El Govern ha enviat aquest dimarts al Consell General el Projecte de llei de mesures per millorar el poder adquisitiu de la ciutadania. Es tracta del text que permetrà implementar les propostes del paquet de mesures transversals anunciat ara fa unes setmanes pel cap de Govern, Xavier Espot, i que requerien de modificació legislativa.
El ministre de Finances i Portaveu, Eric Jover, ha recordat avui en roda de premsa que des que van anunciar-se les mesures algunes ja s’han pogut validar per la via del reglament o dels decrets. En aquest sentit, el Projecte de llei que avui es presenta s’ha entrat a tràmit parlamentari per la via de l’extrema urgència i necessitat, pel que es preveu que aquest mateix dijous podrà ser aprovat al Consell General.
Es tracta d’una decisió, ha destacat Jover, que es pren per poder assegurar que les
mesures siguin d’aplicació amb la màxima brevetat possible. No obstant això, el
portaveu del Govern ha recordat que totes les mesures s’han compartit abans tant amb el Consell Econòmic i Social com amb els grups parlamentaris per recollir les seves aportacions.
El ministre Jover ha exposat que la Llei recull quatre articles i cinc disposicions finals. Un dels articles fa referència a la dotació pressupostària per dur a terme el total de les accions: el text preveu un pressupost extraordinari d’un màxim de 10 milions d’euros. Així, s’autoritzen un crèdit extraordinari, suplements de crèdit i crèdits ampliables per respondre a les despeses no incloses en el pressupost o superiors al previst derivades de les mesures per millorar el poder adquisitiu. El ministre ha remarcat que “el pressupost extraordinari no suposa un increment del deute, i és que es sufragarà a través de la tresoreria disponible i d’una recaptació d’ingressos més elevada de la prevista”.
Entrant al detall de les mesures incloses en el Projecte de Llei, es revaloritzen els salaris més baixos, els inclosos entre el salari mínim i el salari mitjà (situat en 27.130,44€). El text obliga als empresaris a aplicar un augment mínim del 3,3% (igual al l’IPC del 2021) a tots els salaris situats en aquesta franja, sempre que no haguessin ja aplicat voluntàriament l’augment de l’IPC prèviament. Es calcula que aquesta mesura beneficia directament a 24.500 persones amb sous compresos entre aquestes xifres.
També augmenten, en aquest cas en un 3,67%, les pensions de la CASS de jubilació, viduïtat i invalidesa per a les persones que perceben una pensió amb un import mensual inferior al salari mínim (uns 3.200 pensionistes). Jover ha remarcat que aquest increment “l’assumeix íntegrament el Govern per tal de no afectar a la sostenibilitat del sistema de pensions de la CASS”.
El text legislatiu també fa referència a la inclusió dins el tipus de gravamen reduït dels productes relacionats amb la higiene íntima femenina i la cura dels nadons. Des de l’1 de juliol, compreses, tampons, bolquers i productes similars passaran a tenir un IGI reduït de l’1% –actualment se’ls aplica un IGI del 4,5%–.
Pel que fa a les mesures relacionades amb l’habitatge, el ministre portaveu ha anunciat que el Projecte de llei encomana al Govern modificar l’impost sobre els habitatges buits en un termini de tres mesos per tal d’incrementar-ne l’eficiència. L’encomana també obliga a que la recaptació que se’n desprengui tingui la consideració de finalista, pel que els diners s’hauran d’utilitzar per promocionar l’habitatge de protecció social o de preu assequible.
Encara parlant de modificacions, el text també inclou la de la Llei de comptabilitat dels empresaris perquè tots aquells amb una xifra anual d’ingressos inferior a 150.000 euros que no siguin societats anònimes o de responsabilitat limitada no hagin de presentar el dipòsit de comptes fins als exercicis que s’iniciïn l’1 de gener del 2023.
A banda, també es flexibilitza el deure de presentació d’informació comparativa respecte l’exercici anterior excepcionalment per aquells que utilitzin els models de memòria aprovats per l’Ordre Ministerial del 30 de març.
Finalment, el text fa referència a una modificació de la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) per flexibilitzar i facilitar l’autoconsum. Així, s’elimina la limitació actual de produir l’energia elèctrica (d’origen renovable o mitjançant instal·lacions d’alta eficiència energètica) en el mateix lloc del consum.
