perquè una dona sigui la protagonista del ball. Gairebé tot està representat per dones i només deixem pels homes els papers dels ‘dolents’: la justícia, els pares, els germans… El ball el componen 22 actors i només 5 són homes. També el que s’ha fet aquí és una adaptació per ‘tarragonitzar-lo’ una mica.

Com sorgeix la idea de recuperar-lo i refer-lo?

Aquest ball es va representar des del 1850 fins al 1929 a Tarragona, segons les cròniques de les quals disposem de Pin i Soler i de tota la documentació. Aquests és un ball que, a més, es va representar a moltes poblacions de Tarragona. Es va representar a Mont-roig, a Prades… És a dir, poblacions petites tenen la seva representació d’aquest ball. La voluntat de l’entitat era recuperar un ball parlat i ja feia anys que en parlàvem -des del 15è aniversari-, però estàvem mirant quin era el més adient, i de quin teníem més documentació perquè fos més fàcil recuperar-lo. L’any passat, quan vam fer el canvi de vestuari i també d’imatge pel 30è aniversari, ja teníem clar que el ball a recuperar seria el de la Sebastiana del Castillo. Vam tenir accés al text original i a una partitura, gràcies a l’Elisa Arévalo, una estudiant que fa uns anys ja va fer un treball de recerca sobre aquest ball. Dins de la nostra entitat hi ha gent que no té cap paper, i era una manera d’oferir l’oportunitat a aquestes persones. També és una oportunitat de creixement per l’entitat. És una manera de fer més gran la base social de l’entitat i teníem les eines, ja que comptem amb el Marc Chornet, que és un professional en aquest sector i mulasser des de fa molts anys, i s’ha encarregat de la direcció artística.

Com explicava, hi haurà una part fixa i una altra dinàmica. Que primarà en cadascuna d’aquestes?

La part fixa exposarà des de la vida de la Sebastiana del Castillo a Andalusia fins que comet algun dels crims i ha de fugir. Aquesta part l’hem adaptat com si fugís a Tarragona. Aquí coneix una sèrie de bandoleres, i cadascuna d’aquestes explicarà una mica la seva història. També hi ha el paper de la narradora. Nosaltres hem optat perquè sigui la neboda de la Sebastiana, que serà qui explicarà la història de principi a final i anirà canviant d’idioma. El ball estava escrit en castellà fa 100 anys, ja que era una manera de passar la censura. Nosaltres hem deixat les parts que passen a Andalusia en castellà, i quan arriba la Sebastiana a Tarragona, els personatges d’aquí parlen en català. Hem intentat adaptar-ho a l’actualitat.

La sàtira, de la mà de l’actualitat de la ciutat, també hi seran molt presents.

La sàtira feminista serà la que tingui més protagonisme. No estem parlant d’un ball de mofa, és més solemne. Està entre el retaule i Dames i Vells.

El format, però, serà més semblant al de Dames i Vells i no s’inclourà com un element itinerant del Seguici. Per què?

No serà un ball itinerant, sinó que hi haurà una sola representació. Es podria assemblar al Retaule que sempre té un dia de representació a l’any. Antigament, s’havia fet com un ball itinerant, però el seguici de fa 100 anys no és el seguici d’ara. També ha estat per una qüestió de protagonisme perquè el ball tingui el seu dia. El dia que es representa, el 18 de setembre, a més, hi haurà un gran volum de gent perquè abans se celebra la baixada de la Mulasseta Petita, l’Àliga… I a les 20h, al mateix lloc, encara podrem comptar amb un gran volum de gent.

Sense desvetllar-ho tot, què ens explicarà el ball parlat de la Sebastiana del Castillo?

És la història d’una bandolera, d’una criminal de l’època, a la qual li priven les seves llibertats i es venja acabant amb tots els estereotips.

Què aportarà de nou a les festes de Santa Tecla?

Jo crec que tractant-se d’un ball tan important com es descriu a les cròniques de l’època, tindrà protagonisme, ja que Tarragona serà el primer lloc on es recuperi aquest ball. Des que es va deixar de representar no s’ha fet cap representació més, ni de manera esporàdica. Aportarà una visió diferent a les festes, una visió més femenina i més crítica no només en l’àmbit local, sinó mundialment respecte a les injustícies que pateixen les dones avui en dia.

També serà diferent perquè les coreografies que estem fent no tindran res a veure amb els balls parlats que estem acostumats. Antigament, les representacions de la Sebastiana del Castillo portaven pirotècnia o algun petit canó… Ara tot això s’ha canviat i gràcies al Marc Chornet i a la Neus Pàmies hi haurà una part de dansa més innovadora.

Per acabar, recordem quin dia s’estrena el nou ball parlat de la Sebastiana del Castillo.

El 18 de setembre, a les 20h, a la plaça de les Cols.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Josep Lluís Rius, cap de colla del Lleó de Reus: “La presentació del Lleó Petit serà breu, però molt intensa”

Notícia següent

Iniciades les obres de la segona sala d’hemodinàmica de l’Hospital Universitari Joan XXIII

Notícies relacionades