“L’especialista que ens tractava ens va recomanar menjar fruita i verdura sense pesticides, i allà era molt difícil trobar-ne”, ha assegurat l’acusada. A més, la dona també ha explicat que, a diferència dels Estats Units, aquí les medicines els sortien més barates (encara que les haguessin de comprar sense assegurança).
D’ençà que van arribar, els seus fills mai van anar a escola. De fet, com ha explicat el matrimoni, els nens estudiaven per Internet, com ja feien quan vivien a Detroit. El pare ha concretat que van decidir educar els seus fills a casa “per raons de seguretat”, perquè la ciutat americana es qualificava “com la capital mundial de l’assassinat”. I com que als Estats Units seguir estudis des de casa era legal, van pensar-se que aquí també.
Durant l’interrogatori, el fiscal ha fet incís, sobretot, en què a Girona gairebé mai van portar el seu fill petit al metge. Oficialment només consta que hi anés una vegada (el 22 de novembre del 2014) però la mare ha dit que va ser-ne alguna més.
Tot i això, el matrimoni també ha explicat que no en tenien necessitat, perquè ja sabien que el seu fill petit era asmàtic i, quan vivien als Estats Units, els metges els van explicar quin tractament administrar-li. De fet, la mare ha explicat que havien arribat a gastar-se “molts diners” comprant medicaments a les farmàcies, on el seu personal també els aconsellava.
El pare, a més, també ha volgut rebatre una altra tesi del fiscal, que al seu escrit sosté que, quan els Hopkins estaven a Amèrica, només van dur el nen un sol cop a un hospital. Va ser quan tenia tan sols 1 any, i allà els metges de Missouri li van diagnosticar que patia asma crònic. Quan el fiscal li ha demanat sobre això, l’acusat ha relatat que durant anys havien visitat un especialista, però que l’any 2011 un tornado va destruir la consulta i va fer que es perdessin els expedients mèdics del seu fill.
“Bona salut”
Pel què fa a la mort del fill, els pares no han sabut situar-la exactament. La mare només ha precisat, però, que dies abans que la policia trobés el cadàver semimomificat, el 21 de desembre del 2015, tota la família va sortir a menjar a fora i que el nen “estava bé”.
El matrimoni ha sostingut que la criatura, que tenia 8 anys, tan sols va estar malalt un dia. El nen va patir un atac d’asma i els pares van tractar-lo com portaven fent durant molt de temps: combinant la medicina tradicional amb l’alternativa. Han assegurat que li van administrar medicament amb un inhalador i que van combinar-ho amb homeopatia.
Els acusats han explicat que, gràcies a això, el nen “va millorar molt” i que al vespre va estar jugant una estona. “Se’n va anar a dormir amb bona salut”, ha precisat el pare. L’endemà, però, el fill ja no es va despertar. Durant el judici, quan la mare ha recordat aquest moment, ha començat a plorar i ha dit que tota la família –que dormien junts en un altell perquè no tenien calefacció- va entrar en estat “de shock”.
“No ho podíem acceptar”
El pare ha relatat que, aquell matí, va intentar reanimar el fill fent-li maniobres cardiorespiratòries. Però que a partir d’aquí, no van alertar els serveis d’emergències, perquè “no podien acceptar que no es despertés”. De fet, el matrimoni ha explicat que no van ser conscients que el nen estava mort fins que la policia els ho va dir el 5 de gener, ja que fins aleshores creien que dormia i que en algun moment es despertaria.
Els pares han declarat no recordar quan de temps van conviure amb el cadàver del nen. “Dormíem tots junts i no ens pensàvem que hi hagués risc per als altres fills, perquè crèiem que estava dormint”, ha reiterat la mare durant la seva declaració.
En relació al 5 de gener del 2016, els pares han assegurat que van impedir que els Mossos d’Esquadra entressin al pis perquè no sabien que es tractava de la policia. A més, la mare també ha negat haver cridat paraules com “dimonis” o “Satanàs” quan els agents van entrar a l’altell on hi havia el cos semimomificat. Segons ha dit, la família en aquell moment estava cantant gospel –en concret, una cançó que es deia ‘En el nom de Jesús’- i que podria ser que a la lletra “hi sortissin aquestes paraules”.
Per últim, el pare ha subratllat que, encara que combinessin les medicines tradicionals amb les alternatives (com ara tes i infusions) ell sabia quin tractament donar a la seva família. “Em vaig casar amb la meva dona fa dinou anys, i tant ella com els meus fills són asmàtics; tractar l’asma és com un estil de vida i en aquest temps n’he après”, ha puntualitzat.
Reticents a les medicines
Després del matrimoni, que ha declarat mitjançant intèrpret, ha començat el torn dels testimonis. Els altres dos fills dels acusats s’han acollit al dret a no declarar. Per la seva banda, la propietària de l’habitatge on vivia la família ha explicat que, d’ençà del setembre del 2015, li havia estat impossible contactar amb el pare i que, quan va anar fins al pis per veure què passava, va escoltar “sorolls estranys i càntics” des de l’altra banda de la porta.
Davant del Jutjat Penal 1 també han declarat els psicòlegs i educadors que van atendre els altres dos fills en un centre d’acollida, després que es descobrís el cadàver del petit. Han explicat que els menors tenien una actitud “desconfiada” i que “qualsevol decisió la parlaven amb els pares”.
De fet, un dels psicòlegs ha arribat a equiparar el comportament que tenia la família amb el “d’una secta”. A més, aquests testimonis també han explicat que els dos germans eren reticents a què se’ls administressin medicaments o vacunes sense parla-ho abans amb els pares, perquè a casa seva seguien els preceptes de la “medicina xinesa”.
Escombraries arreu
Els Mossos d’Esquadra que aquell 5 de gener, alertats per la propietària, van anar al pis on vivien els Hopkins han explicat que, quan van aconseguir entrar-hi, van trobar escombraries per tot arreu i menjar en estat de descomposició. De fet, un dels policies ha definit l’estat de “deixadesa” en què es trobava l’habitatge com a semblant al d’algú que pateix “la síndrome de Diògenes”.
La policia també ha relatat que el pare els va dir cridant que eren “dimonis”, els va demanar que “marxessin” i que, quan van intentar pujar a l’altell, l’acusat els va explicar que el seu fill estava dormint i que no volia que el molestessin. Més endavant, però, quan ja havien descobert el cadàver, l’home va dir-los que la família feia càntics de gospel al voltant del cos “per tornar la vida al nen”.
Més d’un mes mort i sense tractament
Una de les declaracions que seran clau per al cas és la dels forenses. Els metges han explicat que, quan es va descobrir el cos del menor, el nen estava semimomificat i que portaria “entre un mes i un mes i mig mort”. Els forenses han confirmat que la causa de la mort va ser un atac d’asma i que el cos tenia símptomes d’inflamació a l’aparell respiratori. Tot i això, però, a l’organisme del nen no es van trobar restes de cap medicament per tractar la malaltia.
Els forenses també han assegurat que no hi ha cap crisi asmàtica que sigui tan fulminant que no doni temps a què qui la pateix pugui donar l’alerta. Per això, els doctors diuen que els resultats de l’autòpsia “no resulten compatibles amb el relat” que ha donat la família Hopkins. Sostenen que el nen, si estava dormint, s’hauria despertat, o bé que els seus pares l’haurien escoltat respirar de manera anòmala. En tot cas, sí que han deixat clar que el menor necessitava tractament mèdic i que no s’ha trobat cap recepta.
Per últim, els perits que han avaluat l’estat mental dels dos acusats han definit el pare com un home “a la defensiva”, amb trets “narcisistes i obsessius”. També han explicat que el matrimoni havia fet “un procés de negació com a defensa psíquica” no assumint que el seu fill estava mort i, en comptes d’això, pensar que dormia.
3 anys i 3 mesos de presó
El fiscal del cas, Enrique Barata, demana una condemna de 3 anys i 3 mesos de presó per a cadascun dels processats. Els acusa d’un delicte d’homicidi per imprudència greu amb una circumstància agreujant de parentiu. El fiscal sosté que els pares van “avantposar” les seves creences religioses al benestar del seu fill. “No el van portar a cap centre mèdic i es van limitar a donar-li homeopatia i a resar”, ha argumentat.
A l’escrit d’acusació, exposa que els pares eren conscients que l’estat de salut del nen va empitjorar de manera progressiva i, tot i això, el van mantenir “confinat” a casa aplicant-li medicació “sense control ni pauta” mèdica. En concret, explicita que des del gener del 2015 van deixar de visitar centres mèdics i ni tan sols anaven a buscar medicaments per tractar la pneumopatia crònica que tenia el menor. La Generalitat, que exerceix l’acusació particular, sol·licita 3 anys de presó.
La defensa, per contra, demana l’absolució. L’advocat Christian Salvador sosté que l’únic motiu pel qual s’ha arribat a judici és perquè els pares del menor van estar “més d’un mes convivint amb el cadàver”. “Això no és delicte per estrany que sigui”, ha afegit. A més, ressalta que li aplicaven tractament mèdic (amb els inhaladors) i que no van poder fer res per salvar-li la vida.
