Oriol Bossa: “Hem de crear espais per establir la indústria taronja a Sant Feliu”

Després de la pandèmia i amb el context d’emergència climàtica, Europa busca impulsar una nova revolució industrial per adaptar l’economia als nous temps. D’altra banda, un àmbit que també espera patir grans transformacions és l’urbanisme dels municipis, reduint la predominança del cotxe. Sant Feliu de Llobregat tracta de ser un referent en aquestes dues innovacions amb una aposta per la indústria 4.0 i aprofitant l’oportunitat que li brinda el soterrament de les vies per repensar el seu espai públic.

El nou alcalde del municipi, Oriol Bossa, s’encarregarà de tancar l’últim any de mandat després de prendre el relleu de la seva companya a l’executiu Lídia Muñoz. El canvi és fruit d’un pacte de govern en què els comuns han ocupat els tres primers anys l’alcaldia i l’últim estarà a càrrec d’ERC. En una entrevista per La Ciutat, el batlle republicà parla d’economia, urbanisme, mobilitat i els fons europeus.

En una entrevista anterior, comentava que Sant Feliu necessitava una reactivació cultural. En quin estat es troba?

Amb la fi de les restriccions, tota l’activitat cultural de la ciutat comença a agafar empenta. Ara tornem a tenir aquella ciutat que bull d’activitat, sobretot al cap de setmana. Des de l’ajuntament donem suport a tothom. A nivell cultural tenim gairebé dos milions d’euros de pressupost que han de servir per ajudar a aquesta anomenada reactivació cultural. És un plaer veure que la ciutat torna a bategar i la gent té ganes de sortir.

Teniu algun projecte cultural interessant sobre la taula per l’últim any de mandat?

No són exactament per aquest últim any. Estem treballant a gran escala coses que tenim al pacte de legislatura, com un local per les colles de la ciutat on podem centralitzar assajos i magatzems. De cara al futur, la ciutat ha de treballar també per un espai d’arts escèniques. Són coses que superen aquest últim any de mandat.

Quan encara no era alcalde, comentava que tenien la intenció de transformar Sant Feliu per una economia taronja i sostenible. Com impulsen aquests canvis?

Catalunya, l’estat i Europa estan vivint una revolució industrial. Es tendeix a crear més llocs de treball en indústries 4.0 o taronja. El que hem de procurar les administracions és que vells polígons que tenen una activitat més tradicional tendeixin a atraure aquesta economia. Sant Feliu té llocs estratègics de país com la cimentera Samson o el polígon del Matacàs. Ara tenim un projecte subvencionat pels fons Next Generation per crear comunalitats urbanes que pot ajudar que es creïn llocs de treball. Igual que als anys 80 es feien polígons industrials per atraure la indústria automobilística, ara hem de fer l’esforç per crear nous espais perquè la indústria taronja s’estableixi a la nostra ciutat.

Quin paper ha de tenir la moneda local en l’economia del municipi?

Des del pacte de ciutat, la idea de la moneda local era crear un instrument de zero per reactivar el comerç local. Abans l’Ajuntament posava uns diners en ajudes i en subvencions, però no teníem el control on anàvem. Podien anar a qualsevol població de l’entorn. Amb la moneda local el que sabem és que aquests paquets monetaris només es podran gastar a Sant Feliu de Llobregat. És una manera de concretar ajudes a persones vulnerables que reactiven el comerç local. Sabem que són elements que funcionen si el comerç s’involucra. Per tant, tenim l’esperança ficada en què funcioni.

Un dels temes clau de Sant Feliu és el soterrament de les vies. Com avancen les obres i què representa l’inici d’aquest projecte?

Fa un any, les obres es van iniciar. Va ser un moment esperadíssim que molts vèiem amb escepticisme fa tan sols dos anys. Per la ciutat serà un abans i un després. De tot l’Estat espanyol, és una de les transformacions urbanes més importants. La quantitat de metres quadrats que s’alliberaran serà un canvi sense precedents. Això ens ha ajudat a ser ciutat pilot de l’agenda urbana estatal i Sant Feliu està en un moment dolç gràcies a aquestes obres. Malauradament, ara viurem un període d’incomoditat en la quotidianitat (brutícia, pols, soroll, mobilitat a peu). Sempre demanem paciència a la ciutadania perquè el canvi que ve serà espectacular.

Els tempos es mantenen o hi haurà canvis?

No diria que hi ha retards. Des d’Adif de tant en tant fan canvis de programació. Són coses que en el seu calendari canvien. Una cosa que havia de començar al juny i dura tres mesos, començarà al setembre i també durarà tres mesos. De moment, el total de l’obra no ha patit cap retard, són 44 mesos. És veritat que una actuació com l’estació provisional s’ha endarrerit, però no afecta la durada total.

Recentment, s’ha anunciat el bicing metropolità. Quina mobilitat plantegeu per la ciutat?

La política pública més important que tindrem en mobilitat els pròxims anys serà la zona de baixes emissions (ZBE) finançades amb els Next Generation. Hem comès una errada com a àrea metropolitana: cada ciutat ha fet el calendari que ha volgut. El que estem perjudicant és el ciutadà, que ara té establerta la ZBE a Sant Joan Despí i a Sant Feliu no, malgrat que ens separa un carrer. En ser una política tan metropolitana, valia la pena fer un calendari i un procediment comú.

A nivell de bicing, el mateix. És una errada no compaginar el bicing de Barcelona amb el metropolità. El que hem de pensar en primera instància és en el ciutadà. Estic convençut que els veïns de Sant Feliu, si volen un bicing, també és per anar fins a Barcelona. Hem d’ajudar a fer que es tinguin facilitats. Des d’un àmbit polític ens pot sembla rmolt obvi que hi ha dos operadors i dos contractes, però això al ciutadà li és igual.

Des de fora fa la sensació d’un cert desgavell en aquest àmbit. Què falta per coordinar la mobilitat de l’AMB?

No tinc la certesa, algú amb més anys sobre la taula ho sabrà millor. Crec que quan Barcelona  va voler instaurar el servei de bicing, va mirar per ells. Era una política pels barcelonins. Déu n’hi do, tampoc vull menysprear l’actuació. Però quan es va voler implementar un servei de bicing per l’AMB vam tenir aquest problema. La gran Barcelona ja tenia un operador i l’AMB a l’hora de voler establir un servei igual va haver de fer-ne un diferent. Per compaginar-les, ens haurem d’esperar que s’esgotin els dos contractes, que aniran descompensats. La situació és complexa i qui en surt perjudicat és el ciutadà.

Com s’entén que no s’asseguin per parlar de la ZBE amb Sant Joan Despí?

No és tan sols això. Sant Joan Despí, quan ells van establir la ZBE, no van fer ni una sola comunicació amb nosaltres. Em sembla una deslleialtat institucional molt gran. Em queixo enèrgicament d’aquesta manera de funcionar d’alguns ajuntaments perquè no només afecta Sant Joan Despí. Estem parlant d’un carrer que el fa servir més gent de Sant Feliu. És una falta de respecte molt gran a aquests veïns que han d’agafar l’avinguda del Sol. Ho hauria fet diferent.

Les altes temperatures afecten cada vegada més en el dia a dia de les ciutats. Aquest any heu estrenat els refugis climàtics. Quins altres canvis urbans plantegeu per fer la ciutat més resilient?

Aquests refugis climàtics són parcs amb ombres i equipaments amb aires com la biblioteca. En el Pla Local de l’Agenda Urbana tenim una actuació prevista que es vol finançar amb fons europeus: construir refugis climàtics a la trama urbana amb espais agradables i sostenibles. També tenim pensat fer-ho als entorns escolars. Si a l’asfalt són uns 40 graus, en aquests parcs hi haurà 6-7 graus menys i la gent trobarà espais més confortables.

Quins altres projectes lligats als Next Generation voleu impulsar?

Ens hem presentat a més d’una desena de fons europeus. En una ciutat del nostre tampany és un repte. Ens hem presentat al de rehabilitació d’edificis històrics per millorar la climatització al Palau Falguera, a un de via verda per millorar uns camins del parc agrari, un altre per reformular el pavelló Juan Carlos Navarro o el de les ZBE que hem dit abans. És una oportunitat de finançament com mai a la història hi ha hagut, però suposa una feina tècnica impressionant.

Què queda pendent per l’últim any de mandat?

Ha sigut un mandat excepcional amb la crisi de la pandèmia. Durant un any i mig tot allò que teníem previst va quedar aturat. Hem hagut de gestionar la crisi i fer un pacte de ciutat amb 8 milions d’euros per gestionar la postpandèmia. Hi ha molta feina encara pendent. Estic assegut aquí gràcies a un acord d’investidura amb Tots Som Sant Feliu, del qual hi ha cinc acords programàtics complexos d’aconseguir. El repte és complir aquest acord: un nou planejament del barri de la Salut, la construcció d’uns pisos tutelats per gent gran, més places de policia, aquell local de colles que comentàvem i un camí que connecti pel riu a Sant Feliu, Molins i Sant Joan. Treballem fort per complir-los.