Reus Refugi: "Open Arms fa una feina insubstituïble salvant vides. Cal donar-los acollida"

Imatge d'una trobada de Reus Refugi. Cedida.

Reus Refugi és una entitat que dona suport a les persones refugiades i que treballa per a la seva acollida i la integració social. El seu objectiu és crear consciència social sobre la crisi dels refugiats i promoure la convivència al territori.

 

Com neix i funciona l’entitat?

Sorgeix durant l’estiu del 2016, com a plataforma ciutadana que agrupa persones inquietes davant la manca de resposta institucional a l’anomenada “crisi de refugiats”. Aquestes persones han posat sobre el paper una situació que existeix des de fa molts anys i que pràcticament és permanent: la necessitat que milers de persones han tingut per marxar de casa seva.

A l’estiu del 2018 es va establir un centre d’acollida a Reus gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda als  Refugiats (CCAR), i nosaltres ens vam brindar a cooperar en les tasques d’acompanyament dels refugiats. Al mateix temps, vam créixer molt en activitat però també en nombre de membres, i això ens va fer donar el pas de constituir-nos en una associació amb personalitat jurídica.

Rebeu el suport d’alguna institució o organització?

No rebem cap suport econòmic, tot i que mantenim col·laboracions amb la CCAR, o altres associacions privades amb les que organitzem cooperacions puntuals. Som socis de la cooperativa “Llars familiars”, de Reus, i ens financem íntegrament a través de les accions que desenvolupem al carrer i amb la venda de marxandatge i donacions de particulars. 

Quin és l’objectiu de Reus Refugi?

Tenim dues línies de treball bàsiques, una és la tasca de sensibilització de la nostra ciutadania per eixamplar el teixit d’acollida, vital per a la integració de les persones refugiades. L’altra és el suport directe als nouvinguts,  treballem per reforçar la seva autonomia personal, que inclou l’accés a l’habitatge, la inserció laboral, social i cultural.  

Quins objectius us proposeu amb les persones refugiades?

A curt termini ajudarem les persones que acaben el programa d’ajudes i que es quedaran sense suport econòmic. També tenim en compte aquells als qui negaran la sol·licitud d’asil i que en conseqüència estaran en situació “irregular”, sense permís de residència ni treball. 

Com és l’acompanyament a les persones refugiades?

Generalment comença fent de parella lingüística, quedant algunes hores a la setmana per ajudar-los en l’aprenentatge de l’idioma, els costums, l’entorn social, etc. Cal tenir en compte la persona, l’origen, els seus interessos, bagatge cultural, història personal, etc. També organitzem activitats en grup, com excursions, projeccions de pel·lícules o celebracions de les festes populars, per a que coneguin millor el nostre entorn social i consolidin relacions entre ells i amb la població.

Quantes persones acompanyeu?

Durant els primers sis mesos tenim grups de 40 o 50 persones, però actualment hi ha moltes famílies i ja no es fa un acompanyament individual sempre. Quan van tenint més autonomia també varia el sentit i la freqüència dels contates. No tots acompanyem en el dia a dia, alguns ens dediquem a les tasques organitzatives.

Quin és el perfil dels refugiats? Com acostumen a arribar?

El perfil inicial va ser el de nois joves, que arribaven sols, tot i que alguns amb família pròpia al seu país d’origen –és a dir, parell i fills-, i procedents del nord d’Àfrica o el Pròxim Orient –de cultura àrab-, o de l’Àfrica subsahariana, i algunes persones de l’Àsia central, de Bangladesh. Aquestes persones van arribar per la via marítima, rescatades pels vaixells d’Open Arms, i van tenir la fortuna d’entrar molt ràpid en el programa d’acollida. El perfil ara ha anat variant, i en els següent grups que han entrat trobem més llatinoamericans, que solen venir amb la família per vies normals, i en entrar a territori espanyol demanen asil. En aquest cas han d’esperar bastant per poder accedir a un centre d’acollida.

Per a ells, Reus és una ciutat de pas o el seu destí final?

Per a la majoria és un destí final, ja que s’han sentit molt ben acollits i s’ha integrat en un entorn amable i protector. Tanmateix, aquesta voluntat seva dependrà de la possibilitat de mantenir-s’hi econòmicament, cosa que serà difícil en el moment que perdin la seva protecció econòmica o també la legal. 

La feina d’altres entitats, com Open Arms, us ha comportat més coneixement o consciència de part de la ciutadania?

Sí. Open Arms i altres organitzacions com Stop Mare Mortum han posat davant l’opinió pública la tragèdia quotidiana de les persones que volen arribar per vies insegures i malgrat la postura absolutament no ja passiva, sinó activament i criminalment en contra dels estats de la Unió Europea. 

Open Arms fa una feina insubstituïble salvant vides, i en la mesura que aconsegueix dur aquestes persones a un port segur fa emergir la necessitat de donar-los acollida. Això pot ocultar el fet que molts altres estan arribant per altres vies i que estan sent retornats “en calent”, sense les mínimes garanties legals que els permetin cursar la seva sol·licitud d’asil.

Com pot col·laborar la població amb la vostra entitat?

Estem oberts a tothom que ens vulgui acompanyar com a membre. Es pot col·laborar participant en accions i actuacions, en les assemblees i en els grups de treball. No es paga cap tipus de quota, tot i que sí acceptem donatius, que són la nostra principal font de finançament. També hi ha la opció de fer voluntariat en l’acompanyament directe dels nouvinguts, i des de l’associació els facilitem el contacte amb el CCAR, l’entitat que ho dirigeix.

Heu notat un increment en el nombre de persones que arriben?

Tot i que les xifres parlen d’una disminució general, hi continua havent un gran contingent de persones que tenen pendent la seva entrada en el programa i que es mantenen en una situació molt precària. Hem comprovat que continua arribant molta gent de països com Veneçuela, Hondures, El Salvador o Colòmbia, que normalment tenen una integració més fàcil i que en alguns casos no arriben a necessitar del programa d’ajuda. També ha baixat, sembla, el flux dels menors que arriben sense acompanyament, i que són tutelats per la Generalitat, però que suposaran un nou repte en anar assolint la majoria d’edat i sortir d’aquesta tutela.

Com pot col·laborar la població amb la vostra entitat?

Estem oberts a tothom que ens vulgui acompanyar com a membre. Es pot col·laborar participant en accions i actuacions, en les assemblees i en els grups de treball. No es paga cap tipus de quota, tot i que sí acceptem donatius, que són la nostra principal font de finançament. També hi ha la opció de fer voluntariat en l’acompanyament directe dels nouvinguts, i des de l’associació els facilitem el contacte amb el CCAR, l’entitat que ho dirigeix. 

Quin és l’objectiu més proper?

Ara mateix estem buscant algú que ens cedeixi un local prou ampli per poder mantenir un centre de suport estable i de referència per a les persones refugiades. Si algun propietari generós ens vol fer aquest gran favor, que contacti amb nosaltres. Per a qualsevol cosa, ens poden escriure a reusrefugi@gmail.com.