Els trastorns d’ansietat afecten de manera variable en funció dels paísos. Es calcula que en entorns africans, afecten el 5,3% de la població, mentre que ho fa en un 10,4% en els entorns europeus. Les fòbies, l’ansietat social i l’ansietat per separació, debuten a una edat molt primerenca, dels 5 als 10 anys, mentre que altres trastorns d’ansietat, com el generalitzat, el trastorn de pànic i el trastorn d’estrès posttraumàtic tendeixen a aparèixer entre els 24 i els 50 anys, i tenen una variació transnacional molt més àmplia.
La baixa proporció de pacients que reben un tractament adequat pel trastorn d’ansietat està motivat per diferents factors. En molts casos, no es percep la necessitat d’atenció, ni pel sistema de salut ni pel pacient. Només en el 41,3% dels casos, es percep necessitat de tractament, i quan l’ansietat no està combinada amb un altre tipus de trastorn, el percentatge es redueix al 26,3%. A tot això, s’hi sumen les debilitats del sistema de salut, els costos del tractament i l’estigma que generen. Fins i tot en els països amb alts ingressos, només un terç dels individus amb trastorns d’ansietat reben tractament. Només als Estats Units, les taxes de tractament són considerablement més altes.
Alonso conclou que per millorar aquestes xifres, s’ha de promoure l’alfabetització sanitària i la sensibilització en països amb poca percepció de necessitat, normalment d’ingressos mitjans o baixos, i reduir la variabilitat que va associada al nivell de renda i ingressos del país. Per Alonso cal ”encoratjar” els proveïdors de salut a seguir les pautes clíniques per tal de millorar la qualitat del tractament dels trastorns d’ansietat. L’estudi es publica a la prestigiosa revista científica ”Depression and Anxiety”.
